La crisi sanitària i econòmica derivada de la Covid-19 pot haver exercit d’accelerador del tancament de sales de cinema, però ja havia tingut lloc una inquietant dinàmica prèvia. En alguns casos, es poden assenyalar problemes econòmics i canvis de política empresarial. La fallida de Lauren Films, que va gestionar quatre multicines, va suposar una pèrdua de pantalles a la ciutat. Els antics Lauren Cinemes van aconseguir persistir rebatejats com a Cinemes Girona, i els Lauren Gràcia van ser reoberts poc temps després sota el nom de Cinemes Texas, però els Lauren Horta i Lauren Universitat van desaparèixer.
Un dels grans grups de l’exhibició cinematogràfica de Barcelona, el Grup Balañá, està al darrera d’un elevat percentatge dels tancaments que han tingut lloc en els darrers anys: Rex, Cinema Urgell, Club Coliseum… Balañá va tancar l’Aribau Club, que al llarg de les dècades va rebre moltes denominacions (Cine Durruti o Cine Dorado, Club Doré…), l’any 2018.
Just abans del confinament de març de 2020 també va clausurar el Palau Balañá. Per aquest motiu, Sants i Hostafrancs s’han quedat sense pantalles cinematogràfiques que exhibeixin pel·lícules comercials. L’oferta fílmica a la zona ha quedat en mans de la sala cooperativa Zumzeig, que ofereix una exquisida programació de cinema d’autor.
Pols històrics debilitats
Ja en plena pandèmia van caure dos independents. Els Cinemes Méliès, gestionats pel documentalista Carles Balagué (La casita blanca), van tancar les seves portes a l’Eixample Esquerra, a pocs carrers de distància de l’esmentat Aribau Club. Els veïns poden consolar-se amb la idea que els Aribau Multicines i els Cinemes Renoir Floridablanca continuen en actiu, però un dels pols històrics de l’exhibició fílmica a la ciutat, ubicat als carrers pròxims a la Universitat de Barcelona i la seva plaça, continua debilitant-se: ha perdut tres cinemes que sumaven un total de nou sales en els darrers sis anys, si hi sumem el tancament del Lauren Universitat l’any 2015.
A això s’afegeix la desaparició prèvia de diversos espais ubicats en algunes zones properes que ara estan completament dominades pel comerç de grans marques, com el passeig de Gràcia (Publi i Savoy) o el portal de l’Àngel (Cinema París).
També durant la pandèmia va tenir lloc el cessament de l’activitat dels Cinemes Texas, un multisales de barri ressuscitat pel realitzador Ventura Pons amb una oferta de reestrenes a preus assequibles que va convèncer un públic de totes les edats, especialment el jovent i les persones jubilades. L’aparent història d’èxit hauria acabat malament, en part, per la política d’expansió que va emprendre el director barceloní. I les restriccions derivades de la pandèmia van donar l’estocada final al projecte, a l’espera que l’espai pugui ser aprofitat per uns nous gestors.
En aquesta conjuntura de tancaments, no sorprèn que els responsables del Cinema Maldà dimensionin la naturalesa d’espai de barri d’aquesta sala emplaçada al gentrificadíssim barri gòtic. Al cap i a la fi, el teixit de cinemes de la ciutat s’ha anat contraient amb el pas dels anys i els multisales ubicats en grans centres comercials (Arenas, Diagonal Mar, Glòries, Heron City, la Maquinista, Icària) comencen a ser un eix principal de l’oferta. La ciutat acollia 42 cinemes l’any 2001. Actualment, n’acull 23.
Si el sotrac patit pel turisme podria haver comportat la recuperació de part d’aquest teixit perdut, les característiques de la pandèmia (la priorització dels espais oberts i ventilats com a llocs de trobada, etcètera) fan que el sector de l’exhibició cinematogràfica passi per uns moments molt complicats. I la preservació de les sales de cinema no solament tracta de romanticisme o hàbits adquirits, sinó també de diversitat d’oferta per al públic, de diversitat de canals d’exhibició per als creadors. I de la possibilitat de gaudir de la cultura i l’entreteniment en comunitat. En aquest aspecte, els festivals especialitzats apropen els ciutadans a pel·lícules excepcionals que, en molts casos, no arribaran al circuit comercial. Aquests certament són fràgils, perquè molts d’ells encara no s’havien recuperat d’un llarg cicle de retallades de despesa pública, i necessiten els cinemes per existir.
Solució d’emergència per als festivals
Durant l’any 2020, molts festivals han hagut de reconduir-se cap a una finestra online que serveix de salvavides. Aquesta solució d’emergència, però, no solament compromet el valor d’aquests esdeveniments com a lloc d’intercanvi cultural comunitari. La viabilitat econòmica d’uns festivals molt dependents d’internet genera dubtes. La plataforma Filmin ha acollit desenes d’esdeveniments aquest any a través d’un model de tarifa plana de preu moderat. Òbviament, la capacitat de generar ingressos sota aquesta lògica low cost tan habitual a la xarxa no pot comparar-se amb la venda d’entrades per a projeccions presencials. I aquest és un altre desafiament de futur per a un sector cultural crònicament precaritzat.
El futur és l’streaming?
El context sanitari empeny a posar en pausa moltes activitats presencials i a substituir-les per difusions en línia d’audiovisuals. Però aquest procés de virtualització no és neutre ni innocu. Efectivament, l’streaming és còmode i també facilita l’accés a produccions minoritàries a través de plataformes com Filmin. Però colossos del capitalisme sense fronteres (i de la fiscalitat laxa) com Amazon també tenen la seva pròpia secció de vídeo online, Amazon Prime Video. I gegants de l’entreteniment com Disney o Time Warner mantenen les seves pròpies plataformes de vídeo en streaming.
La conjuntura actual de recaptacions baixes a través de les sales incrementa la temptació d’abandonar els cinemes a la seva sort i seduir possibles nous subscriptors de Disney + o HBO Max a través d’estrenes exclusives.
L’anunci que desenes de superproduccions de Warner s’estrenarien als Estats Units a través de l’esmentada HBO Max va generar inquietud en un sector de l’exhibició que trontolla. En un panorama de poca assistència de públic, de restriccions governamentals i de comprensible recel ciutadà vers les activitats en espais tancats, la cartellera llangueix amb un flux d’estrenes reduït.
Algunes de les produccions potencialment més populars arriben des del primer dia a la xarxa, trencant amb el model històric de finestres temporals que protegeixen el negoci als cinemes. La pregunta és quants cinemes cauran durant aquesta conjuntura adversa que s’allarga en el temps, amb la corresponent pèrdua de llocs de treball i d’espais d’entreteniment i consum que també són punts de socialització i trobada.
