El projecte d’ampliació i trasllat de l’Hospital Clínic té un seguit d’implicacions de gran abast per a l’Esquerra de l’Eixample, per al conjunt de la ciutat de Barcelona i, fins i tot, per a la seva àrea metropolitana. Implicacions d’ordre sanitari, evidentment. Però també en matèria d’urbanisme, de mobilitat, d’equipaments de tot tipus, de qualitat mediambiental…
Tot plegat fa necessari que l’Ajuntament es mostri actiu, amb iniciativa i voluntat de pilotar totes les transformacions que això implica, des del diàleg amb les actors institucionals i socials concernits, però també des de la responsabilitat de governar la complexitat de la ciutat.
En aquest sentit, l’Ajuntament no hauria d’anar a remolc de les iniciatives del Clínic, que és un d’aquests actors -evidentment, de la major importància i amb un punt de vista legítim-, però que ha de conjugar-se amb el conjunt de necessitats i el bé comú del barri i de la ciutat.
No podem avançar a cop de globus sonda i de filtracions parcials i interessades que pretenen condicionar l’opinió pública i les administracions. És necessari que, amb tota transparència, el Clínic posi al damunt de la taula quins són els paràmetres del seu projecte si vol que la ciutat els assumeixi. Per descomptat, Barcelona ha d’estar interessada en acollir un gran hospital de referència mundial, vinculat a l’ensenyament universitari i la recerca biomèdica més avançada. Caldria aprofitar la finestra d’oportunitat que suposen els fons europeus per confegir un projecte ambiciós, a l’alçada de les exigències de desenvolupament de les properes dècades.
Per això cal parlar amb claredat davant de la ciutadania, deixant enrere una fase confusa de temptejos i diplomàcia secreta. Cal dir que, si en aquests moments s’està obrint el debat, ha estat per la pressió i la inquietud del moviment veïnal i les entitats de la societat civil.
Aquesta inquietud té a veure amb l’opacitat, però també amb la idea -que sembla molt arrelada entre els responsables del Clínic- de cercar una nova ubicació dins del recinte de l’Escola Industrial.
Les necessitats de superfície, confusament avançades, suposarien en qualsevol cas una autèntica devastació d’aquest espai, que encabeix nombrosos equipaments i serveis, a més d’un valuós patrimoni arquitectònic i de constituir una autèntica superilla, un àmbit pacificat enmig de la densa trama urbana del barri. L’Ajuntament hauria de començar a ser clar sobre aquest punt: l’espai de l’Escola Industrial no pot acollir el nou Clínic!
El barri té un dèficit d’equipaments, especialment escolars, amb dues escoles públiques en barracots provisionals. L’Esquerra necessita uns equipaments sanitaris adequats, començant per un hospital comunitari: ja sigui part del Clínic, ja sigui incorporant plenament el Sagrat Cor a la xarxa de salut pública.
A part d’això, no és raonable romandre presoners del discurs obsessiu sobre la permanència del Clínic al barri. Si el projecte ha de tenir les dimensions i característiques que semblen desitjables, cal buscar una altra ubicació a la ciutat. Algunes idees han anat sortint: des del recinte de la Fira de Montjuïc al de la Maternitat de les Corts, passant fins i tot pels terrenys al voltant de la nova estació de la Sagrera. En qualsevol cas, la mateixa ambició del projecte obliga a pensar-lo en paràmetres molt més amplis que els d’un barri.
Cal doncs lideratge i criteri municipal, però també transparència i participació ciutadana real per conduir aquest tema a bon port. Val a dir, amb un acord que suposi un projecte referencial i tractor per al progrés de Barcelona i que permeti alhora la realització dels equipaments que necessita l’Esquerra de l’Eixample, preservant el seu patrimoni i la seva qualitat mediambiental.
Barcelona, 4 de novembre de 2020
