Tel.: (+34) 93 412 76 00

Història i lluites veïnals pel dret a la salut

Salvemos nuestros pulmones, fuera la planta”. És el mes de gener de 1977, i la pancarta encapçala la manifestació de veïns i veïnes de Nou Barris que protesten contra l’Ajuntament per la instal·lació d’una planta asfàltica a Roquetes i Trinitat Nova. Erigida sobre terrenys forestals i transgredint la normativa de proximitat a habitatges, la planta asfàltica només funcionarà una vegada.

Constatades les molèsties causades per la contaminació de la planta i la nul·la voluntat de l’Ajuntament per respondre a les demandes de les veïnes, aquestes passaran a l’acció. El 9 de gener de 1977, una assemblea veïnal decideix ocupar i desmantellar la planta asfàltica. Vora dues-centes persones inutilitzen xemeneies i dipòsits, fent impossible l’ús de les instal·lacions i deixant les naus ja construïdes sense ús. La reclamació d’aquestes per a usos socials i culturals és immediata. L’Ateneu Popular de 9 Barris fa les seves primeres passes reclamant el dret a la salut dels barris amb menys recursos i espais públics i de trobada per als veïns.

Un parc abans que pisos i fàbriques
Queremos parques para el barrio, paso libre”. A final del mateix any 1977, a l’altre extrem de la ciutat, a la Zona Franca de Barcelona, una pintada sobre un cartell publicitari que tapa l’accés al solar de l’antiga fàbrica Farrero SA testimonia el desig del veïnat.

Vora el passeig de la Zona Franca, la paciència de les veïnes de l’associació de Nostra Senyora del Port amb l’Ajuntament i la immobiliària Farrero SA s’esgota. Les successives llicències de construcció concedides a l’empresa van reduint l’espai en un solar que, segons el Pla Comarcal, havia de ser zona verda en un 75%. La construcció que la va encerclant ja ha adquirit forma d’U, i ara s’acaba d’autoritzar el tancament de la mateixa amb un nou bloc de pisos i la construcció d’una planta industrial en l’espai interior del solar.

Davant d’aquesta situació, el veïnat organitzat obre el pas a la finca, ocupa la zona verda interior i la comença a habilitar. I per commemorar la data, pinta a la paret lliure d’un dels blocs: “En el día de hoy 13-11-1977 se inaugura este parque”. La lluita amb la immobiliària portarà l’associació als jutjats, però acabarà per quedar-se no només amb la zona verda interior sinó també amb alguns edificis de l’antiga fàbrica, que seran destinats a usos socials i culturals. La Casa del Rellotge, per exemple, esdevindrà centre cívic del barri.

Els exemples d’aquestes lluites veïnals a Nou Barris i Can Farrero, que han estat documentades respectivament per la Comissió de Memòria dels 40 anys de l’Ateneu Popular 9 Barris i pel Centre d’Estudis de Montjuïc, no són excepcionals ni únics en els darrers cinquanta anys d’història de la ciutat de Barcelona i la seva zona metropolitana. La lluita pel dret a la salut, vulnerat particularment en els barris d’habitants amb menys recursos, ha estat el combustible de les lluites a molts altres espais des dels darrers anys de la dictadura franquista.

Les veïnes del barri de Can Sant Joan a Montcada i Reixach protestaren contra la contaminació causada per la cimentera d’Asland des dels anys 60. L’any 1966, prop de 2.000 dones protagonitzaren a Badalona una manifestació convocada boca a boca per protestar contra el “polsim negre” causat per la combustió de carbó a la central tèrmica de la FECSA, i atragueren l’atenció de la Brigada Social de la Policia, tal i com mostren els informes conservats a l’Arxiu de la Subdelegació del Govern a Barcelona. Ambdues lluites arriben ben bé fins als nostres dies.

Espais segurs i saludables
Darrere diversos parcs i horts ocupats de la ciutat hi ha tenaces reclamacions veïnals pel dret a un espai lliure de contaminació, segur per créixer i viure. Una concepció de seguretat i de benestar que atorga un paper central al dret a un medi ambient saludable. Reclamacions amb un component significatiu d’arrelament, empès a l’acció pel desig de millorar l’espai en què un vol romandre, créixer i donar a néixer.

Lluny de les lluites ecologistes tradicionals, més preocupades per la conservació d’espais naturals, les lluites pel dret a la salut mostren l’íntima connexió entre la justícia social i la justícia ambiental, sovint partint de reclamacions bàsiques com la conversió de solars abandonats en horts i parcs, la millora de la qualitat de l’aire o la recuperació per al barri d’edificis amenaçats per l’especulació.

Avui, una de les lluites més emblemàtiques d’aquest dret a la salut ambiental és el conflicte pel CAP Raval Nord. Les veïnes -moltes d’elles persones migrades- i les professionals del CAP demanen un nou centre de salut a la Capella de la Misericòrdia, on el Macba ha previst construir la seva ampliació, i es neguen a renunciar a altres espais verds públics. Un conflicte que no està lluny d’altres reivindicacions a Ciutat Vella, com per exemple la lluita l’any 2000 al Forat de la Vergonya / Pou de la Figuera, quan el veïnat es mobilitzà per obtenir un espai verd enlloc d’un pàrquing i un hotel destinat al turisme.

Un patrimoni comú
Potser inadvertidament, aquest reguitzell de petites i grans històries per respirar aire no contaminat, per reclamar pedaços d’espai verd, horts, recuperar edificis, o millorar els equipaments de salut pública sense comprometre l’accés al verd urbà, configuren ja una tradició de lluita pel dret a la salut i contra les injustícies socials i ambientals que té més de cinquanta anys i segueix molt viva avui.

És part d’allò que la investigadora italiana Stefania Barca ha denominat “ecologisme de classe treballadora”, caracteritzant les lluites organitzades per millorar l’entorn de les treballadores en els seus llocs de treball i els barris on viuen amb les seves famílies i comunitats.

En perspectiva històrica, doncs, molts d’aquests espais i equipaments es poden concebre com un patrimoni comú, alliberat i ocupat mitjançant lluites veïnals pel dret a la salut. Un patrimoni urbà, cívic i social, que s’ha erigit precisament a partir d’aquestes lluites socials i ambientals; un patrimoni a defensar i ampliar.

Santiago Gorostiza, historiador. Laboratori de Barcelona per a la Justícia i Sostenibilitat Ambiental Urbana (ICTA-UAB)

Més informació:
BARCA, Stefania (2012). On working-class environmentalism: a historical and transnational overview. Interface: a journal for and about social moviments. 4 (2): 61 – 80.
GRANADOS, Oriol (2016). Lluita veïnal a Can Farrero. Casa del rellotge 1855-2014, de la indústria a la cultura. Disponible a: http://site.transit.es/femmemoria/lluita-veinal-a-can-farrero-exposicio/
TUDELA, Enrique, i Comissió de Memòria de l’Ateneu Popular de 9 Barris (2018). 40 anys fent l’Ateneu Popular de 9 barris. Disponible a: https://issuu.com/ateneupopular9barris/docs/catalogo_nou_barris

canfarrero
Planta asfàltica de Nou Barris reconvertida en ateneu popular per la lluita veïnal

Favb.cat