Tel.: (+34) 93 412 76 00

El veïnat qüestiona la gestió del centre de salut Cotxeres de Nou Barris

El 20 de març, més de 500 persones es van manifestar al barri de Vilapicina i la Torre Llobeta, a Nou Barris, per queixar-se de la gestió del Centre Integral de Salut (CIS) Cotxeres. La principal denúncia era la manca de recursos endèmica del centre, que els darrers dos anys ha vist com perdia qualitat de forma accelerada.

En aquests dos anys ha marxat pràcticament tot l’equip mèdic: només queda una metgessa dels quinze professionals que hi treballaven al principi, pel desgast de la gestió de la directora actual, de la qual s’ha demanat la dimissió. El centre, a més, ha rebut els darrers mesos una allau de queixes -més de 700-. La protesta del 20 de març tenia darrere mesos de treball i recollia el malestar popular generat els últims anys. “Vam decidir fer una campanya molt contundent i posar taules cada dimecres a la porta del CIS per recollir signatures i totes les queixes i testimonis possibles”, assenyala Trini Cuesta, activista a la Coordinadora d’Entitats SAP-Muntanya. Per xarxes, van llançar un manifest que de seguida va assolir el suport de nombroses entitats i usuàries del barri i també de tota Barcelona.

Aquesta “resposta de la ciutadania” ha fet que el Departament de Salut “no tingués més remei que moure fitxa i convocar una reunió a alt nivell amb el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), que, mitjançat l’empresa privada CSC Vitae SA, gestiona el CIS Cotxeres”, assenyala Cuesta; una reunió a partir de la qual s’ha acabat nomenant un nou gerent amb autonomia de gestió, un canvi que ha generat expectatives entre els activistes. “Han contractat una persona que ve de l’ICS [Institut Català de la Salut], que té molt coneixement de gestió i d’urgència. Es va incorporar l’1 de juny, i ell mateix ens va convocar a una reunió de presentació”, manté Cuesta.

Un model fracassat

El 2010 es va inaugurar el CIS Cotxeres, “un equipament amb una forta vocació de proximitat i pensat per a l’atenció integral de la salut de la població; un model que ha estat un fracàs”, explica Cuesta. Ara, “queden unes instal·lacions amb molt de potencial i la promesa d’un innovador model d’atenció integral que no s’ha desenvolupat” perquè “no es va acompanyar dels recursos necessaris”, afirma Corina Albir, de la Comissió de Salut de la Favb. “Globalment, podem dir que ens queda una gran decepció”, diu Albir, qui afegeix que, des d’un inici, no es va entendre perquè el centre el gestionava el CSC “en comptes de l’ICS, com la resta de l’atenció primària del territori”. CSC Vitae SA és una empresa privada propietat del CSC, però de capital mixt públic-privat i que alhora gestiona altres serveis per a l’Ajuntament de Barcelona.

Falta de transparència

La Sindicatura de Comptes va publicar un informe el 2018 en què afirmava sobre el CSC -propietari de l’empresa gestora del CIS Cotxeres-: “Pel que fa al control que ha d’exercir el CatSalut d’acord amb el que s’estableix en els contractes amb les entitats adjudicatàries del servei, la Sindicatura conclou que no existeix un circuit de comprovació formal i exhaustiu de tots els proveïdors i que la documentació acreditada presenta debilitats per verificar que es compleixen els requisits establerts en els contractes i en els plecs de condicions”. Albir considera que això és molt preocupant, perquè aquest sistema tan fragmentat requereix un potent sistema de governança i avaluació continua.

El CSC és una associació d’entitats proveïdores i una patronal del sector concertat que gestiona serveis sanitaris “d’alguna forma competint amb els seus propis associats”, assegura Albir, que agrega que acaba sent un lobby enmig d’un entramat complex on el CSC pot arribar a fer de consultoria o realitzar inversions en cinc països llatinoamericans. “Teòricament és públic, però, per la seva intrincada estructura, no es comporta com a tal, en no destinar el cent per cent de la contractació del CatSalut a cobrir les despeses derivades de l’atenció a la població al CIS Cotxeres”. Segons Albir, fagocita “part dels diners per finançar l’estructura central del CSC”, lluny de les finalitats inicials. Tampoc no està adscrit a cap Administració -la que seria més lògica, segons el Síndic de Comptes, seria la Generalitat-. Una gestió pública directa, probablement adscrita a l’ICS, permetria un major control públic i que els marges de la gestió revertissin al bé comú.

Per tot això, tant la Favb com la coordinadora SAP Muntanya reclamen consells ciutadans i vigilància, la recuperació de l’antic inspector de centres, així com una major transparència amb els comptes del centre, que no es publiquen de forma desagregada. El Parlament va aprovar el 17 de març una resolució que reclamava una auditoria econòmica dels darrers 10 anys del CIS Cotxeres.

Conseqüències en el servei

El CIS Cotxeres ostenta el títol de la pitjor accessibilitat i de més dies de demora per a cita prèvia dels equips de referència, i compta amb ràtios de pacients per metge un 40%-50% superiors a la mitjana de Nou Barris. També s’ha reclamat conèixer el nombre de persones que han demanat un canvi de centre: “Sabem que la xifra és molt alta”, explica Cuesta. El manteniment de la situació actual provoca inequitat, allarga “el temps d’espera i incentiva que les persones busquin alternatives per donar resposta als seus problemes, ja sigui augmentant la visita als serveis d’urgències o contractant mútues privades”, explica Albir. “El mal funcionament de l’atenció primària provoca complicacions i un augment d’hospitalitzacions evitables”, afegeix l’activista veïnal.

Amb tot, aquest tipus de gestió no és estranya a Barcelona, on la provisió de serveis sanitaris és “majoritàriament concertada”, explica Albir, qui considera que, a més, està “altament fragmentada en múltiples proveïdors”. “Això fa que tinguem un sistema molt complex de governar i auditar”, indica l’activista de la Favb. La fuga a la privada és un fet: el 38,8% de les dones i el 40,9% dels homes declara tenir una doble cobertura sanitària, pública i privada, segons l’ESCA 2019-2020.

Les entitats es mantenen atentes als canvis en la gestió, però estan disposades a seguir lluitant “perquè al CIS Cotxeres arribin els recursos necessaris per donar una atenció digna a la població. I participar en la planificació i el control de la gestió dels seus serveis”, conclou Albir. Carrer ha contactat amb la direcció del CIS Cotxeres per recollir el seu testimoni, però a data de tancament d’aquesta edició no hem rebut cap resposta.

Manifestació en defensa del CIS Cotxeres, el passat 20 de març.

Favb.cat