Abaixar els gairebé nou metres l’alçada de l’avinguda Meridiana entre Fabra i Puig i el pont de Sarajevo. Aquest és el desafiament tècnic i polític que s’haurà d’entomar en el pròxim mandat. La raó: mentre que l’actual Govern municipal de l’alcaldessa Ada Colau tenia previst deixar encarrilada tota la reforma de l’avinguda fins al límit entre les dues Trinitats, l’esclat de la pandèmia ha fet tentinejar el calendari d’obres. Un entrebanc que ha acabat per convertir l’empresa en una herència enverinada per al pròxim equip de govern.
Un projecte majúscul
La reforma es farà sigui quina sigui la composició del nou executiu? “Tots els partits polítics van signar i es van comprometre per escrit amb les associacions a executar la reforma”, recorda Josep Ferrándiz, vocal de Medi ambient de l’Associació Veïnal de Prosperitat. “Podem entendre el retard que acumula l’obra a conseqüència de la crisi sanitària i de subministraments d’aquests darrers anys, però tots els grups es van responsabilitzar a pacificar l’avinguda Meridiana i, si no ho fan, els pressionarem i els denunciarem públicament”, adverteix.
Si bé les actuacions que s’han dut a terme fins ara a la Meridiana han consistit en una obra urbanística de dificultat mitjana -ampliació de voreres, reducció de carrils, creació de parterres i implementació d’un carril bici central-, els arquitectes i enginyers que assumeixin ara el projecte hauran d’escarrar-s’hi una mica més. Per una banda, el veïnat exigeix que l’actual fisonomia d’autopista desaparegui de totes totes. Per l’altra, les entitats volen que s’executi la proposta municipal més ambiciosa. És a dir, la que suprimeix el mur de fins a nou metres d’alçada a la banda de Sant Andreu i, a la vegada, esborra del mapa el pont del Dragó. “Volem que els dos laterals de l’avinguda quedin connectats a un mateix nivell”, sintetitza Ferrándiz.
Més enllà d’implicar una important reducció del trànsit i la contaminació, les entitats defensen que la reforma permetrà recosir una trama urbana amputada des del pla Cerdà de 1859 -encara que els cotxes no es van apropiar de tota l’avinguda fins als anys seixanta del segle passat-. “La construcció de la Meridiana va ser la que va dividir l’antic poble de Sant Andreu. Santa Eulàlia, Vilapicina… Aquests barris formaven part de l’antic municipi independent, i amb l’obertura de l’avinguda van començar a perdre’n el contacte”, rememora Miquel Ruiz, president de l’Associació Veïnal de Sant Andreu de Palomar. “Si la Meridiana es converteix en una rambla més amable i que no parteixi el territori, com ho fa ara, la gent ho tindrà més fàcil per anar d’una banda a l’altra”, assumeix Ruiz.
Una actuació que, en tot cas, demanen que vagi acompanyada d’alternatives per a les persones que entren i surten en cotxe de la ciutat per l’avinguda: “No només ens podem centrar a reduir carrils: també hem de canviar el paradigma de mobilitat i fer un projecte de transport públic més potent, amb més aparcaments dissuasius, més freqüències de tren i més estacions d’autobusos”, apunten des de l’AV de Prosperitat.
