Les enquestes no es van equivocar quan preveien un frec a frec entre comuns i republicans. La victòria anava d’un pèl i per això aquesta cursa electoral ha estat una de les més dures que es recorden.
En l’últim minut s’imposava Ernest Maragall a Ada Colau per una diferència de poc més de 4.800 vots. Tanmateix, la inesperada oferta de Manuel Valls de votar l’alcaldable de BEC per impedir un alcalde independentista seguint la tradició francesa del ballottage, ha desmuntat les pretensions republicanes de governar i les preferències de la majoria dels barcelonins, que apostaven per un pacte d’ERC i BEC, segons l’últim baròmetre municipal. El 15 de juny una tensa Colau, que havia fracassat en l’intent de liderar un tripartit amb ERC i PSC durant les setmanes prèvies, era investida alcaldessa mentre una multitud la increpava a la plaça de Sant Jaume.
Noves cares i menys paritari
La batalla electoral ha deixat un escenari respecte al 2015 que no es pot deslligar del context polític general. BEC ha estat el partit més votat als districtes de Ciutat Vella, Gràcia, Sants-Montjuïc, Sant Andreu, Sant Martí i Horta-Guinardó mentre que ERC s’ha imposat a les Corts i l’Eixample. El mapa dels guanyadors el completa el PSC -Nou Barris- i Ciutadans -Sarrià-Sant Gervasi-. Tanmateix, el sorpasso republicà s’explica perquè Maragall ha obtingut més suport territorial.
Cal destacar també l’avenç dels socialistes, crescuts en detriment dels comuns fins al punt de convertir-se en la tercera força en tots els districtes tret de Gràcia, Sarrià-Sant Gervasi i Nou Barris. El bàndol dels perdedors l’encapçala la CUP, que s’ha quedat fora del consistori, seguit per JxCat, que ha perdut la meitat dels regidors, i Valls, que no ha assolit les expectatives que s’esperava. El PP ha perdut un regidor.
Les principals novetats del nou plenari municipal és que és menys paritari que l’anterior -22 homes i 19 dones- i que s’han renovat 29 dels 41 regidors amb baixes rellevants com la de l’exalcalde Xavier Trias, el popular Alberto Fernández Díaz i la republicana Trini Capdevila, entre altres. Seguint amb la tendència de l’anterior mandat, les eleccions també han deixat un consistori fragmentat amb sumes de majories impossibles i imprevisibles, depenent del moment i la temàtica, que compliquen un escenari tensat encara per la irresolta qüestió territorial.
La picabaralla interna entre els partits sobiranistes evidenciada en els pactes postelectorals i en la Diputació de Barcelona afegeix més llenya al foc de la imprevisibilitat, però també obre el ventall dels acords. Els grups d’ERC i BEC encapçalen el rànquing amb 10 regidors seguits del PSC, amb 8 regidors; JxCat, amb 5 regidors; Ciutadans, originàriament amb 6 regidors però actualment amb 4 per la ruptura interna amb Valls -BCN pel Canvi es queda amb 2 regidors-, i el PP amb 2 més.
Una novetat que no ho és tant és el bipartit format per uns socis que ja es coneixen de la legislatura anterior. L’experiment va acabar en trencament per part del comuns pel suport socialista a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, que va suposar la suspensió temporal de l’autogovern català. Tanmateix, ni el moment polític ni la correlació de forces actual tenen res a veure amb la convulsa realitat del 2017.
Ada Colau ha perdut un regidor i el partit que lidera Jaume Collboni ha doblat els seus representants gràcies a l’efecte Sánchez i a una campanya molt centrada en els districtes més populars i menys independentistes. Així les coses, el nou escenari polític obliga a redistribuir el poder municipal, obre la porta a nous responsables en àrees i districtes, i afecta els projectes dels barris.
El tètrix del cartipàs
El cartipàs municipal es va presentar el 10 de juliol després de tres setmanes d’intenses negociacions. El nou organigrama incorpora novetats destacades. D’entrada, els dos socis aposten per un “govern d’esquerres, paritari, cohesionat, equilibrat i estable”, i això vol dir que les diferents àrees de govern ja no funcionaran com el regne de taifes que va caracteritzar la primera part del govern anterior, sinó que en l’organització interna hi haurà representants dels dos partits.
Pel que fa a les polítiques, es manté l’agenda social i d’igualtat com a marca de la casa, i s’hi incorporen de noves com Prevenció i Seguretat, i Cultura, Educació i Ciència. El nou govern també vol potenciar l’àrea econòmica, la coordinació territorial i metropolitana, i la lluita contra el canvi climàtic.
El govern amplia les tinences d’alcaldia fins a sis. Jaume Collboni és el primer tinent d’alcalde d’Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda; Janet Sanz assumeix la segona tinença d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat; Laia Bonet s’encarrega de la tercera tinença d’alcaldia Agenda 2030, Transició Digital, Esports i Coordinació Territorial i Metropolitana; Laura Pérez és la quarta tinenta d’alcaldia de Drets Socials i Feminisme; Albert Batlle dirigeix la cinquena tinença d’alcalde de Prevenció i Seguretat; i Joan Subirats té la sisena tinença d’alcaldia de Cultura, Educació i Ciència.
