El turó de la Rovira és una muntanya de 262 metres d’alçada situada al districte d’Horta Guinardó. La seva situació privilegiada, que permet una visió panoràmica sobre la ciutat de 360º, ha fet que hagi estat ocupada des de l’època dels ibers fins a l’actualitat.
Totes les construccions de la bateria antiaèria que hi havia al cim del Turó en desús després de la guerra (1936-1939) no van trigar a ser reutilitzades, i es va anar formant un nucli nou d’habitatges informals. El nom popular de “Los Cañones” remetia de manera inequívoca a l’ús militar de l’emplaçament durant la guerra civil. Els habitants van disposar les barraques de manera notablement ordenada en relació amb l’eix central de la bateria, convertit en carrer principal, i van agençar l’entorn per adaptar-se a la complicada orografia del terreny. La fesomia del conjunt responia a les pautes de l’arquitectura tradicional d’Andalusia, d’on provenien molts dels residents. El barri va arribar a tenir prop de 110 barraques i uns 600 habitants.
Com era habitual en la dècada dels 60, l’element constructiu més utilitzat en la construcció va ser el fibrociment (uralita): si hi havia 110 barraques es pot calcular aproximadament que per cobrir aigües d’aquestes construccions i també per a altres usos (desaigües, etc.) van ser instal·lats al Turó de la Rovira uns 2.200 m² de fibrociment en forma de planxa i uns 500 metres de canonada.
Amb el desballestament de les barraques i malgrat que des de l’any 1977 l’amiant havia estat declarat com a cancerigen de primer nivell i se’n coneixia exactament la toxicitat, la totalitat de la runa generada, inclosa tota aquesta quantitat de fibrociment, va restar ensorrada sota una mínima capa de terra i posteriorment dissimulada per la vegetació que va créixer al lloc.
Una orografia peculiar
El Turó de la Rovira és un turó baix però de gran desnivell (un 30% de mitjana). La part nord i est és de relleu més suau que la zona oest i sud. A més del cim principal té dos esperons, un a l’oest, el de Can Baró, i un altre a l’est, anomenat turó del Guinardó. A la muntanya hi ha diferents torrents canalitzats per petites valls que tot i ser molt petits són els recol·lectors naturals de l’aigua de pluja. Aquesta condició orogràfica junt amb les fortes pluges equinoccials que es produeixen a Barcelona comporten un fenomen d’erosió considerable.
La lamentable intervenció en l’enderroc de les barraques, que per a la ciutat representava una solució estètica de cara als Jocs Olímpics, va esdevenir un problema de salut pública i mediambiental.
El fibrociment té una vida útil d’uns 35 anys, que ve reduïda pels factors climàtics o agressius als quals estigui sotmès, ja que el ciment actua com a aglutinant de les fibres d’amiant que formen part del tot. Quan el ciment perd aquesta propietat aglutinadora deixa lliures les fibres d’amiant que, donat el seu microscòpic volum, poden quedar flotant en l’ambient i són transportades ben lluny de la font emissora, contaminant una importantíssima superfície de la nostra ciutat.
Al Turó de la Rovira aquest fenomen es veu agreujat per dues raons. La primera, que el fibrociment que es troba en aquest espai és en forma de retalls, vol dir que és trencat en multitud de petits trossos que faciliten l’alliberació i dispersió de fibres d’amiant. La segona, que l’orografia del terreny és de grans pendents i pateix una erosió molt considerable en casos de pluja. Aquesta erosió fa possible que de forma continua aflorin retalls de la uralita que va quedar soterrada, que contaminen tant el Turó com l’aire en una àmplia superfície al voltant de la muntanya. Actualment podem considerar el Turó de la Rovira com a “muntanya contaminada”.
Perquè es pugui desenvolupar una malaltia de tipus cancerós no cal considerar ni una exposició perllongada a l’amiant ni tan sols una dosi mínima. Una simple fibra dipositada al nostre organisme pot desenvolupar un càncer. Donat que la latència que caracteritza les malalties produïdes per l’amiant arriba normalment a ser de més de 20 anys, és possible que a partir de 2020 a Can Baró i els barris propers es diagnostiquin malalties d’aquest tipus. És obligació de l’Administració i el nostre deure protegir la salut pública en general i principalment la dels infants, que tenen escoles i zones d’esbarjo properes a les fonts d’emissió de fibres d’amiant.
El coneixement popular dels problemes relacionats amb la toxicitat de l’amiant és encara molt minso per manca i ocultació d’informació, per la qual cosa no es té realment consciència del perill que representa l’amiant existent al Turó.
La Favb i les associacions veïnals estem immersos en la lluita contra el desconeixement de la realitat cancerígena de l’amiant amb campanyes informatives i de divulgació, i també lluitant davant de totes les administracions per tal d’aconseguir la retirada segura de tot l’amiant instal·lat.
Tot començà amb una passejada
Va ser l’any 2017 quan un grup de jubilats de Macosa-Alstom que feien una passejada pel Turó per visitar les bateries antiaèries van tenir la sorpresa de trobar quantitats importants de retalls d’uralita disperses per la zona de trànsit que conformen els accessos a les bateries.
Pel seu coneixement de l’amiant i dels problemes de toxicitat que comporta (ells ho patien particularment), van prendre contacte amb les associacions veïnals del barri per fer-los sabedors de la realitat de la situació. La Plataforma Can Baró va prendre consciència des del primer moment i decideix crear una comissió especifica per tractar el problema. L’Ajuntament va rebre la denúncia sobre la important presència d’aquest tòxic el 8 de març de 2017 i, sorprenentment, va retornar als denunciants una carta dient que després d’efectuar una revisió en la zona ocupada per antigues barraques no hi havien trobat fibrociment.
Després que la notícia sortís a diversos mitjans de comunicació, al juny es realitza una reunió entre la Plataforma Can Baró, jubilats de Macosa-Alstom afectats per l’amiant, la comissionada de Salut de l’Ajuntament i representants tècnics i polítics del districte Horta-Guinardó, on es decideix traslladar el tema a l’Agència de Salut Pública i contactar amb experts higienistes per finalment, a través de l’empresa municipal BIMSA, elaborar un pla de treball de retirada de l’amiant del Turó a partir d’unes prospeccions del terreny.
En els plenaris de districte i en els consells de barri es fan les primeres accions d’informació i conscienciació al veïnat i la Plataforma Can Baró s’integra l’any 2018 a la comissió de Medi Ambient de la Favb.