Barcelona té 170.000 alumnes repartits en centres públics, concertats i privats, que van des de l’escola bressol fins a l’educació secundària, la Formació Professional (FP) i els estudis específics. I si bé la Generalitat de Catalunya és l’última baula de la cadena de responsabilitats en matèria educativa, els ajuntaments tenen competències per incidir en l’oferta educativa que reben els ciutadans. Hem preguntat al moviment veïnal quins reptes i deures pendents es trobarà en aquest camp l’executiu que surti de les urnes el pròxim 28-M. Més places d’escola bressol i FP, i pressionar l’Administració autonòmica per una escola inclusiva real, així com la pacificació dels entorns dels centres i l’eliminació de mòduls són els grans eixos que haurà d’afrontar el nou Consistori, resumeix Amador Pisabarro, de la Comissió d’Educació de la Favb.
Més escoles bressol i FP
Aquest curs, 2.200 infants de 0 a 2 anys s’han quedat sense plaça en una escola bressol municipal. I el curs vinent, molts infants es tornaran a quedar sense escola en aquest ensenyament no obligatori, malgrat que la ciutat tindrà quatre nous centres -i set més estan projectats per als pròxims anys-. S’estrenaran l’EBM Pere Calafell i l’EMB Teixonera, una altra a les Corts i una a la Trinitat Nova. Segons el representant de la Favb és urgent “que Barcelona segueixi invertint i construint escoles bressol fins a cobrir el 100% de la demanda, ja que és un dret dels infants per assolir la igualtat d’oportunitats en educació”, així com “noves escoles i instituts, on hi ha una clara falta de places o d’infraestructures”.
“Barcelona -afegeix Pisabarro- ha d’apostar seriosament per una FP de qualitat i augmentar significativament l’oferta de places, atenent a la demanda dels estudiants i les necessitats del mercat laboral”. “Hi ha necessitat de places de la família professional sanitària, de la d’hostaleria, la d’informàtica i la d’enginyeria tècnica i mecànica”, assenyala el representant veïnal.
Una escola inclusiva real
En aquest cas, és competència de la Generalitat garantir l’atenció a la diversitat en els centres escolars. Però, com remarca Pisabarro, “a través del Consorci d’Educació, l’Ajuntament hauria de pressionar per aconseguir la inclusió real de tot l’alumnat amb discapacitat”. I detalla que falta formació dels docents i professionals especialitzats -psicopedagogs, logopedes, educadors socials, vetlladores i infermeres- i alerta que “algunes associacions de famílies estan assumint els costos de vetlladores de suport”.
Pacificació dels entorns
L’objectiu de l’actual govern municipal és acabar el present mandat amb 216 escoles de Barcelona amb l’entorn pacificat, és a dir, un de cada tres centres de la capital catalana. En aquest sentit, la Favb reconeix que “s’ha avançat molt, però moltes escoles reclamen el seu torn”. “I també és necessari resoldre les queixes que hem rebut d’escoles que demanen amb urgència pacificar el seu entorn per garantir la seguretat dels alumnes”, afegeixen. De fet, un estudi elaborat per Revolta Escolar i la Universitat Autònoma de Barcelona assenyala que el 70% de les famílies pensen que l’entorn de l’escola dels seus fills no és segur.
Escoles en mòduls
Deu centres educatius de la ciutat es veuen obligats actualment a impartir classes en “equipaments modulars”, els coneguts popularment com a barracots. Són els instituts La Sagrera-Sant Andreu i Vapor del Fil, més les escoles 9 Graons, Auditori, Gaia, Teixidores Gràcia, Xirinacs, Flor de Maig, Entença i 30 Passos. Però són un problema real, els mòduls? “Els pares i mares de les noves escoles i instituts no es queixen tant de la qualitat dels mòduls com de no disposar de tots els serveis: menjador, cuina, gimnàs, biblioteca o informàtica. El que volen és tenir assegurada la plaça per als germans i la plaça d’institut de la zona”, explica Pisabarro.
Climatització
Pel que fa a la climatització, després d’un estiu que va evidenciar mancances greus en els centres escolars, la Favb reclama que tant l’Ajuntament com la Generalitat inverteixin més en aquest aspecte: “Tenen marge per arribar-hi, passant del 3,8% al 6% del PIB, com marca la LEC [Llei d’Educació de Catalunya]”.
Barris amb poca oferta escolar
Gràcia, l’Eixample i Sant Andreu són les zones de Barcelona on més infants es queden sense plaça a l’escola triada en primera opció. Però què pot fer el Consistori? “Hi ha barris que tenen molt poca oferta de places públiques. A Horta només hi ha una escola pública i cap institut. A l’Eixample, la falta endèmica de places públiques s’està pal·liant amb escoles noves i amb el pas de concertades a públiques, però encara són insuficients”, remarca Pisabarro.
Competències municipals en educació
Barcelona té competències per participar en la construcció i el manteniment de centres educatius públics i en la vigilància de l’escolaritat obligatòria dels alumnes. També pot intervenir en la programació i la gestió de programes d’ensenyament, així com plans de formació ocupacional i d’inserció laboral. La reparació, neteja, manteniment i vigilància dels centres públics de primària i els centres propis de la ciutat són competència del Consistori, que també ha de gestionar cessions de sòl per construir-hi escoles i impulsar la creació d’escoles bressol municipals.
