Torna la guerra. Amb el seu horror, el seu drama. Amb destrucció, morts, refugiats. Amb la seva immoralitat i les seves mentides. Ara és Putin qui l’ha decidida. Com abans van ser Bush, Assad, Milosevic, Franco, Hitler… Qui declara la guerra sempre la justifica al·legant que ho fa per defensar-se, que cerca la pau. Mentida. Les guerres són sempre una qüestió de poder, formen part d’una lògica en què a la població se li encarreguen els papers de carn de canó o de públic que aplaudeix un dels bàndols. On els generals juguen les seves estratègies i la resta posa els morts i paga els costos. I a sobre, els nostres governants ens diran que hem de reforçar la despesa militar. Que la despesa militar és més important que satisfer necessitats bàsiques, amenaçades ara per una altra guerra, la que sostenen els ultrarics contra la majoria de la població.
La guerra d’Ucraïna és producte de molts fracassos. El d’Europa, en primer lloc, que desprès del final de la guerra freda no va saber generar un espai de seguretat comuna i va mantenir moltes de les inèrcies de l’època anterior. El de Rússia, que va transitar cap a un règim autoritari de ressons tsaristes i una economia controlada per oligarques. El dels Estats Units d’Amèrica, que no volen deixar de ser la potència mundial del passat. Som part d’un tauler controlat per psicòpates depredadors i per ineptes. I amb unes regles del joc que els deixen molt de marge. Tot plegat contrasta amb un món que té reptes seriosos per al conjunt de la humanitat. Ens ho torna a recordar l’informe sobre el canvi climàtic, o el que coneixem sobre les desigualtats.
Aquestes guerres pel poder són criminals. Tenim el deure de la protesta, la denúncia dels criminals, la solidaritat amb les víctimes. De recordar que volem la pau. Denunciem Putin com abans ho vàrem fer amb els altres criminals. I seguirem treballant perquè, algun cop, es pugui dir que una guerra va ser realment l’última.
