Santa Coloma de Gramenet té una llarga història de reivindicacions veïnals que no acaben de resoldre’s, des de la finalització del parc de Can Zam, una proclama que es remunta als anys vuitanta, fins a la demanda d’unir les parades de metro de Trinitat Nova i Trinitat Vella per millorar les connexions amb Barcelona. Tomàs Fernández, president de la Federació d’Associacions Veïnals de Santa Coloma de Gramenet, repassa les lluites enquistades d’una població que comparteix problemes amb la resta de municipis metropolitans, com ara el tancament de sucursals bancàries i la pujada del preu de la llum.
“Volem un espai polivalent”, diu Fernández quant al parc de Can Zam. I reconeix que hi ha dos punts de vista ben diferenciats. Per una banda, la Plataforma en Defensa de la Serra de Marina i Can Zam advoca per un parc frondós ple d’arbres; i per l’altra, les associacions veïnals aposten per un espai on fer diverses activitats, com ara concerts i festes populars. Encara que el parc ha experimentat millores, Fernández explica: “No tenim múscul financer per fer front a la terminació”, i se’n lamenta. Indica que és important disposar d’aquest espai en una ciutat on la població no surt els caps de setmana i el necessita per desconnectar.
Una altra demanda veïnal que ve de lluny és la millora de les connexions entre les dues riberes del riu Besòs. En aquest cas, també s’han experimentat millores, però no han estat suficients. “La distància entre pont i pont hauria de millorar”, diu Fernández, que aposta per la construcció de passos pacificats oberts només a vianants. La població colomenca també es queixa d’altres connexions deficients: amb l’hospital de Can Ruti i amb Nou Barris. Per això demanen la unió de les parades de metro de Trinitat Nova i Trinitat Vella i de Fondo i Pompeu Fabra.
“Viuen a infrahabitatges”, diu Fernández quan parla de la població migrant arribada d’altres continents, amb la qual no han estat capaços d’entendre’s, situació que lamenta. Ell, que advoca per la seva regularització, afegeix: “És un copia i enganxa de la situació dels anys seixanta i setanta, amb la migració dins d’Espanya”. Els anys passen a Santa Coloma, però hi ha desajustos i reivindicacions que semblen aturades en el temps.
