-
Un negoci controlat per la banca i grans fons d’inversió globals
Els creuers cada cop tenen més pes en les mastodòntiques xifres que mou el turisme a Barcelona. Si el 2000 van passar pel port de la capital catalana poc més de 570.000 creueristes, l’any passat el nombre va enfilar-se a 2,68 milions. En aquest període, la ciutat ha passat de ser la tercera del rànquing…
-
Catifa vermella al gegant dels creuers
Faltaven pocs minuts per a les nou del matí del dimarts 24 d’octubre quan van començar a arribar activistes veïnals i ecologistes a la porta del World Trade Center. Poc després es desplegava una gran pancarta amb el lema No a la nova terminal per la massificació turística i la contaminació que ocupava l’entrada a…
-
Un mercat és una ciutat
Un mercat és una ciutat. Els passadissos fan de carrers, les parades, de botigues que se situen en parcel·les. I pensant-ho d’aquesta manera, un mercat, doncs, estaria sotmès a les mateixes forces econòmiques ideològiques… que amb visions i interessos contradictoris tensen la ciutat. Prou sabem que a Barcelona, tal com està succeint a la resta…
-
Per un mercat de barri, per una Abaceria per al veïnat
Després d’anys d’abandonament pel que fa al manteniment, ens trobem a les portes d’una llargament promesa remodelació de l’Abaceria. Dissenyada per l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona i amb un cost de 33 milions d’euros, la reforma pretén, entre d’altres aspectes, incloure un supermercat i un aparcament en un equipament que tindrà fins a tres…
-
A l’espera del nou mercat de Sant Antoni
En temps de crack financer, la reforma de l’històric mercat de Sant Antoni era vista com una oportunitat de reactivació del barri. Anys després, mentre molts ciutadans viuen una crisi crònica, la bombolla immobiliària s’ha reactivat a Barcelona. El resultat és la substitució de veïns i botiguers a una zona afectada per una dinàmica d’especulació…
-
La Boqueria, el mercat gentrificat
“The Boqueria is recognized as the best market in the world.” Així, en anglès i en un to digne de guia turística, ho proclama el web de l’Ajuntament de Barcelona, en l’apartat dedicat als mercats municipals. El consistori fa referència a un rànquing elaborat per la CNN l’abril passat, que en efecte, situava el popular…
-
L’alt preu de transformar-se per no morir
Un dels últims mercats municipals sotmès a una remodelació integral és el de Sant Andreu. El 27 de juny passat va començar la construcció de les carpes provisionals i l’objectiu és que reobri les portes totalment renovat durant el primer semestre del 2019, tot i que l’experiència diu que poques vegades es compleixen els terminis.…
-
La despopularización de los mercados
A pesar de la relativamente tardía introducción de los mercados cubiertos en Barcelona, la ciudad ha podido consolidar con los años un importante sistema policéntrico de mercados. No es el caso de muchas ciudades europeas o norteamericanas, carentes ya desde hace mucho tiempo de una red de mercados cubiertos minoristas o dotadas en todo caso…
-
Institut, cap on vas?
El matí que l’alcalde Pasqual Maragall (1982-1997) va entrar al mercat de la Concepció per primera vegada, una mà anònima va apagar tots els llums i els paradistes, a les fosques, li van organitzar una bona serenata. Maragall era socialista i els venedors, no. I per això la bronca. Les protestes es van repetir el…
-
Quan la participació deixa de ser una paraula
L’aposta per la “nova política” no rau només en presentar un nou corpus programàtic innovador, sinó en establir, per sobre d’aquest, una dinàmica diferent per portar-lo a terme, on la transparència i la participació deixin de ser adjacents per passar a ser intrínsecs a l’actuació municipal. Per tant, la valoració d’aquests dos anys no es…
-
Cal més valentia en la lluita per la millora del medi ambient
Per a l’anàlisi dels dos primers anys de l’actual govern municipal en termes ambientals cal tenir en compte tres premisses: la primera és la importància de tractar les temàtiques ambientals des d’una coherència global, ja que de forma aïllada o a curt termini les intervencions en matèria de medi ambient perden congruència. La segona és…
-
Memòria històrica, molts gestos i algun oblit
Dues sorolloses polèmiques han marcat les actuacions municipals en matèria de memòria històrica durant el darrer bienni: la instal·lació d’un seguit de carretons de la compra incendiables, en homenatge a les persones sense llar, al mausoleu del Fossar de les Moreres, durant el darrer festival Llum Barcelona (avortada pel mateix Ajuntament davant l’allau de protestes);…
Tel.: (+34) 93 412 76 00