L’ona de xoc de la històrica mobilització ciutadana del passat 11 de setembre segueix sacsejant el conjunt del panorama polític, a Catalunya com arreu de l’Estat. La convocatòria d’eleccions anticipades al Parlament és conseqüència d’aquest sotrac. L’horitzó de la independència s’ha instal·lat en l’imaginari d’amplíssims sectors de la societat catalana, i singularment entre les seves classes populars i el seu jovent. Fa dos anys, la sentència del Tribunal Constitucional barrava el pas a la millora de l’autogovern per la via d’una reforma estatutària. Mentrestant, la crisi i les polítiques d’austeritat han provocat terribles estralls socials. La percepció d’un tracte fiscal injust, d’un poder central arrogant i insensible, d’una situació bloquejada… han conduït una porció creixent de la ciutadania a considerar que la sortida d’aquest atzucac passa ja, indefugiblement, per la constitució d’un Estat propi.
Davant la cridòria d’aquells que brandeixen la Constitució de 1978 com un codi penal, la Favb afirma la legitimitat d’aquest clam popular, i la necessitat d’escoltar-lo i respectar-lo. El moviment veïnal s’ha distingit sempre per la defensa de les llibertats, així com per la pluralitat de les sensibilitats democràtiques -independentistes, federalistes i altres- que hi conviuen. Per això diem que el poble de Catalunya ha de poder exercir el seu dret a decidir, expressant la seva voluntat mitjançant un referèndum.
Al mateix temps, però, declarem que l’avenç cap a la plenitud dels drets nacionals és indestriable de la lluita pels drets socials i la cohesió d’aquest poble. En la seva diversitat, el moviment veïnal comparteix l’anhel d’una Catalunya plenament democràtica i progressista; val a dir, d’un projecte d’igualtat, de justícia social i mediambiental. En aquest sentit, des de la unitat, diem que si cal bastir les estructures d’un Estat propi perquè la ciutadania així ho decideix, les primeres han de ser les de l’Estat del benestar: sanitat, educació, protecció social, una potent xarxa de serveis públics… Si es pretén construir un país, cal començar per preservar el seu territori dels projectes especulatius que arrasen béns comuns, terres de conreu o cabals hídrics… Si convé una hisenda pròpia, és per instaurar un sistema tributari rigorós i progressiu.
Car, més enllà d’un finançament autonòmic escanyat, les actuals dificultats provenen sobretot d’una enorme evasió fiscal i d’una fiscalitat regressiva amb què els successius governs han afavorit els interessos d’una minoria benestant. El conflicte amb el govern central no ha d’amagar la responsabilitat de les elits dirigents d’aquest país, ni el fet que els pressupostos més antisocials de la història recent de Catalunya han estat adoptats, fa poc més d’un any, amb el suport de la dreta espanyolista. Per això, seguirem rebel·lant-nos contra retallades i privatitzacions, persistint en la reivindicació d’igualtat de drets per a la ciutadania nouvinguda, i exigint la utilització de les facultats recaptatòries de què disposa la Generalitat per avançar sense tardança cap a una major justícia redistributiva.
Si s’alça amb prou força, la veu de la Catalunya social serà finalment escoltada pels pobles europeus. I serà compresa també per l’opinió democràtica espanyola. Sovint, hem acompanyat les lluites populars de Madrid i d’arreu, i ho sabem prou bé: greuges i prejudicis, atiats pels poderosos, ens divideixen. Però, pel camí de la llibertat i l’autodeterminació, la nostra solidaritat esdevindrà més forta que mai. La Favb convida el conjunt de la societat civil a mobilitzar-se, a treballar activament pel dret a decidir del poble de Catalunya, i a carregar tot aquest procés del contingut social i la radicalitat democràtica que són condició del seu èxit.
Barcelona, 27 de setembre de 2012
