L’skyline de Barcelona es retalla nítid i complet, envoltat de mar, un cel primaveral i la massa verda de Collserola. Diversos grups de persones, d’edats i aspectes diversos, s’entretenen contemplant-lo des de les diverses terrasses d’un jardí ric en racons i caminois.
Els qui s’hi perden acaben descobrint un gran hort, on treballen dos nois, aliens a la música de salsa que punxa un discjòquei uns metres més amunt, en una explanada a tocar d’un imponent casalot de tres plantes esquitxat de motius modernistes. Aquí, unes desenes d’esforçats remouen el cos sota un sol de justícia al ritme dels vinils caribenys, altres endrapen ‘montaditos’ i cerveses artesanes, molts admiren l’edifici que, en la façana que dóna al carrer Mont d’Orsà, mostra dues grans pancartes que reben els visitants. “Recuperem Buenos Aires. Aquesta casa no serà un hotel de luxe”.
Casa Buenos Aires és el nom que han donat a aquesta torre del barri de Vallvidrera des que, el passat 2 de març, després d’una cercavila festiva pels carrers d’aquest barri de Barcelona enclavat a la muntanya del Tibidabo, se’n va fer pública l’okupació per part d’un col·lectiu de persones.
Des de llavors, una vintena de persones s’han instal·lat a residir a l’edifici, en concret a les cambres del que va ser una llar d’avis, coneguda com Betània (nom que encara llueix a la façana) i propietat de l’ordre religiosa Congregació de la Missió, coneguda com els Paüls, i gestionada per les Filles de la Caritat -congregació femenina fundada també per Sant Vicenç de Paül-, que va deixar de fer-ne ús fa set anys per traslladar-se a una altra residència, al Peu del Funicular.
“El projecte d’habitatge vol alertar del fet que la gent jove de Vallvidrera quan s’independitza no hi pot continuar vivint, han de marxar a altres llocs”, explica Eulàlia Castelló, portaveu del grup de suport al projecte de la Casa Buenos Aires. Segons l’estadística municipal de Barcelona, Vallvidrera era l’any 2016 el cinquè barri en el rànquing dels lloguers més cars de la ciutat (amb un preu mitjà de 17 euros per metre quadrat i més) i el tercer amb menor percentatge de contractes de lloguer.
Protecció i ús social
Però l’okupació del casalot va molt més enllà. També reivindica la preservació de l’edifici com a conjunt arquitectònic protegit i que tingui un ús “obert al veïnat de Vallvidrera i que les veïnes decideixin quin ha de ser el seu futur”.
La casa de Mont d’Orsà es va inaugurar el 1886, com un hotel, l’Hotel Buenos Aires, nom que ara s’ha recuperat. El 1910, una intensa reforma a càrrec de l’arquitecte modernista Jeroni Granell li va conferir l’aspecte actual, amb una pàtina modernista pel que fa als elements decoratius, sobretot en la senyorial galeria-menjador que era la joia de la corona de l’immoble i encara avui es preserva prou intacta: finestrals decorats amb vitralls, vistós paviment hidràulic, sòcols de ceràmica i làmpades de ferro forjat.
Admirat per les seves vistes sobre la ciutat, des d’aquest lloc es van fer moltes fotos destinades a postals de Barcelona de la primeria del segle XX. Va ser hotel fins al 1930. Després, va acollir una residència d’estudiants universitaris i, als anys 60, l’adquireix l’ordre dels Paüls per obrir-hi una llar d’avis.
Des de l’Associació Mont d’Orsà de veïns de Vallvidrera s’explica que “mai no ha estat un domicili particular, sempre ha estat obert al veïnat de Vallvidrera. Encara que fos privat, molts avis d’aquí -perquè prestaven serveis de centre de dia- hi anaven i també s’hi feien activitats escolars o concerts. Quan va quedar buit no vam ser conscients del que perdíem com a barri”.
L’any 2017, un grup de veïns, amb el suport de la cooperativa Sostre Cívic, va presentar a la propietat una oferta de compra amb l’objectiu de desenvolupar-hi un projecte de cohabitatge cooperatiu focalitzat en famílies i persones d’edat mitjana i avançada, i que també oferís serveis per a la gent gran del barri. La proposta era fermament recolzada per l’entitat veïnal i comptava amb el vistiplau municipal però no hi va haver acord econòmic amb la congregació religiosa titular.
