Tel.: (+34) 93 412 76 00

Pressió especulativa sobre Can Raventós

La construcció d’una quarantena d’apartaments de luxe a tocar d’una casa senyorial del segle XIX del carrer de Bonaplata 44–52 ha fet dir prou als gairebé 2.000 veïns i entitats que s’han organitzat sota la plataforma Salvem Can Raventós. L’objectiu: protegir de la pressió especulativa una de les poques finques que encara preserven l’essència de l’antic municipi de Sarrià i que funciona com a pulmó verd. Segons denuncia la plataforma, el projecte especulatiu s’ha reactivat d’ençà que comuns i socialistes van reeditar el Govern municipal i el regidor del PSC–Units per Avançar, Albert Batlle, va agafar les regnes del Districte de Sarrià-Sant Gervasi.

Vinculacions polítiques i empresarials

La finca, de titularitat privada, està en mans de les societats BeCorp i Bigdal 5000 SL. És rellevant que Bigdal estigui darrere de l’operativa? A parer de la plataforma veïnal, sí. Segons han detallat a Carrer, el seu secretari és Jaume Nadal Farreras, germà de l’exconseller de la Generalitat de Catalunya pel PSC, Joaquim Nadal Farreras; el conseller delegat és Anton Raventós Raventós, empresari i membre de la nissaga Raventós -família que, precisament, va decidir vendre’s la finca-; i en darrer lloc, el president de la promotora és Salvador Ferran Pérez-Portabella, actual secretari d’organització d’Units per Avançar, el partit hereu d’Unió Democràtica de Catalunya i on, precisament, militen Batlle i la seva gerent del Districte, Maite Català.

Vistes les vinculacions polítiques i empresarials, l’Oficina Antifrau de Catalunya ha començat a investigar si existeix cap irregularitat en el projecte. Uns dubtes que, segons Salvem Can Raventós, s’incrementen a mesura que s’analitza l’expedient, el qual, segons consideren, l’Ajuntament de Barcelona hauria d’haver arxivat per suposats incompliments administratius.

La cronologia dels fets

Tot va començar el 2016. Barcelona en Comú governava en solitari i decidia tombar el projecte en considerar que no respectava els interessos dels veïns. Dos anys més tard, però, els promotors de l’obra el presentaven de nou i, aquest cop sí, el Pla Especial de Can Raventós s’aprovaria inicialment. La iniciativa tornaria a descarrilar a conseqüència de les al·legacions presentades. Aleshores, els promotors tindrien tres mesos per corregir el pla i adequar-se a les noves exigències, però ningú no va presentar cap esmena i els mateixos comuns donarien l’expedient per caducat i arxivat. El moviment veïnal també el donava per extint, però l’expedient va reaparèixer per sorpresa fa un any a la Comissió d’Urbanisme i, posteriorment, al Ple de l’Ajuntament. El motiu: la seva aprovació definitiva. Gràcies als vots de Barcelona en Comú, el PSC i Barcelona pel Canvi -partit de l’aleshores regidor Manuel Valls-, el pla va rebre el beneplàcit definitiu.

Tot plegat, sense atendre les denúncies presentades per la plataforma Salvem Can Raventós, que, més enllà de denunciar els presumptes incompliments administratius, qüestiona també que l’Ajuntament es desdigui de la normativa que protegeix els edificis històrics de la ciutat. En aquest cas, els nous edificis d’apartaments de luxe projectats al jardí superaran l’alçada màxima permesa; no es respectarà la distància mínima de deu metres al voltant de l’edificació catalogada; la profunditat que requereix el pla sobrepassarà el màxim permès pel cantó del carrer de Fontcoberta, i no ofereix cap alternativa per corregir la disminució de l’espai verd.

Contenciós administratiu

El veïnat organitzat, quan ha vist que s’ha quedat sense interlocutors que recullin les seves pors a l’Ajuntament, s’ha autofinançat la presentació d’un contenciós administratiu perquè sigui la justícia la que aturi aquest nou projecte especulatiu a Sarrià. El seu objectiu posterior és la municipalització de l’edifici com a equipament i l’ús del jardí com a zona verda pública.


Pintada que reclama la protecció de l’antiga masia de Can Raventós i el seu jardí, a Sarrià.

Favb.cat