Des de 1969 els veïns de Verdum i Roquetes havien enviat onze cartes demanant millores a les seves línies d’autobusos. Cap resposta. El diumenge 26 de maig de 1974 la paciència se’ls va acabar, i uns 200 veïns van segrestar l’autobús número 11 i el van obligar a anar fins on en reclamaven l’arribada, a la part alta del muntanyós Roquetes. Un mes després van repetir l’operació. I l’1 de juliol el tercer intent de segrest va ser avortat a cops de porra per la policia, però no així sis dies més tard. Al final, les mobilitzacions van dur a una solució salomònica: l’autobús arribaria a mitja alçada del barri.
El 17 de juny de 1977, “por tercera vez en pocos días”, segons deia la premsa, van ser un grup de veïns de Prosperitat els qui van segrestar un autobús, de la línia 12. En aquest cas els segrestadors exigien habitatges provisionals per als barraquistes del que és avui la plaça Àngel Pestaña, que vivien en pèssimes condicions higièniques, i el seu recorregut reivindicatiu va incloure parades a la plaça de Sant Jaume i davant la casa de l’alcalde Socías Humbert. El resultat va ser que 54 veïns, encapçalats per la dirigent veïnal Maruja Ruiz, van passar un dia a la Jefatura de Via Laietana. El 7 de maig de 1978 va ser el torn de Torre Baró. Manuel Vital, històric dirigent veïnal i conductor de Transports de Barcelona, va segrestar un vehicle articulat de la línia 47 i se’l va endur fins als carrers sense asfaltar del seu barri per exigir el servei públic que no tenia. Allí va recollir molts veïns, i a Ciutat Meridiana es va sumar a la protesta un altre autobús, de la línia 2. Tots plegats, van enfilar cap a la plaça Catalunya, però la policia els va interceptar I vuit dels passatgers van acabar el viatge a la comissaria de Sant Andreu. Dos anys després l’Ajuntament inaugurava al barri la línia 77.
Setze anys més tard, el novembre de 1994 ho van intentar veïns de la Taxonera, i l’11 de desembre de 1995 va ser gent de Sant Genís dels Agudells qui va segrestar un autobús, per reclamar que la línia 19 pugés pels carrers Judea, Sinaí i Natzaret fins a la plaça del centre del barri. Aquest cop però, ja en democràcia, els veïns es van permetre la discrepància interna, i mentre la coordinadora pro transport públic convocava mobilitzacions, l’associació de veïns negociava amistosament amb el Districte d’Horta-Guinardó.
Josep M. Huertas i Marc Andreu. Barcelona en Lluita, Capítol 9, pàgina 66.
