La darrera necrològica sobre les botigues emblemàtiques que va publicar Carrer el desembre del 2018 l’acabàvem amb una notícia esperançadora: se’n salvava El Ingenio del carrer de Raurich. Un emprenedor havia acceptat el repte de revifar el negoci després de l’intent fallit dels amos d’El Rey de la Magia que van agafar el relleu en jubilar-se Rosa Cardona, que era la neta del fundador de la botiga. Del seu obrador havien sortit els gegants i els caps grossos de mitja Catalunya. Doncs l’esperança a fer punyetes. La constatació que tant El Ingenio com la bellíssima farmàcia La Estrella del carrer de Ferran i l’Herboristeria del Rei han abaixat definitivament la persiana ens ha empès a fer un nou recompte de baixes. L’herbolari i la farmàcia, ambdós més que centenaris, van tancar aquesta tardor.
El fet és que van plegant les botigues singulars, però també les que no són tan singulars ni tan boniques, però que donen servei, i són substituïdes per franquícies impersonals, per grans cadenes, per establiments de souvenirs i per molta roba. I poc sabó.
Les raons endèmiques del tancament de les botigues autòctones són sobretot la manca de relleu generacional i els augments desmesurats dels lloguers. En els últims anys s’hi han afegit dos factors nous: el canvi d’hàbits de consum i les compres online. I des de l’any passat, la pandèmia de la covid-19. Segons un estudi de l’Associació Barcelona Oberta, en els últims mesos la tercera part de les botigues de la ciutat s’han plantejat tancar per culpa del coronavirus.
Asfixiats pel preu del lloguer
La finalització de la moratòria de la llei d’arrendaments urbans, la LAU, el 2014, va ser el cop de gràcia de molts establiments. És el cas de la camiseria Xancó de la Rambla, que va acabar plegant el desembre del 2019 després de litigar durant molts anys amb La Caixa, que era la propietària de l’edifici. La camiseria la va fundar Antoni Coxet el 1820. Del seu mobiliari bellíssim destacaven els elements modernistes i noucentistes i una de les primeres màquines registradores National que van arribar a Barcelona. També la farmàcia La Estrella tenia una màquina National del 1913 de la que estava molt cofoi el farmacèutic Mallol Balmaña. Quan aquest home es va jubilar, l’establiment va sofrir una rehabilitació maldestre malgrat que tenia la protecció del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat. Els darrers titulars de la farmàcia van haver de marxar per culpa del lloguer: van arribar a oferir 8.000 euros al mes o comprar la botiga, però al final van haver d’anar-se’n.
En el barri Gòtic és on es veu més clar la substitució de les botigues tradicionals per la nova oferta comercial. En el carrer del Call hi ha 19 persianes que fa mesos que no s’aixequen, entre aquestes la de la bijuteria M. Sala, que ha deixat enrere la feina de cinc generacions. En el carrer de Jaume I, que és molt curt, hi ha deu botigues tancades i la que més enyorarem serà la de jocs de taula. En el carrer dels Banys Nous van tancar la cistelleria Germans Garcia i els jocs infantils Foyé, i els locals s’han convertit en un sex shop -on venen un altre tipus de joguines-, una botiga d’accessoris de moda i una cadena alemanya d’ornaments nadalencs. A pocs metres, a la plaça de Sant Josep Oriol, va plegar Coses de casa, i fa més temps Joguines Monforte, que tenia una història de 173 anys. En la contigua plaça del Pi, la farmàcia que va donar aixopluc a Angel Guimerà s’ha convertir en un restaurant. Al costat agonitza Galeries Maldà, que després de tancar botigues com la Policlínica de los bebés -un taller que restaurava nines- ha anat donant tombs fins a encallar en una oferta entre el kitsch i el frikisme.
Trasllats lamentables
Si fugim del mal gust de les Galeries per una de les portes que dona al carrer del Pi, ens toparem amb uns trasllats lamentables, el de la xocolateria Fargas i el de la numismàtica Monge, que tenia una preciosa decoració modernista. Ambdós establiments ocupaven els baixos del palau Castell de Ponç i es van haver de mudar quan l’edifici d’estil neoclàssic es va reconvertir el 2016 en una galeria comercial que ara ja està tancada.
Algunes botigues, com la merceria Santa Anna del Portal de l’Àngel, la Casa del Bacalao del carrer Comtal o Articles de pesca Calicó de la plaça de les Olles, han hagut d’abandonar els seus emplaçaments històrics, i comercialment molt bons, per altres indrets més barats. Calicó s’ha traslladat al carrer d’Àvila al Poblenou. I la merceria i la bacallaneria al fosc carrer de les Moles.
De la cuina tradicional al ‘fast food’
Els restaurants de cuina tradicional, com el Senyor Parellada del carrer de l’Argenteria, l’Agut del carrer de Gignàs o Cal Lluís del carrer de la Cera també han sofert la gentrificació comercial i han tancat. L’Agut hauria complert el seu centenari el 2024. El Viena de la Rambla havia estat un popular colmado que el 1987, en convertir-se en restaurant, va respectar la decoració. Arreu de la ciutat els establiments de cuina tradicionals són substituïts per menjadors de fast food o per cadenes de menjar per emportar. El restaurant Pitarra del carrer d’Avinyò -on el poeta i dramaturg organitzava les seves tertúlies- va tancar el 2018 per convertir-se en un pub irlandès que ja ha plegat.
També han desaparegut les dues sales dels cinemes Mèlies que es van inaugurar el 1996. El seu promotor era el cineasta Carles Balagué, que les va obrir per exhibir films d’autors, cinema clàssic en versió original. Aquestes sales van sobreviure a un incendi i una inundació, però la pandèmia del coronavirus les ha matat. L’operació per rescatar el cinema Texas també es va frustrar per culpa de la pandèmia.
Protecció zero
El 10 de març del 2016, quan ja s’havien malmès una quarta part de les botigues històriques de la ciutat, es va publicar en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona el Catàleg de protecció arquitectònic, històric i paisatgístic dels establiments emblemàtics de la ciutat de Barcelona. Fins aquell moment tot havia quedat en comissions, promeses, bones paraules i unes plaques a terra davant de les botigues. Però després del març del 2016 s’han continuat destruint botigues sense conseqüències penals.
Una llista que va creixent
La llista de botigues que han tancat és inacabable. Aquí només en ressenyem algunes del centre de la ciutat perquè són les que coneix tothom: les galeries El Camello de Portaferrissa, Arlequí màscares del carrer de la Princesa, el Musical Emporium de la Rambla -que s’ha convertit en una oficina de canvi de moneda-, la centenària Granja Vendrell del carrer de Girona, Furest del Passeig de Gràcia, Konema de Consell de Cent cantonada rambla de Catalunya, el restaurant Can Soteras -famós pels caragols i un clàssic per celebrar convits de boda de diverses generacions-, El Gran Café del carrer d’Avinyò -on els periodistes anaven a escoltar off de record-, la llibreria Somnegra del carrer d’Aragó amb Borrell…
Notícia esperançadora
La centenària sabateria Lluch (1889) s’ha recuperat. El mes de novembre uns joves l’estaven rehabilitant per convertir-la en la llibreria Terranova.
