Tel.: (+34) 93 412 76 00

Mobilització veïnal per foragitar el feixisme a Nou Barris

Prop d’un miler de persones es van manifestar el passat 12 de maig a favor de la convivència i contra els intents de grups feixistes d’enfrontar els veïns de Nou Barris per la construcció d’un oratori musulmà al carrer Japó, al barri de Prosperitat. La mobilització, que va acabar a la plaça Ángel Pestaña amb la lectura d’un manifest on es remarcava que l’origen divers de les persones “no fa cap por”, ha estat la culminació de mesos d’intens treball comunitari d’un munt d’entitats socials i d’associacions per evitar tant la criminalització d’un col·lectiu per raons religioses com l’aterratge de formacions d’extrema dreta que han volgut aprofitar l’oportunitat per fer forat en el barri.

El manifest, llegit en català pel Casal de Joves de Prosperitat, en àrab per la Comunitat Islàmica de Nou Barris i en castellà per la xarxa 9 Barris Acull, es va convertir en un clam a favor de l’acollida i contra la xenofòbia des d’un districte construït per milers de persones d’origen obrer vingudes de tot arreu. “No tenim por. A la diferència, a les llengües que no coneixem, a les persones que no pensen com nosaltres, que vesteixen o mengen diferent, que resen al seu déu. No tenim por als intolerants ni als intransigents. Perquè hem lluitat contra la dictadura i el totalitarisme que tant dolor han provocat. No tenim por als feixistes que volen robar la veu del veïnat, treure profit de les nostres pors i sembrar el terror”, es remarcava en el text.

Manipulació xenòfoba
L’origen de la falsa polèmica cal buscar-lo en la manipulació que grupuscles xenòfobs com Respeto -nascuts de l’antiga Plataforma per Catalunya- Generació Identitària i Democràcia Nacional Jove han fet de l’oposició d’un sector dels veïns del carrer Japó a la instal·lació d’un centre de culte islàmic en un local situat en els baixos d’un edifici. El centre està promogut per veïns de religió musulmana que fa anys que viuen en el barri i compleix amb tots els requisits legals per a la seva obertura. De fet, el cas del carrer Japó no és l’únic a la ciutat. Al casc antic del barri del Clot fa anys que funciona el Centre Cultural Islàmic Català. En aquest cas com en la majoria, el centre del Clot complementa les activitats religioses amb les culturals -des de llengua àrab fins a classes de cuina- i s’ha integrat sense cap problema al barri.

En el cas del centre del carrer Japó, tant l’Associació de Veïnes i Veïns de Prosperitat com la Xarxa 9 Barris Acull van detectar que l’oposició al local de culte havia atret com a mosques l’extrema dreta i es van apressar a denunciar els intents de manipulació d’un conflicte entre veïns que consideren “alimentat per la por, la desconfiança i el desconeixement”. Com a resposta, tot el teixit veïnal i social de Nou Barris es va mobilitzar i a final de març va emetre un comunicat firmat per més d’una trentena d’entitats a favor de l’obertura del centre de culte, en considerar que “és una entitat oberta al veïnat” i que té el mateix dret a existir que la resta de confessions religioses. “La Prosperitat sempre ha estat un barri orgullós de ser un lloc d’acollida, convivència i lluita per millorar les condicions de vida de tot el veïnat”, afegien.

Darrere del Centre Islàmic del carrer Japó està la comunitat islàmica de Nou Barris, creada l’any 2015 per diferents famílies musulmanes dels barris de la Prosperitat i Verdum. Actualment integren aquest col·lectiu una setantena de persones procedents majoritàriament del Marroc, Algèria, Egipte, països de l’Àfrica subsahariana i Pakistan, i la majoria té negocis i porta els fills a les escoles del barri. Les activitats previstes al local són les habituals d’altres centres islàmics: oracions i celebracions de festes religioses islàmiques com el Ramadà, classes d’àrab i de religió per a infants i espai de trobada per a dones.

Per darrere de catòlics i evangèlics
La informació és la millor arma contra els rumors, sobretot contra els falsos que volen enfrontar col·lectius identificant una determinada religió amb el terrorisme. Segons l’últim informe de la Direcció d’Afers Religiosos de la Generalitat, el nombre de centres de culte islàmic a Catalunya a data del 2014 era de 256 i la majoria dels seus membres provenen del Magrib, encara que també hi ha gent de països de l’Àfrica subsahariana i del continent asiàtic. La comunitat musulmana fa anys que està arrelada a Catalunya i el gruix hi va arribar per raons econòmiques entre els anys 1990 i 2000. Aquest període coincideix amb el pic d’obertura d’oratoris, una circumstància que es va tornar a produir però sense tanta intensitat l’any 2010. Des d’aleshores, la xifra no ha deixat de caure.

La religió musulmana ocupa el tercer lloc del rànquing pel que fa al nombre de llocs de culte que hi ha a Catalunya per darrere de la religió catòlica i de l’evangèlica. El Barcelonès és la comarca amb més oratoris (38), seguida pel Baix Llobregat (21), el Maresme (18), Vallès Oriental (18) i Vallès Occidental (16). En el cas del Barcelonès, el rànquing l’encapçalen les esglésies evangèliques, amb 232 centre de culte. Els oratoris musulmans no arriben a la quarantena.

La possibilitat que a Barcelona s’acabi construint una gran mesquita -un dels llocs preferits pels rumors per ubicar-la és la plaça de la Monumental per les seves cúpules a l’estil oriental- aixeca sempre polseguera. Un informe encarregat l’any passat per l’Ajuntament de Barcelona a tres antropòlegs de la Universitat de Barcelona recomanava obrir un gran centre de culte musulmà “per resoldre la precarietat dels oratoris de la ciutat que condemnen els feligresos a la clandestinitat”. Que aquest col·lectiu pugui exercir lliurament la seva religiositat i se senti acceptat per la resta és el millor argument per a la integració i el millor antídot contra el radicalisme. Tot i això, de moment, la gran mesquita de Barcelona haurà d’esperar.

Moment de l'acte per la convivència el 12 de maig de 2017 a la plaça Ángel Pestaña de la Prosperitat

Favb.cat