L’associacionisme veïnal és una carrera de fons: els resultats del seu treball se solen veure a mig i llarg termini. Sovint passen dècades fins a veure com s’aconsegueix fer realitat una reivindicació. I a vegades no s’assoleix mai. Els successius equips de govern municipal es responsabilitzen durant quatre anys de dotar de pressupost i executar la majoria de les intervencions de millora als barris. També de decidir les prioritats de les actuacions, d’acord -o no- al seu programa electoral. Però quan els polítics marxen, les veïnes es queden, patint els problemes de l’entorn on fan vida. Les seves organitzacions conserven la memòria de les lluites en marxa i prenen nota dels compromisos adquirits per les Administracions.
Carrer ha preguntat a les entitats veïnals federades quines són les actuacions que han millorat algun aspecte dels seus barris durant els últims quatre anys. Hi ha coses petites -la urbanització d’un carrer, el canvi d’una parada d’autobús- i d’un abast major -la protecció d’una zona històrica-. També anomenen compromisos adquirits que s’hauran de desenvolupar en pròxims mandats, si és que arriba el pressupost i hi ha voluntat política. Totes les consideren victòries veïnals.
Equipaments: la vida comunitària
Els equipaments públics, tant els que acullen serveis bàsics sanitaris i educatius com els de caràcter cultural o esportiu, són elements importants per als barris, perquè són espais democratitzats, d’accés universal i en els quals es genera vida comunitària. Les associacions han destacat 16 actuacions d’aquest tipus, començant pel compromís de la construcció del nou CAP al Gòtic, després de la lluita conjunta impulsada pel veïnat i els professionals del centre. Quant a centres educatius, destaquen la conversió d’algunes escoles privades en públiques -com la de Sant Felip Neri del Gòtic o l’institut escola de l’Eixample-, així com la posada en marxa de l’institut Angeleta Ferrer, a Sagrada Família; l’escola de primària Anglesola i la bressol Can Rosés, a les Corts; i l’institut escola a la Trinitat Nova.
L’obertura del l’Ateneu El Poblet, a Sagrada Família, i de l’Espai Social Torrent d’en Mariner, al Camp d’en Grassot; i el començament esperat de les obres de la reivindicada biblioteca de Sarrià representen espais culturals guanyats als -i pels- barris. Quant a la recuperació d’espais, la Dreta de l’Eixample celebra la compra del Taller Masriera; Sant Antoni, la de l’antic teatre Talia i la reserva d’un espai veïnal al nou mercat; Vallvidrera, l’adquisició de la casa Buenos Aires per fer habitatge dotacional: i Sant Genís dels Agudells, que es recuperi la masia de Can Safont, amb els baixos cedits a entitats juvenils. En l’apartat esportiu, la Sagrera apunta el nou centre esportiu municipal i el poliesportiu del Camp del Ferro, i Torre Baró, les noves pistes esportives del Campillo de la Virgen.
Verd urbà: esponjar els barris
Mantenir en condicions els espais verds històrics i guanyar-ne de nous en una ciutat tan densa i contaminada com Barcelona és una de les reivindicacions recurrents del moviment veïnal. Gràcia s’enorgulleix de la compra de la parcel·la de les casetes del carrer de l’Encarnació, que ha permès salvar l’alzina bicentenària; Sarrià, d’haver aconseguit aturar una tala d’arbres i de l’inici del Pla Director de l’antiga finca agrícola del parc del Castell de l’Oreneta; i el Guinardó, de la rehabilitació de la part històrica del parc que porta el seu nom. La Sagrera, de la remodelació integral del parc de la Pegaso i de la recuperació de la font de Can Gaig; i la Font d’en Fargues, de la rehabilitació de la plaça homònima. Al Bon Pastor, se celebra que al parc de la Mercedes no s’hi facin pisos.
Com a noves zones guanyades, destaquen l’inici de la part central del parc de les Glòries, els eixos verds de Girona i Consell de Cent, a la Dreta i Esquerra de l’Eixample; l’interior d’illa del Niza, a Sagrada Família; o el futur parc de la Colònia Castells, a les Corts. També la instal·lació de fonts al parc de les Rieres d’Horta.
Mobilitat: contra la tirania del cotxe
Per molt que s’hagin fet passos per revertir-ho, Barcelona segueix sent la ciutat del cotxe, i el trànsit rodat determina l’espai públic i la mobilitat, tant dels vianants com del transport col·lectiu. Els barris agraeixen les iniciatives que treuen espai al vehicle privat perquè redueixen la contaminació i la perillositat vial i alliberen espai públic. És el cas de les pacificacions: al carrer de Sants, al passatge de Llívia; als entorns de cinc escoles del Guinardó -inclosa la segregació d’una part del carril bici de la Ronda-; a algunes escoles de les Corts; i a dos centres educatius de la Prosperitat -amb discrepàncies del teixit veïnal amb l’Ajuntament per ser una intervenció massa tímida-.
Les entitats veïnals valoren la millora progressiva de l’autopista Meridiana, però demanen a l’Administració que no badi i que acabi la intervenció el pròxim mandat. Can Peguera i la Font d’en Fargues aprecien el desplegament de la Zona Verda d’aparcament, on han participat proposant millores a la proposta inicial, i Torre Baró fa bandera d’haver aconseguit places de pàrquing destinades a veïnes que, en treballar de nit, no tenen accés al transport públic.
