Els creuers cada cop tenen més pes en les mastodòntiques xifres que mou el turisme a Barcelona. Si el 2000 van passar pel port de la capital catalana poc més de 570.000 creueristes, l’any passat el nombre va enfilar-se a 2,68 milions.
En aquest període, la ciutat ha passat de ser la tercera del rànquing europeu a encapçalar-lo, per davant de Cittavechia -un port proper a Roma- i de les Balears, segons les dades recopilades per MedCruise, l’associació de ports de creuers del Mediterrani.
Barcelona és avui el quart port del món amb més creueristes, només superat per tres de Florida, als Estats Units. Multiplicar per cinc el nombre de passatgers ha suposat que l’espai destinat als creuers hagi crescut i actualment el port ja disposi de sis terminals per a aquest ús, una xifra que creixerà en un futur. N’hi ha una en construcció, que operarà Carnival, i el port ha anunciat la intenció de construir-ne una altra -la vuitena-, una opció mal vista pel govern municipal d’Ada Colau.
Els darrers anys els empresaris del sector turístic no han deixat de proclamar les bondats d’aquest augment de creueristes, amb l’argument que suposen un increment dels ingressos per a la ciutat. Obvien, però, que com passa sovint el gruix de la despesa va a parar a poques mans i no repercuteix en una millora de les condicions laborals d’un sector molt precaritzat. En la presentació dels resultats del 2016, el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, va assegurar que els creueristes van tenir un impacte econòmic de 875 milions d’euros, el que va contribuir a generar més de 7.500 llocs de treball.
La dada era l’actualització de l’estudi que dos anys enrere havia fet la Universitat de Barcelona (UB). L’informe, finançat pel propi Port i per Turisme de Barcelona, distingia entre l’impacte directe -el generat pels creueristes, la tripulació i les companyies navilieres-, que se situava aleshores en 442,5 milions; i l’indirecte i induït, fonamentalment generat pels diversos sectors proveïdors, que superava els 350 milions.
El que mai no comptabilitzen aquest tipus d’informes són les externalitats negatives que implica l’activitat, especialment destacada a nivell ambiental, amb un enorme impacte en la contaminació que pateix la ciutat. A més a més, l’increment del nombre de creueristes també ha implicat canvis en els barris més propers al port, on el comerç tradicional cada cop és més escàs per deixar pas a negocis, com ara restaurants de menjar ràpid o d’alta gamma, destinats als turistes.
Un sector controlat per gegants
El fet que Barcelona s’hagi convertit en el primer port de creuers del Mediterrani ha despertat l’interès de les principals companyies del sector per prendre-hi posicions. Actualment, hi ha 42 navilieres que hi operen, tot i que a l’hora de la veritat el gruix dels turistes pugen als vaixells que pertanyen a algun dels quatre grans grups mundials, que alhora controlen gran part d’aquesta quarantena de companyies. Són Carnival, Royal Caribean, MSC Cruceros i Norwegian. Entre les quatre van transportar gairebé el 87% dels creueristes de tot el planeta el 2015. Són grups controlats fonamentalment per grans bancs o fons d’inversió.
Carnival
Carnival és la companyia de creuers més gran del món i entre les diverses marques que engloba acapara prop de la meitat dels passatgers del planeta, segons la recopilació feta per l’observatori Cruise Market Watch. Amb seus a Miami (EUA) i Londres (Regne Unit), controla marques amb presència al port de Barcelona, com Carnival Cruise Lines, l’embrió de l’actual conglomerat; Costa Cruceros, amb seu a Gènova i adquirida el 1997; Princess Cruises; Holland America Line, fundada als Països Baixos al segle XIX i comprada per Carnival el 1989; la luxosa Seabourn; Cunard Line, integrada al grup des de 1998; Aida Cruises o la britànica P&O Cruises. La companyia preveu inaugurar la primavera vinent la seva segona terminal al port de la capital catalana, que li ha de permetre arribar al milió de passatgers a Barcelona.
Carnival Corporation, la matriu del grup, compta amb més de 120.000 treballadors arreu del món i l’any passat va ingressar 16.400 milions de dòlars (uns 13.900 milions d’euros) i va guanyar-ne uns 2.800. La companyia és propietat de gegants bancaris, com Suntrust Bank o el Bank of America; fons d’inversió, com Blackrock, el més gran del món, o The Vanguard Group; o bancs d’inversió, com Northern Trust Corporation.
Royal Caribbean
Tot i que va ser fundada a Noruega el 1968, avui Royal Caribbean té la seu a Miami, l’autèntica capital mundial dels creuers. El 2015 la companyia va transportar el 23% dels turistes que van optar per aquest tipus de viatge. A banda de la marca matriu, des del port de Barcelona també opera a través de l’espanyola Pullmantur, amb seu a Madrid. Fundada el 1988, 18 anys més tard la companyia va ser comprada per Royal Caribbean, que el 2016 es va vendre el 51% del capital al fons d’inversió SpringWater. Azamara Cruises i Celebrity són les altres navilieres del grup que operen al port català.
El grup va anunciar al maig que ubicarà a la ciutat la seva seu per a l’Europa Continental, que agrupa els mercats d’Espanya, França, Alemanya, Itàlia, Àustria i Suïssa. També aquí el control de la societat es reparteix entre entitats financeres i grans fons d’inversió, com -novament- The Vanguard Group i Blackrock, Baillie Gifford and Company, Primecap Management, State Street Corporation o JP Morgan Chase.
Norwegian Cruise Line
El tercer gran operador a nivell mundial és Norwegian Cruise Line, un grup que tot i el nom té la seu fiscal a les Bermudes, un paradís fiscal, i la seu operativa també a Miami. La companyia va transportar al voltant del 10% dels creueristes a nivell mundial el 2015. A Barcelona opera amb el nom de la matriu i amb les marques Oceanian Cruises i Regent Seven Seas. Els seus principals accionistes són, de nou, grans fons d’inversió (Apollo Global Management i TPG Capital) i el grup de Malaisia Getting, actualment un holding empresarial, però crescut al voltant del negoci dels casinos.
MSC Cruceros
MSC Cruceros tenia el 2015 el 5,2% del trànsit mundial de creueristes, però on realment té força és al Mediterrani, on és la marca -que no el grup- amb major quota de mercat, amb gairebé un de cada quatre viatgers. Fundada a Nàpols, des de fa uns anys la companyia té la seu central a Ginebra (Suïssa). Forma part de Mediterranean Shipping Company, un enorme grup de transport marítim, fins al punt que és el segon del món amb una major capacitat de moure contenidors. La companyia vol construir i gestionar una terminal pròpia de creuers al port de Barcelona, que de moment no compta amb el suport dels ajuntaments de Barcelona i el Prat.
