La Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (Favb) ha presentat l’estudi SOS Habitatge: anàlisi de la situació de l’habitatge a Barcelona des del moviment veïnal, un treball exhaustiu elaborat per les comissions d’Habitatge i Urbanisme de la Favb. La publicació, que abasta del 2016 al 2024, arriba després de mesos de recerca i inclou una recopilació de mapes -a escala de ciutat, districtes i barris- elaborats per Voltes Cooperativa, que permeten visualitzar la distribució tant de l’habitatge protegit com de les operacions immobiliàries especulatives.
La vicepresidenta de la Favb, Ana Menéndez, ha reivindicat el paper històric del moviment veïnal en la defensa del dret a l’habitatge i ha remarcat la necessitat que les entitats socials generin un discurs propi i independent davant una crisi que continua agreujant-se. Menéndez també ha lamentat que, “encara avui, les Administracions no disposen d’una diagnosi que serveixi de guia per a les noves polítiques d’habitatge”.
L’estudi combina dades oficials -procedents de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona- i un treball de camp dut a terme amb les associacions veïnals. Menéndez, que ha destacat la poca transparència de l’Administració a l’hora de proporcionar les dades, ha explicat que “l’estudi s’ha nodrit de la informació obtinguda en col·laboració amb les diferents associacions veïnals, fruit d’un treball de camp rigorós i d’una recollida de dades constant i pacient, que ha permès desenvolupar les funcions d’un veritable observatori veïnal”, ha recordat Menéndez.
L’estudi identifica la manca d’una distribució equitativa d’habitatge protegit a tots els districtes, el dèficit d’habitatge assequible a les zones centrals, la pèrdua progressiva de la qualificació d’HPO dels habitatges existents i la incidència de les situacions de planejament urbanístic paralitzat en la producció d’habitatge assequible.
“L’especulació determina els preus al centre i en altres nuclis policèntrics, mentre les reserves de sòl i els nous desenvolupaments urbans destinats a HPO i habitatges assequibles se situen sobretot a la perifèria. Una dinàmica que desplaça la gentrificació cap a les noves àrees urbanes i perpetua la segregació social de la ciutat”, ha denunciat la Favb.
Habitatge protegit
Segons les conclusions presentades per la portaveu de la Comissió d’Urbanisme, Lisa Marrani, Barcelona comptava el 2024 amb 15.956 habitatges protegits, un parc que representa menys del 2% del total residencial, molt lluny de la mitjana europea del 15-20%. Però el factor que genera més preocupació és la seva pèrdua progressiva de vigència. “Gairebé la meitat d’aquests habitatges perdran la qualificació abans del 2068: fins al 2038 se’n desqualificaran 7.407, quasi un 45% del parc”, ha explicat Marrani.
L’estudi evidencia un greu desequilibri territorial, ja que els districtes perifèrics concentren la major part d’habitatge protegit: Sant Martí concentra el 30% del total municipal, seguit de Sant Andreu amb el 17,8%, Nou Barris 14,4% i Sants-Montjuïc amb el 14%. En una segona franja, destaquen Ciutat Vella amb el 9,9% i Horta-Guinardó amb el 6,9%. Per contra, la presència d’habitatge protegit és molt més reduïda a Gràcia 2,4%, Les Corts amb 1,8%, l’Eixample amb l’1,4% i Sarrià-Sant Gervasi amb l’1,3%.
Especulació en auge
El portaveu de la Comissió d’Habitatge, Jaume Artigues, ha destacat que entre el primer i el segon semestre de 2024 els casos detectats de promocions especulatives van passar de 477 a 619, que representen 11.890 habitatges: un 60% de tota l’oferta residencial en aquell moment. De les 619 promocions, n’hi ha 568 destinades a la venda, de les quals un 30% són obres de nova planta i un 70% són obres de rehabilitació o reutilització d’edificis existents. Això representa un total de 10.554 habitatges afectats per desnonaments invisibles. Entre el 2016 i el 2024 es van extingir sense continuïtat uns 75.000 contractes de lloguer, amb uns 180.000 habitants afectats pel desplaçament residencial.
L’especulació es concentra sobretot en zones amb poca presència d’habitatge protegit, tot i que hi ha excepcions com Ciutat Vella. És en aquest districte i a l’Eixample, on quasi no hi ha habitatge protegit, on existeix un mercat de luxe en expansió. Aquesta realitat accentua la segregació social i accelera la gentrificació cap a les zones perifèriques.
L’estudi corrobora l’especial interès i predilecció de les promocions especulatives pels béns catalogats, amb un 11,6% de Béns d’Interès Documental (D), un 10,39% de Béns d’Interès Urbanístic (C) i un 3,35% de Béns d’Interès Local (B). Artigues ha recordat que “els edificis catalogats en les categories A, B i C queden exclosos de la modificació del Pla General Metropolità que obliga al 30% d’habitatge de protecció oficial en les operacions de Gran Rehabilitació”. D’aquesta manera les promotores poden maximitzar els seus beneficis en operacions purament destinades al mercat del luxe que valora com un actiu econòmic el fet que l’edifici estigui reconegut com un element històric-artístic catalogat.
Propostes urgents per revertir la crisi
La Favb ha formulat un conjunt de propostes, entre les quals destaquen:
- Crear una base de dades pública sobre l’oferta de l’habitatge tant públic com privat.
- Eliminar els usos no residencials que segresten habitatge: turístic, de temporada, segona residència i pràctiques irregulars, que acumulen ja 114.579 habitatges fora del mercat residencial.
- Eliminar privilegis fiscals de SOCIMI i altres societats que incentiven l’especulació.
- Recuperar el valor d’ús social de l’habitatge i impedir la substitució d’usos residencials en zones tensionades.
- Garantir la perpetuïtat de l’habitatge protegit.
- Reformar la Llei Montoro per eliminar el sostre de despesa i permetre les Administracions invertir en habitatge públic.
- Incrementar substancialment el pressupost municipal, actualment només del 0,2% del PIB.
Una alarma final: el mercat es desplaça al lloguer de temporada
Finalment, Artigues ha advertit que, a hores d’ara, el lloguer de temporada representa ja el 80% de les ofertes dels portals immobiliaris, substituint el lloguer turístic i desplaçant el lloguer regulat. Mentrestant, les administracions no disposen de prou inspecció ni d’estadístiques actualitzades.
Descarregueu l’informe sencer aquí.