En paral·lel, la propietat va arribar a un acord de venda de la finca a un grup inversor, London Private Company, firma amb seu social a Mataró, que té per objecte “fer promoció i construcció d’habitatges, oficines i tota classe d’immobles” i com a titular únic de les seves accions el barceloní Nestor Francisco Bautista Robello, que té interessos en diverses inversions immobiliàries a Barcelona i a Panamà, segons va publicar el digital Directa.cat.
Igualment, en el web d’un bufet d’arquitectes de Barcelona, Arquitactua, es publicaven simulacions d’un projecte de transformació radical de la llar Betània, amb l’afegit de nous cossos d’edificis adherits a la construcció actual, per tal de convertir la casa “en un hotel destinat a la comunitat àrab, amb un total de quinze suites ubicades a l’edifici principal i amb una ampla varietat de serveis comuns, on s’inclouen una zona de piscina, jardins i zona per a pràctiques de golf”.
Denúncia de l’ordre religiosa
Anna Bruguera, que durant els primers dies de l’ocupació de l’edifici es va presentar com a representant de la nova propietat, va assegurar que “no tenim res a veure amb el projecte d’Arquitactua”, i que els plans de futur de la nova propietat depenien “de l’informe urbanístic de l’Ajuntament i de la catalogació que tingui”.
Actualment, però, l’edifici continua sense cap protecció, tot i que la demanda veïnal de fa dos anys està en tràmit. El que sí que s’ha aprovat és un permís d’enderroc i obres majors sol·licitats per la nova propietat el desembre de 2018, juntament amb una llicència de negoci hoteler. “Tot i que hi ha en marxa la catalogació, el cert és que la casa podria ser enderrocada en qualsevol moment -afirma Eulàlia Castelló- i l’única garantia per evitar-ne la demolició ara mateix és que hi hagi gent permanentment a dins”.
L’associació de veïns dóna suport a l’ocupació i s’oposa al projecte d’hotel ja que considera que turistificar més Vallvidrera seria letal en un enclavament amb una mobilitat ja molt complicada avui per la gran quantitat de visitants que utilitzen en massa el transport públic (el bus i el funicular) de camí del parc d’atraccions del Tibidabo.
Ara bé, malgrat la presència del nou grup inversor privat, des del col·lectiu impulsor de l’ocupació s’assegura que al Registre de la Propietat continua figurant la Congregació de la Missió com a titular de la finca i, de fet, ha estat la congregació religiosa la que ha impulsat el procés judicial per usurpació de propietat privada contra quatre integrants del col·lectiu que s’ha instal·lat a la casa.
Portes obertes i activitats per la veïnat
Durant els cinc mesos que fa que dura l’ocupació de la Casa Buenos Aires, els impulsors del projecte han fet un esforç per omplir la casa amb activitats amb l’objectiu “que sigui un espai obert a tothom i a tot tipus d’interessos, des de gent molt afí a l’ocupació, fins a veïns que potser no ho són tant però que defensen que aquesta casa no pot anar a terra”, explica la portaveu del grup de suport.
L’últim diumenge de mes, des que la torre està ocupada, s’hi celebren jornades de portes obertes, en què es mostra l’edifici mitjançant visites guiades, i s’acompanyen de dinars populars i altres complements més recreatius com l’esmentada sessió de salsa o una classe de ioga com la que es va fer al jardí aquest mes de juliol.
A banda, també s’ha obert la galeria-menjador modernista a altres activitats, des de presentacions de llibres, xerrades sobre el modernisme, sessions de cinema a la fresca o fins i tot un concert de música barroca de cambra.
Alhora, la casa també s’ha convertit en seu oficiosa d’un Casal de Joves de Vallvidrera, d’una assemblea feminista dels barris de muntanya, d’un grup excursionista, i també s’ha posat de forma puntual a disposició d’altres col·lectius autogestionats perquè hi facin assemblees o reunions. “Estem aconseguint que sigui una reivindicació de tot el poble el fet que aquesta casa no pot anar a terra. I volem obrir el debat a tot el veïnat per decidir com volem que siguin els usos futurs de l’edifici”, conclou Castelló.
