Tel.: (+34) 93 412 76 00

Una gran obra per entendre la capital de les fàbriques

L’obra de Jaume Artigues i Francesc Mas El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització és un llibre imprescindible dins la història urbana de Barcelona.

Amb un total de 614 pàgines i de consulta lliure des de la web de l’Ajuntament de Barcelona, els seus autors ens ofereixen un treball començat fa més de trenta anys, quan la presència de les fàbriques al Raval i al barri de Sant Pere encara tenien un fort protagonisme en el paisatge de la ciutat i eren els vestigis físics més clars de la primera industrialització que va transformar la Barcelona antiga en una capital de fàbriques abans de la seva extensió pel territori del Pla a partir del projecte d’Eixample Cerdà.

La constatació de la concentració i la densitat dels conjunts fabrils en el teixit urbà així com la d’una arquitectura amb caràcter propi, van portar Jaume Artigues ja a principi de la dècada de 1980 a fer les primeres fotografies d’unes fàbriques moltes de les quals estaven condemnades a desaparèixer, totalment o parcialment, i, amb elles, un dels signes d’identitat patrimonial relatiu al món de la producció i del treball més genuïnament barcelonins.

En paral·lel al treball fet sobre el terreny, una recerca en arxius municipals i notarials, la lectura atenta de la bibliografia i de treballs de documentació històrica urbana han anat complementant l’elaboració d’un coneixement exhaustiu i transversal que s’interroga sobre com va tenir lloc el fenomen de la industrialització al nostre país amb la ciutat de Barcelona com a capdavantera.

Del Raval a Sant Pere
Les contribucions del llibre són moltes. En primer lloc, la seva aproximació metodològica, basada en la rellevància atorgada a l’espai urbà com a variable que permet explicar tots els processos de transformació que es generen a la ciutat, des de les qüestions més purament econòmiques, d’articulació empresarial, d’innovacions tècniques i constructives a les que es refereixen a l’organització del treball, de la residència i als seus tècnics i operaris.

Com que l’espai és el que importa, la lectura que es fa de la revolució industrial posa en primer terme els vestigis conservats i, d’aquesta manera, l’arquitectura i també l’urbanisme adquireixen tota la significació.

És per això que el contingut de l’obra està dividit en les dues zones de la ciutat que van allotjar la més gran concentració de fàbriques, els barris del Raval i el de Sant Pere, i també en les dues cronologies bàsiques: l’etapa de la manufactura d’indianes, de 1736 a 1807, quan Barcelona s’adhereix al conjunt de ciutats europees que fan un primer pas vers l’acumulació de capital econòmic i humà per constituir un canvi històric que les allunyava de les formes de produir i de viure de la societat tradicional; i l’etapa de la industrialització, de 1808 a 1856, moment on els conflictes bèl·lics, les convulsions i els posicionaments polítics van acompanyar el moment d’implantació dels conjunts fabrils de nova generació, més moderns i de grans dimensions moguts per la força del vapor i la mecanització de la producció.

Un registre de 125 fàbriques
Al llarg de les primeres cent-vint pàgines de l’obra l’explicació d’aquestes dues etapes es porta a terme amb el plantejament de fer una síntesi de tots els elements que van entrar en joc per convertir Barcelona en una ciutat industrial. Especialment remarcable és la informació raonada dels canvis urbanístics de la ciutat dins de les muralles per reconèixer-ne el dinamisme abans de l’arribada de l’Eixample. Alhora, l’evolució en la formació dels arquitectes i mestres d’obres que van col·laborar al sorgiment d’una arquitectura de fàbriques que fos utilitària i funcional.

Com que l’edifici és tractat com un document històric i arqueològic, el gruix de l’estudi, com bé diu el seu subtítol, és un registre format per les fitxes que tracten cadascuna de les 125 fàbriques recollides, desaparegudes o no. I aquí és on apareixen les hipòtesis més substancials i on millor s’aplica aquesta visió transversal que fa servir la proximitat que ofereixen les històries individuals per fer comprensible la gestació i el desenvolupament de la indústria a Barcelona.

En les primeres cases fàbrica del segle XVIII la transició de la menestralia al sistema de fàbrica explica l’arrelament del model d’edifici a la combinació tradicional de residència i espai de treball.

Els codis de l’arquitectura amb l’adveniment de la traça neoclàssica estaran ben presents a partir de 1830 en el pas vers una arquitectura fabril la qual, en un procés de reciclatge del llegat anterior, es manifesta en les anomenades “unitats mínimes de producció” i en els grans conjunts fabrils que adopten des d’un primer moment el vapor com a font d’energia i impulsen un programa arquitectònic del tot funcionalista. Els artífexs van ser molts, però un lloc destacat en el llibre mereixen els industrials, des dels Gònima, Magarola, Bonaplata, Muntadas, Sert, Ricart, Batlló, entre tants d’altres.

Encara queden alguns dels edificis, naus -o “quadres”- i patis d’aquests conjunts ressenyats. Elements que el llibre col·loca en primer terme per incidir en la complexitat present de Ciutat Vella, amb la voluntat de ser una eina per actuar-hi de manera crítica i reflexiva.

Una mostra directa del valor del llibre i de la determinació dels seus autors ha estat l’aprovació el juny de 2017 per part del Districte de la Modificació del Pla Especial de Conservació del Patrimoni que vol preservar 26 cases fàbrica encara existents al Raval i iniciar l’estudi de les conservades en la ciutat antiga.

A través de l’obra ens adonem que gairebé totes les fàbriques avui dempeus no disposen de cap sistema de protecció específic més enllà de la classificació atorgada pel Pla General (PGM) i això les fa vulnerables als processos de substitució lligats a la forta pressió que el negoci immobiliari exerceix sobre la ciutat antiga.

Model de ciutat respectuós
No és només un problema d’identitat urbana sinó que aquesta va vinculada a un model de ciutat que vol ser respectuós amb el seu teixit construït i la seva realitat social, alhora que una oportunitat per al reciclatge d’estructures destinades a la ciutadania. Aquest és un reconeixement subjacent al llarg de tota l’obra.

Però per sobre de tot, el llibre de Jaume Artigues i Francesc Mas és un cant d’estimació vers la ciutat, la seva gent i els esforços de tantes generacions que han contribuït als seus valors de capitalitat.

Teresa Navas Ferrer és historiadora

coberta_petit
Dibuix d'una casa fàbrica al carrer de Riereta del desembre de 1839

Favb.cat