L’exagerada mortalitat que han patit les residències de gent gran durant els mesos més durs de la primera onada de la pandèmia de Covid-19 ha posat en qüestió un sector que acumulava anys d’expansió. El progressiu envelliment de la població havia propiciat un increment constant de places -majoritàriament de titularitat privada- i l’aterratge de grans fons d’inversió i grups asseguradors, atrets per una demanda en augment que els feien veure el de la vellesa com un negoci segur. Per fer-nos-en una idea, segons un estudi de la consultoria DBK la facturació de les empreses de residències de gent gran va elevar-se a 4.500 milions d’euros durant el 2018 a tot l’Estat.
Entre els anys 2008 i 2018 el nombre de places de residències a Catalunya havia crescut de les 51.780 (8.160 en centres públics) a les 59.888 (10.290 en equipaments públics) i la previsió era que la progressió continués els propers anys. Al cap i a la fi, segons les projeccions de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) el 2060 hi haurà a Catalunya 2,6 milions de persones que superaran els 65 anys, quan el 2018 la xifra era d’1,42 milions.
Els més de 4.000 morts acumulats des de l’inici de l’epidèmia de coronavirus -més del 6,5% dels residents totals-, però, ha situat en el punt de mira un model en què predominen unes quotes molt elevades que no es tradueixen ni en una bona qualitat assistencial ni en unes condicions laborals dignes per als empleats, que pateixen sous en moltes ocasions per sota dels mil euros mensuals.
Segons una informació publicada al juliol pel portal Infolibre -i elaborada a partir de dades de la Generalitat-, dels gairebé 4.000 usuaris de residències que van morir per la Covid-19 entre març i abril a Catalunya, la immensa majoria -2.797, és a dir, el 71,9%- van fer-ho al mateix centre, mentre que només 1.094 van fer-ho en un hospital.
La informació, que posava de manifest que en aquelles setmanes no van ser precisament habituals les derivacions a centres mèdics de pacients malalts, permetia comprovar que en aquells dos mesos -de moment, els més mortífers de la pandèmia- van perdre la vida 882 persones a les residències de Barcelona, 649 de les quals (el 73,6%, un nivell superior a la mitjana del país) van fer-ho al mateix centre. Sanitas Residencial les Corts, amb 58 residents morts, Residencia las Acacias -del grup Bastión de Oro-, amb 45; i la Casa Asil de Sant Andreu de Palomar, amb 41, van encapçalar el rànquing de centres de gent gran de la ciutat amb una major mortalitat en xifres absolutes.
Concentració empresarial
Tradicionalment, el sector de les residències de gent gran ha estat molt atomitzat, amb la presència del sector públic, entitats sense ànims de lucre i empreses familiars. Els darrers anys, però, hi ha hagut una accelerada concentració a través de diverses operacions de compres corporatives i, actualment, 10 grups empresarials controlen al voltant del 25% de les places a l’Estat. Entre aquests grups s’hi troben asseguradores, com Sanitas, Caser, Santalucía -a través de la seva filial Ballesol-, Fiatc o Atlàntida, i corporacions internacionals com Amavir, Orpea o DomusVi, les tres d’origen francès. En major o menor mesura, tots tenen presència a Catalunya.
L’actual líder estatal és DomusVi, amb més de 22.000 llits repartits en més de 160 residències. Creat el 2017, actualment està controlat pel fons Intermediate Capital Group (ICG) i SRS, una societat hòlding del francès Yves Journel, el fundador del grup. A Catalunya té 12 residències -sis a Barcelona- i, a tot l’Estat, suma més de 22.000 treballadors, dels quals més del 90% són dones. Durant els mesos de març i abril van morir el 10,2% dels seus residents a Catalunya i, per exemple, a la capital van registrar-se 13 víctimes al seu centre de la Salut, 11 al d’Antoni Maria Claret i 17 a la residència Regina, ubicada a Gràcia.
Amavir, grup francès controlat per Maisons de Famille, suma unes 8.000 places a l’Estat. Té 42 residències -cinc a Catalunya, de les quals dues a Barcelona- i 40 centres de dia, cinc al Principat. L’any passat, el grup va facturar més de 150 milions. Els seus centres barcelonins (Horta i Diagonal) van sumar 55 víctimes entre març i abril i a tot Catalunya van perdre la vida el 14,5% dels seus residents, un percentatge només superat pel grup català Sophos, amb el 17,6%.
També és d’origen francès Orpea, que acumula unes 7.500 places. Entre els seus accionistes destaca CPPIB, el fons de pensions del Canadà. Actualment, ja té tres residències a Catalunya, dues a Barcelona i una a Sant Cugat del Vallès. A escala mundial suma gairebé 100.000 llits, amb França (33.500) com a mercat principal. Ballesol, la filial del grup assegurador Santalucía, suma uns 7.000 llits a l’Estat. A Catalunya té cinc residències. Dues són a Barcelona -Fabra i Puig i Almogàvers- i s’hi van registrar 25 i 33 morts, respectivament, els dos pitjors mesos de la pandèmia.
Un altre grup amb presència a la ciutat és Sanitas Mayores, que pertany al grup assegurador Sanitas, i té 47 residències a Espanya, 11 de les quals a Catalunya. A Barcelona en suma set, que van acumular més de 110 morts per coronavirus entre febrer i març. Tot el grup assegurador va facturar més de 2.000 milions durant el 2018 i pertany a la multinacional britànica BUPA. Un dels grups que protagonitzen un creixement més accelerat és Vitalia, que està en mans del fons de capital de risc CVC i que té més de 6.000 places a tot l’Estat. A Catalunya suma cinc residències, dues a Barcelona.
Ja abans de la pandèmia, la Generalitat assegurava que volia canviar el model de gestió de les residències, per evitar-hi l’aterratge de grups només interessats en el benefici econòmic i no en la qualitat assistencial. La Covid ha evidenciat els múltiples errors de l’actual sistema, el gran dubte és si, més enllà de les grans paraules, realment suposarà un canvi de paradigma o provocarà que aquests grans grups encara hi guanyin més presència.