A destacar l’assumpció per part de Jordi Martí de la coordinació del govern i el pressupost, i l’aterratge d’Albert Batlle, que torna al consistori per la porta gran després d’haver-se encarregat dels serveis penitenciaris, de l’Oficina Antifrau i dels Mossos d’Esquadra.
Bipartit i oposició
El fet que el nou govern sigui “el més ampli dels últims tres mandats” -recordava Colau- dona un marge de maniobra prou ampli per repartir les responsabilitats institucionals sense les sobrecàrregues que es van haver d’assumir fa quatre anys amb només 11 regidors i que van dificultar molt la governabilitat.
Aquest escenari beneficia teòricament els districtes, repartits també al 50% tenint en compte els resultats electorals. Barcelona En Comú es queda Ciutat Vella (Jordi Rabassa), Eixample (Jordi Martí), Sant Andreu (Lucía Martín), Gràcia (Eloi Badia) i Sants-Montjuïc (Marc Serra). El PSC assumeix Horta-Guinardó (Rosa Alarcón), les Corts (Xavier Marcè), Nou Barris (Marga Marí-Klose), Sarrià-Sant Gervasi (Albert Batlle) i Sant Martí (David Escudé).
L’alcaldessa presentava el cartipàs com “un acord que pensa en la ciutat i posa les persones i les necessitats bàsiques al centre”. Delimitant la filosofia del pacte assolit amb els socialistes a Barcelona, Colau deixa fora la qüestió sobiranista i obre el ventall de la necessària col·laboració amb els grups de l’oposició sense excloure’n cap d’entrada. Sobre aquesta qüestió, tant Colau com Collboni van manifestar estar disposats a parlar amb totes les administracions i “estendre la mà a l’oposició”, però sense esmentar explícitament ERC, que ha passat de ser la interlocutora prioritària de Colau abans de les eleccions i durant els dies previs a la investidura a aigualir-se en l’amalgama de sigles que conformen el nou consistori.
El govern de Barcelona comença a caminar amb 18 regidors, però necessitarà d’una oposició que li és hostil per tirar endavant els projectes i el pressupost. Colau és alcaldessa però del pacte amb el PSC en surt afeblida perquè s’ha hagut d’empassar uns quants gripaus. El primer ha estat el suport de Manuel Valls, però no n’és l’únic. Les àrees del cartipàs, amb Seguretat al capdavant, i el repartiment paritari del pastís malgrat que els comuns tenen dos regidors més que els socialistes ho diuen tot.
Els deures del bipartit
El nou bipartit comença a caminar amb una agenda carregada i amb moltes assignatures pendents de solució complexa. La cronificació de la pobresa, els efectes del turisme massificat, la mobilitat i l’emergència habitacional provocada pels preus abusius de l’habitatge s’arrosseguen de legislatures anteriors i les solucions proposades fins ara no han servit per posar fi al drama existencial de moltes famílies, condemnades a una existència de pobresa de llarga durada. A aquests problemes també cal afegir-ne un altre, que sembla nou però no ho és tant: els efectes del canvi climàtic i l’impacte directe que la contaminació té sobre la salut de la ciutadania.
El passat 11 de juny -en plena negociació per formar el govern barceloní- les entitats Aigua és Vida, Aliança contra la Pobresa Energètica, Assemblea de Barris per a un Turisme Sostenible, Sindicat de Llogaters, Xarxa per la Sobirania Energètica i la FAVB presentaven el manifest Demandes dels moviments socials davant el nou govern de Barcelona.
El document reclama al nou executiu garantir l’accés universal als subministraments bàsics, reforçar les polítiques públiques en sanitat, serveis socials i educació, i ampliar els plans de barris. Pel que fa a l’habitatge i el turisme exigien l’aplicació de polítiques encaminades al decreixement turístic, l’augment del parc públic de lloguer i el compliment íntegre de la Llei 24/2015, i la modificació del protocol d’accés a la Mesa d’Emergències per reduir la llista d’espera que actualment supera els dos anys.
Les discrepàncies entre els dos socis de govern sobre el model de ciutat són evidents i afegeixen més incògnites a la governabilitat. La gestió de l’espai públic, amb l’expansió de les superilles i la polèmica ordenança de terrasses a l’ull de l’huracà, els problemes de seguretat -un dels temes de campanya que el PSC va utilitzar més per erosionar la gestió de Colau-, l’impacte del turisme massiu i la promoció internacional de la ciutat tensen la corda entre els dos partits.
El fet que l’últim baròmetre municipal torni a situar la inseguretat -que augmenta respecte a l’anterior- i l’accés a l’habitatge com les dues qüestions que més preocupen la ciutadania, revela que caldrà molta cintura política i molt diàleg per governar la ciutat.