Els problemes de mobilitat que genera la concentració turística en alguns barris s’han resolt, en part, per la insistència del teixit veïnal: al Gòtic, eliminant la parada d’autocars turístics del passeig de Colom, i a la Salut, pacificant l’accés al Park Güell pel carrer d’Olot. La mobilitat és un àmbit tan complex que el marge de les associacions per introduir-hi canvis és minso. Per això qualsevol millora, per concreta que sigui, és una gran conquesta: és el cas de la plataforma d’accés a una parada del minibús a la Salut; la marquesina aconseguida al Verdum; o l’aprovació del projecte d’instal·lació d’ascensors a Horta.
Urbanisme: més qualitat de vida
A banda dels avenços en grans temes de ciutat, com el seguiment del Pacte de Glòries i la millora del projecte del 22@ que apunten al Poblenou, o l’acord per a la regeneració urbana del Sud-oest del Besòs, les entitats li donen molta importància a les actuacions de micro-urbanisme. Treure dels carrers barreres arquitectòniques i pals elèctrics, o millorar paviments i voreres, són inversions que milloren la qualitat de vida. Les entitats han destacat intervencions a la Salut; la Font d’en Fargues (Arc de Sant Martí); Sant Genís i la Taxonera -millores del Pla de Barris-; la Trinitat Nova (Aiguablava-Portlligat); Verdum (Almansa, Francesc Layret, Batllori); la Sagrera (Berenguer de Palou i Garcilaso); o la finalització de les obres del carrer Gran de Sant Andreu.
Patrimoni: orgull de la microhistòria
Les entitats veïnals tenen vocació d’investigadores, dipositàries i protectores de la microhistòria dels barris, i pressionen perquè aquesta es reflecteixi al nomenclàtor. S’ha assolit a Sarrià, amb les places dedicades als activistes Angelina Trallero i Mariano Meseguer; a Zona Universitària, amb l’obertura del passatge de Josep Canals Mercader, primer president de l’associació veïnal; a Vallvidrera amb el canvi de nom del carrer Reis Catòlics per Elisa Moragas; i a Torre Llobeta, el de l’avinguda de Borbó per l’avinguda dels Quinze. A la Prosperitat han autocol·locat dues plaques que expliquen els 50 anys de l’associació veïnal i la lluita obrera a la fàbrica Harry Walker.
En aquest mandat s’han aconseguit plans integrals per protegir el patrimoni històric de la Vila de Gràcia i el Clot-Camp de l’Arpa, on també destaca la recuperació de la masia de Can Miralletes, igual que a Horta, amb la de Can Crehuet. A la Guineueta, la rehabilitació de l’església de l’antic Mental no ha anat acompanyada per la reforma de l’interior, que depèn del Bisbat. A la Salut, valoren “la presa en consideració de peticions de protecció”, mentre que al Verdum expliquen amb orgull haver aconseguit la rehabilitació de l’escultura L’Escullera de Plensa.
Avenços socials: el més intangible
Sovint s’acusa el moviment veïnal de pensar massa en el ciment, les afectacions urbanístiques concretes. En part és cert, perquè altres problemes, com les desigualtats, tenen una dimensió que supera l’àmbit del barri. Però també destaquen avenços concrets en aquest àmbit, com l’extensió del Pla de Barris, la revisió dels consells de salut als centres sanitaris o algunes iniciatives sorgides del teixit veïnal en el context de la crisi sanitària, quan no feia ni un any del nou mandat. És el cas de la taula comunitària de Sant Antoni, creada a partir de la pandèmia, o la valoració positiva de la implicació del veïnat de Can Peguera en la vida comunitària malgrat les restriccions. El manteniment del projecte Apropem-nos del Poblenou, que estava amenaçat, és una victòria, així com la compra d’habitatge privat per fer-ne de públic, al Gòtic -finca d’Arai 3- i la Dreta de l’Eixample.
Menció a part mereix un problema important de salut: l’amiant en edificis públics i privats. La lluita veïnal, de les comunitats escolars i de la incombustible associació de Jubilats de Macosa-Alstom, n’ha impulsat la retirada a l’institut escola Molí, de la Prosperitat, i dels entorns de les escoles Llacuna i Fluvià, al Poblenou, aquesta última parcial. La lluita a barris com les Corts contra les cuines fantasma n’ha provocat la limitació per part de l’Ajuntament. Juntament amb la millora del funcionament del centre públicoprivat CIS Cotxeres de Nou Barris, fruit de l’incansable control veïnal, són victòries que es poden apuntar les entitats.
Han participat
Aquest article s’ha pogut fer gràcies a la informació de les associacions veïnals del Gòtic, Dreta de l’Eixample, Sagrada Família, Sant Antoni, Centre Social de Sants, Avinguda Xile, les Corts, Zona Universitària, Mas Guimbau-Can Castellví, Sarrià, Mont d’Orsà deVallvidrera, Park Güell-la Salut-Sanllehy, Vila de Gràcia, la Font d’en Fargues, Horta, Joan Maragall del Guinardó, Sant Genís dels Agudells, Can Peguera, la Guineueta, Prosperitat, Torre Baró, Torre Llobeta, Trinitat Nova, Verdum, la Sagrera, la Maquinista-Mercedes, Sant Andreu de Palomar, el Clot-Camp de l’Arpa, Maresme i el Poblenou.
