Aquest matí ha tingut lloc la presentació de la Declaració de Barcelona, convocada per la Confederación Estatal de Asociaciones Vecinales (CEAV), la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), la Federación Regional de Asociaciones Vecinales de Madrid (FRAVM) i la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB).
La Declaració de Barcelona, presentada al Col·legi de Periodistes de Catalunya, és un document aprovat a la III Trobada de Grans Ciutats de l’Estat celebrada l’11 de novembre de 2023 a la capital catalana, per les federacions veïnals de quinze grans ciutats i CCAA. És l’inici de la campanya per l’aplicació de la Llei del Dret a l’Habitatge i una crida contra l’especulació i la gentrificació a les nostres ciutats, aspectes que superen les limitacions de la Llei 12/23 del 24 de maig, avui encara pendent de desenvolupament. La Declaració té el suport d’associacions i federacions veïnals de Barcelona, Madrid, Sevilla, Màlaga, Palma de Mallorca, Saragossa, Valladolid, València, Múrcia, Gijón, Córdoba, Vigo, Elx, Bilbao i A Corunya.
Reclamem a les diverses institucions nombroses reformes i ambició transformadora per abordar amb millors instruments la greu crisi d’habitatge que pateixen les nostres ciutats i fer front als fenòmens de l’especulació i la gentrificació que castiguen els nostres barris. El Dret a l’Habitatge va més enllà de disposar d’una Llei, s’ha de garantir com a un Dret fonamental a la nostra Constitució i com a pilar de l’estat de benestar al nostre país, impulsant reformes més profundes i comprometent inversions importants.
La Declaració de Barcelona es pot resumir amb el següent decàleg:
1. Reclamar al govern central que es comenci a aplicar la Llei d’habitatge a les comunitats que ja hagin declarat les zones tensionades. Això implica definir ja l’índex de preus de referència que indica la mateixa llei.
2. Reclamar a les comunitats autònomes que encara no ho hagin fet que declarin les zones tensionades per poder activar els beneficis d’aquesta llei.
3. Que s’impulsin projectes d’habitatge públic o protegit a totes aquelles ciutats que tenen sòl edificable i s’ampliï la compra directa per tempteig i retracte a zones urbanes sense sòl, elevant la inversió pública en matèria d’habitatge al 2% del PIB.
4. Que s’impulsin ajudes a la rehabilitació a barris vulnerables fins assolir una taxa del 3% anual i que es vinculin a la cessió de privada a pública en els casos necessaris.
5. Protegir l’existència d’un 30% d’habitatge assequible en les qualificacions urbanístiques dels Plans Generals.
6. Prohibir la venda al mercat privat de sòl i immobles públics.
7. Eliminació de les exempcions fiscals de les societats d’inversió SOCIMIS i SICAVS i el sistema Golden Visa.
8. Regulació dels lloguers d’ús turístic, temporal i usos comercials.
9. Nova llei de residència que exigeixi quatre anys per a l’adquisició d’habitatge.
10. Millorar el sistema de registre de contractes i d’habitatge buit perquè les administracions puguin tenir dades fiables, sense dependre de les del sector privat.
Fem una crida urgent a la Ministra de Vivienda per a que respongui la petició de reunió del moviment veïnal del conjunt de l’Estat.
També apel·lem als diferents Síndics i Defensors del Pueblo del país en la reclamació de recollir en la Constitució el Dret a l’Habitatge com a un Dret Fonamental.
I reivindiquem la necessitat de construir un gran Pacte Nacional pel Dret a l’Habitatge que reuneixi Institucions, grups parlamentaris, societat civil organitzada, empresariat, sindicats i moviments socials per fer front a la greu crisi habitacional en què estem immersos.
Podeu consultar el document de la Declaració de Barcelona en PDF.
