Gemma Aguilera

Crit d’auxili del barri Gòtic pels diumenges comercials

  • Publicat el dilluns 10 de octubre del 2022 | 15:21

El Gòtic s’ha convertit en un parc temàtic, un centre comercial a l’aire lliure. Ens estan robant la vida al barri fins i tot els diumenges. Els carrers sempre estan massificats i ja no tenim cap estona de tranquil·litat. I qui pot pagar els locals comercials? O cadenes o multinacionals”. Aquest és el balanç duríssim que fa Martí Cusó, en nom de l’Associació de Veïns del Barri Gòtic, de la marató comercial que ha viscut Barcelona amb tots els diumenges oberts des del 15 de maig passat.

Glòries, la transformació eternament inacabada

  • Publicat el dilluns 27 de juny del 2022 | 12:16

Després de set anys d’obres, retards i sobrecostos, el túnel de les Glòries, l’obra més emblemàtica de la transformació ideada fa quinze anys per a aquest nus de comunicacions i rubricada el 2007 en el Compromís per Glòries, ja és una realitat. Però no significa, ni de bon tros, la llum al final del túnel per a tots els barris de la zona, que esperen una transformació completa de la gran plaça que Ildefons Cerdà va idear com el centre de Barcelona i que ha d’endreçar d’una vegada per totes l’entorn.

La Pau i el Besòs-Maresme, dos barris amb l’habitatge espoliat

  • Publicat el dimarts 15 de març del 2022 | 10:00

Era un còctel explosiu: pisos construïts amb la urgència dels anys cinquanta i seixanta del segle XX, rendes baixes, població vulnerable, abandonament per part de les Administracions i crisi econòmica. L’habitatge als barris de la Pau i el Besòs-Maresme, a Barcelona, està al límit. Almenys el 20% dels pisos estan en mans de bancs i fons voltor, que no fan cap mena de conservació ni rehabilitació de les finques. Són pisos que han acabat en mans de les màfies de l’ocupació, que els relloguen a famílies vulnerables.

2026, l'horitzó d'un metro potent amb forats negres

  • Publicat el dijous 13 de desembre del 2018 | 16:24

L’any 1924, un comboi de Metro iniciava el primer viatge per la vida subterrània de Barcelona. Avui, gairebé un segle després, aquesta xarxa de transport és de les més potents d’Europa i afronta la recta final per tancar el cercle i culminar les onze línies ben interconnectades que garanteixin la mobilitat sostenible a la ciutat i la connexió efectiva de tots els barris.

Recuperem la Rambla?

  • Publicat el divendres 04 de maig del 2018 | 10:52

L’Ajuntament de Barcelona està impulsant una actuació urbanística integral per a la Rambla. Un enèsim intent d’abordar la reforma d’aquest passeig emblemàtic de la ciutat que li ha sigut encarregat a l’equip multidisciplinar km-ZERO, dirigit per l’arquitecta i exregidora de Ciutat Vella Itzíar González, guanyador del concurs internacional convocat pel municipi.

Una factura que paguem amb la salut

  • Publicat el dimecres 21 de febrer del 2018 | 12:35

Barcelona és una ciutat oberta al món, atractiva, acollidora i amb una oferta cultural i patrimonial de prestigi mundial. Però la factura que paguen els seus veïns per viure en una ciutat a la cúspide de les destinacions turístiques comença a ser molt elevada i sense un retorn clar. Al complex debat sobre la massificació turística i els seus efectes sobre la vida quotidiana dels barcelonins s’hi suma un altre element, que sovint passa més desapercebut però que posa en risc la salut de tothom.

L'amiant, enemic silenciós a Barcelona

  • Publicat el dimecres 08 de novembre del 2017 | 17:23

Finals del franquisme. La indústria comença a recuperar el pols i el país s’obre al món. Un negoci a la vista: productes fets amb derivats de l’amiant, un mineral molt perillós prohibit a bona part del món per la seva toxicitat. Catalunya i l’Estat es converteixen en els principals exportadors d’uralita i productes pneumàtics. Beneficis milionaris. Treballadors desprotegits.

Barcelona, cau de nazis i feixistes

  • Publicat el dissabte 10 de desembre del 2016 | 18:00

L'Espanya franquista de la postguerra va mantenir la col·laboració amb els aliats feixistes i nazis que havia aconseguit durant la guerra civil. Aquesta ‘amistat’ va servir al franquisme per establir relacions diplomàtiques, econòmiques i culturals amb Alemanya i Itàlia, però sobretot, va ser la clau per fer més potent la xarxa de repressió militar, policial i d’espionatge, tant a l’Estat com a l’exterior, on els exiliats van ser considerats criminals fugits d’un règim amic del nazisme i el feixisme.