Malgrat les recerques i nombroses publicacions sobre l’Eixample de Barcelona, encara resten un ampli i divers patrimoni per descobrir i molts relats de memòria històrica per recuperar. Afortunadament, associacions ciutadanes, moviments veïnals i grups d’estudis de la història dels barris de l’Eixample estan obrint, amb les seves reivindicacions, un camí per reconèixer, estudiar i reivindicar aquest patrimoni oblidat més enllà del Quadrat d’Or -els voltants del passeig de Gràcia-. Creiem que val la pena esmentar alguns exemples d’aquests oblits i mancances.
Patrimoni i memòria industrial
Amb el pas del temps i la desaparició de les nombroses fàbriques, la memòria i el patrimoni industrial de l’Eixample s’han anat oblidant, fins al punt que les noves generacions desconeixen que l’Eixample -com gairebé tot el teixit urbà de Barcelona- va acollir espais productius. El poc interès per la conservació de destacats edificis industrials ha fet desaparèixer qualsevol record d’importants indústries i també de mitjanes i petites empreses de nombrosos rams -químiques, metal·lúrgiques, d’arts gràfiques i tèxtils, entre moltes altres-.
L’èmfasi posat en la valoració de l’arquitectura modernista, sobretot residencial, també ha ajudat a aquesta pèrdua de patrimoni i memòria, sense reconèixer que van existir, i encara existeixen, edificis fabrils poc estudiats que tenen un notable valor arquitectònic. Per tant, és necessari recuperar molts dels espais fabrils que sovint van ser grans peces de valor arquitectònic més enllà del modernisme, i també els ubicats a l’interior d’illes, en una tipologia propera a les tradicionals cases-fàbrica de Ciutat Vella.
En paral·lel, cal recuperar, també, la memòria fabril, productiva, tècnica i del món del treball, així com de les reivindicacions laborals, formalitzant un programa de patrimoni i memòria industrial, vetllant per la conservació de les que resten en peu i fent un catàleg de les peces perdudes.
El patrimoni amagat
En els barris de l’Eixample s’amaguen elements d’interès patrimonial i de memòria, tant en les parts més centrals de la trama Cerdà com en aquells barris i espais que s’endinsen i ocupen el que foren barris dels antics municipis. Encara no hem recuperat del tot la memòria d’antigues entitats, com ara cooperatives, ateneus, teatres, seus de sindicats i agrupacions obreres, cases del poble, centres hospitalaris, clíniques, dispensaris o escoles. Actualment, encara és difícil aconseguir conservar alguns elements en peu. Un cas clar és el de l’edifici de l’antiga Cooperativa Barcelonesa, una de les més importants de l’Esquerra de l’Eixample i de Barcelona, situada al carrer d’Urgell, 176, en perill de desaparició i ara reivindicada pel veïnat.
Hem oblidat antics espais com els passatges, alguns força deteriorats -com el de Sant Antoni- o modificats -com el de la Concepció o el Mercader-, i antics carrers, camins i noms de barris -el Barri Batlló o el Poblet- engolits per la trama Cerdà. També desconeixem les formes d’habitatge popular de les primeres dècades del segle XX, conformades per un bon nombre de passadissos a l’interior d’illa de cases benestants, i fins i tot els molts indrets plens de barraques ubicats, a la primera meitat del segle XX, a barris com l’Esquerra de l’Eixample, Sant Antoni, la Sagrada Família i el Fort Pienc.
Pocs veïns de l’Eixample i de Barcelona en general tenen memòria dels edificis religiosos instal·lats a la trama Cerdà d’ençà de final segle XIX, uns d’antics i d’altres de nova construcció; molts totalment desapareguts i d’altres que, conservats, han canviat d’ús. Alguns amaguen elements patrimonials traslladats de Ciutat Vella, com les actuals parròquies de la Concepció i de Montsió, i el claustre del convent de Jerusalem, que, ubicat a Ciutat Vella, es va traslladar a l’edifici que el 1870 l’Hospital de Sant Joan de Déu va construir al carrer de Muntaner, i que encara es conserva a l’interior de l’actual Escola Sant Miquel, que a final del segle XIX va substituir l’hospital.
L’arquitectura oblidada
Més enllà del Quadrat d’Or, molts barris de l’Eixample reuneixen una arquitectura domèstica força interessant i representativa dels models estilístics aplicats als conjunts de cases de veïns a partir de la dècada dels anys 1920 i fins avui. Aquests edificis representen un ampli repertori en què destaquen obres que caldria estudiar, rehabilitar i conservar com a prova i memòria de la diversitat edificatòria de l’Eixample i les diferències arquitectòniques i socials que la trama Cerdà ha possibilitat al llarg del temps. Igualment s’ha de recuperar la memòria dels conjunts de serveis i equipaments desapareguts o altament modificats dels que se n’ha perdut la memòria.
Reconstruir el passat i la història perduda dels llocs, reconèixer el patrimoni i recuperar la memòria dels esdeveniments i la de les persones que van viure als barris de l’Eixample ens porta a la revisió del Catàleg de Patrimoni i el de Memòria Històrica i Democràtica, per poder explicar la història de l’Eixample més enllà del Quadrat d’Or.
Esdeveniments i llocs de memòria
En els més de 150 anys d’història dels barris de l’Eixample s’han succeït esdeveniments socials, culturals i polítics que no sempre són reconeguts amb elements de memòria. Tot i la tasca realitzada els darrers anys, a la part perifèrica de l’Eixample encara n’hi ha molts que haurien de ser senyalitzats. Alhora, entre els habitants que van néixer i viure en aquests barris hi ha persones que van destacar per les seves activitats socials i polítiques, el seu pensament o les seves aportacions a la ciència o el món de la cultura. Però, més enllà dels grans personatges reconeguts en escultures o plaques commemoratives, pocs d’ells han estat reconeguts en les poques senyalitzacions que hi ha als carrers allunyats del centre de l’Eixample.