Situats en plena serra de Collserola, els nuclis de muntanya que formen el barri de Vallvidrera, Tibidabo i les Planes, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, tenen el gaudi d’estar en un espai natural, però, a la vegada, pateixen els inconvenients associats a aquest medi. El veïnat es veu afectat sovint per unes problemàtiques específiques, prou diferenciades de les que puguin tenir la majoria de barris de Barcelona, com ara la necessitat de prevenir els incendis, una mobilitat en transport públic amb molts dèficits, o la manca de seguretat i de neteja del bosc i les àrees habitades, que en múltiples ocasions són testimoni de la petjada dels senglars que busquen aliment. La inversió, insuficient durant dècades, per atendre els serveis i el fet que el parc de Collserola aculli molts visitants any rere any expliquen també la degradació progressiva de l’espai.
“L’Ajuntament no sap ni a on estem”
“No hi ha inversió. Fa 40 anys que no s’inverteix una quantitat adient de diners als barris de muntanya. I això cada cop està més degradat”, explica Neus Regada, presidenta de l’Associació Veïnal de Mas Guimbau-Can Castellví. “Aquí hi vivim poca gent, unes 4.000 persones -afegeix-. Però el parc de Collserola va rebre dos milions de visitants el 2022, i la majoria és gent de Barcelona. És el pulmó de la ciutat; el parc de Barcelona. Per això aquesta és una qüestió de ciutat, no només dels que hi vivim. Demanem que s’inverteixi ara a la muntanya, que en aquests barris ja ens toca”. Regada, a més, considera que encara són una zona “desconeguda” per a l’Ajuntament: “No saben ni qui som ni a on estem. Però totes les nostres reivindicacions van dirigides a la Casa Gran. Demanem solucions”.
Les associacions veïnals dels barris de muntanya van presentar al novembre passat un manifest on denunciaven la manca històrica d’inversions i on es recollien les necessitats i propostes de millora per a la zona. I aquell mes, a la Comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament, tots els grups municipals van donar suport, a instàncies d’ERC, a la creació d’una oficina tècnica per als barris de muntanya, per gestionar els serveis d’aquesta àrea de la ciutat.
En el dia a dia, les preocupacions dels veïns són principalment la prevenció d’incendis, la mobilitat en transport públic i la neteja. “A Sarrià-Sant Gervasi [a la zona urbana], ningú té perill d’incendi a vint metres de casa seva. Però jo visc a dalt de la muntanya i tinc la casuística d’estar envoltada de massa forestal; tinc arbres a la parcel·la, i ja estic d’acord que no s’han de tallar”, explica Regada.
Quant als problemes de mobilitat, manté que “el bus passa en algunes zones cada hora i quart”: “El bus a demanda no funcionaria; volem més servei de bus, amb un per a cada línia”, agrega. Sobre la neteja, i per evitar l’acció dels senglars, sobretot en els contenidors, es fan proves pilot amb tanques de fusta i barres antibolcada. En aquest sentit, l’activista veïnal explica: “Estem acostumats als porcs senglars, els tractem com animals salvatges, que és el que són, i el problema no és la interacció amb ells. No s’han de fer tantes proves pilot, sinó posar els nous contenidors i treure les papereres. I també posar contenidors de poda”, afegeix.
