Els carrils bici “els estan implementant per decret”. Amb aquesta contundència el vocal de la Favb, Josep Lluís Sabaté, denuncia les formes amb què la regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, està desenvolupant la nova xarxa de carrils exclusius per a ciclistes. Tal i com critica, el projecte actual planteja “greus problemes” que “si s’haguessin parlat, s’haurien solucionat abans”. “Els van instal·lar sense avisar ni les associacions de veïns ni ningú dels barris”, afegeix.
Sí, primer van implantar, després van preguntar. De fet, la dinàmica no només ha aixecat polseguera al teixit associatiu, sinó també als ciutadans que han vist com els responsables polítics i tècnics els oferien les explicacions un cop s’havia o s’estava efectuant l’obra als seus carrers. Trobades en les quals la majoria de veïns i veïnes carregaven contra l’eliminació de places d’aparcament, però on també els usuaris de les bicicletes exposaven els defectes d’origen de determinats carrils. “És el que passa quan els tècnics treballen sobre el paper, que les coses in situ no s’aprecien”, afegeix Sabaté.
Model a revisar?
Si bé l’eix vertebral de la nova xarxa s’ha decidit als despatxos de la casa gran, a algunes entitats ja els agrada com s’està duent a terme. “Nosaltres som del parer que com més, millor”, explica el membre de la cooperativa Biciclot, Pere Serrasolses. Un punt de vista, però, que no és compartit per altres usuaris de la infraestructura.
Tal com assenyala Albert García d’Amics de la Bici, “hauria sigut molt més interessant que es fessin unes grans corones que unissin la ciutat”. Quines serien aquestes? “La ronda de Dalt, la del Mig i la de Sant Antoni”. Els carrers pacificats, les zones 30 i algun nou carril “ja haurien fet la resta”, considera. A parer de García, “a Barcelona seguim tirant línies en comptes de fer com van fer a Sevilla, on els carrils bici et porten per tota la ciutat”, compara. De fet, Serrasolses també reclama un model similar, ja que “encara no tenim vies ràpides que ens permetin creuar la ciutat de punta a punta”.
Si bé ja hi ha alguns vials projectats en aquest sentit, Sabaté espera que no se’n dispari el pressupost com ja ha succeït en alguns casos. “El que s’ha implementat per la banda mar de Gran Via des de plaça d’Espanya fins a Universitat ha costat 800.000 euros”, denuncia el vocal de la Favb. Una xifra a la qual posteriorment se li han de sumar les rectificacions per “no consultar abans els veïns”, afegeix. Tot plegat, inversions que “no són de mercat” i que després no acaben de funcionar, com ve a ser Sardenya, valora. Si bé assegura que en aquest vial la circulació és molt més baixa de la desitjada, des de la Favb també qüestionen com s’han dut a terme altres ítems, com ara la ubicació dels contenidors, que obliga els veïns a envair el carril bici per llençar les escombraries.
A més, la ubicació de determinats carrils també ha agreujat els problemes circulatoris d’alguns barris, com ara el desplegat a l’avinguda Rio de Janeiro, que ha desviat el trànsit cap al nucli urbà de la Prosperitat, denuncia Sabaté. Una queixa a la que, a més, afegeix l’eliminació de places de zona verda en massa al Fort Pienc. Ara bé, en aquest cas no tot són crítiques, ja que el canvi d’ús urbà sí satisfà Biciclot. Si bé observen com a “lògic que els veïns es queixin que en algunes zones no hi ha capacitat d’aparcament”, Serrasolses comenta que “la gent que té cotxe, abans de tenir-lo, s’ha de preocupar per deixar-lo en algun lloc, ja que l’espai públic no és per aparcar-lo”.
Barcelona (també) fa pujada
Dur la bicicleta a tots els racons de la ciutat tampoc és un objectiu senzill. Si bé en l’imaginari col·lectiu l’entramat de carrils bici se situa pels carrers planers, cal tenir en compte que bona part de la població viu en zones més enlairades, situades principalment a la falda de Collserola. Nuclis urbans on baixar direcció mar resulta d’allò més còmode, però que per tornar pot suposar gairebé el mateix esforç que fer un port de muntanya del Tour. I quin ítem compartit tenen aquests barris? El baix nivell econòmic dels seus veïnats, assenyalen des de la Favb. “La Barcelona en pujada és la Barcelona pobra; la solució és que el Bicing passi a ser elèctric”, opina Sabaté.
Una opció que no convenç Albert García, qui considera que “posar més bicicletes elèctriques no garanteix res”. “Posar-les de manera que només es puguin deixar a la zona alta pot estar bé, però poder-la agafar per anar de la Barceloneta a la plaça d’Espanya només farà encarir un sistema que ja és insostenible”, afegeix.
En aquest sentit, Serrasolses és dels qui creu que “com la bici privada no hi ha res”, tot i que de seguida detecta quin és l’ítem que genera més desencís a l’hora d’aparcar-la al carrer: “Els robatoris són el problema número u i aquest factor mai no es té en compte com una de les principals reticències a fer servir la bici a la ciutat”, exposa. Un problema “indiscriminat” al que creu que se li podria posar fre si s’apliqués una campanya de prevenció i una documentació pròpia de la bicicleta. Qüestió que, opina, “no s’ha solucionat encara i des del consistori han deixat de banda, perquè només estan pel Bicing”.
El semàfor que (gairebé) ningú sap com funciona
Anar en bici a una velocitat d’usuari per Barcelona suposa passar prop d’un de cada tres minuts aturat davant un semàfor. Tot plegat, perquè l’onada verda que permet als cotxes avançar d’una tacada diverses illes, castiga tots aquells que no són Miguel Induráin. Per aquest motiu, des d’Amics de la Bici l’Albert García reclama que Barcelona reculli la normativa que va impulsar París, on el semàfor vermell els ciclistes l’interpreten com un de groc.
“La bicicleta no és un cotxe ni una moto, sinó que està més propera al vianant, el qual també passa els semàfors habitualment en vermell”, justifica. A Barcelona s’ha instaurat una mena de “poti-poti”, considera García. En algunes cruïlles l’Ajuntament ha instal·lat un petit semàfor amb el logo de la bicicleta en groc. Indicació que, tal com sosté el vocal de la Favb, Josep Lluís Sabaté, “està organitzada d’una manera que ni els ciclistes mateixos saben com va”. Si bé a molts els hi sembla que permet continuar endavant, tot i estar vermell per als cotxes, s’equivoquen. “Aquest groc és només per girar pel carrer perpendicular”, detalla el membre de Biciclot, Pere Serrasolses.
