L’ateneu popular de Sagrada Família podria ser una realitat el primer trimestre de l’any 2019. Així ho esperen les entitats veïnals, socials i culturals del barri que, inassequibles al desànim, han fet pinya i batallat durant anys contra vent i marees per aconseguir l’espai comunitari.
Sagrada Família és un barri peculiar: arrossega un dèficit crònic de zones verdes i d’equipaments, i suporta una pressió turística de magnituds colossals per la presència del temple expiatori de Gaudí. En aquest escenari sempre tan convuls i amb interessos enfrontats, la compra per part de l’Ajuntament de Barcelona d’un local d’uns 1.400 metres quadrats al carrer Nàpols 268-270 per transformar-lo en un punt de trobada del veïnat és una petita gran notícia.
La quadratura del cercle
El procés ha estat costerut. L’operació per un import d’uns 2,5 milions d’euros es va acabar de tancar el gener de l’any passat i si no ha estat encara més difícil és per la bona predisposició de les tres parts implicades: les entitats, que han hagut d’encaixar renúncies tan importants com el rescat de l’emblemàtic cine Niza; l’aleshores regidor del districte de l’Eixample, Agustí Colom, que no va dubtar a buscar alternatives per donar resposta a les demandes del barri; i el propietari del bonic local que durant dècades va ser la seu de l’empresa Vidal Aymerich, especialitzada en la fabricació de fornitures i accessoris per a la indústria de la moda, bany i confecció, i que ara s’ha traslladat a Sant Adrià. La quadratura del cercle.
El nom ‘El Poblet’ té molts números
L’ateneu popular probablement durà el nom d’El Poblet, tot i que la tria encara no és definitiva. La raó del nom proposat és que l’equipament es localitza en la zona del barri delimitada pels carrers Marina i València que abans de la guerra civil duia aquest nom en referència a l’elevada concentració de cases envoltades d’una zona majoritàriament agrícola.
El que sí que està confirmat és el seu disseny diàfan, ja que el projecte està actualment en licitació amb una inversió prevista al voltant dels 2,5 milions més per a la complexa reforma. Tindrà només una planta amb entrada pel carrer Nàpols i ocuparà bona part de l’interior d’una illa de l’Eixample amb algunes parts que s’hauran de conservar, com els patis interiors.
L’equipament serà lloc de trobada i seu dels Castellers de Sagrada Família, el Club d’Escacs Torre Negra, l’Esbart Gaudí, el grup teatral Dinamics Teatre i els Bestialots Espurnejats de Sagrada Família. Així, fins a una vintena llarga d’entitats de tots colors i mides que han participat tant en els processos participatius impulsats al barri per definir les necessitats del centre com a les converses amb l’equip tècnic del districte.
Per evitar que l’ateneu acabi sent un gabinet dels Germans Marx s’aposta perquè el gestioni amb mà de ferro i guant de seda una comissió en representació d’una federació d’entitats. “Hem estat mirant model de gestió i apostem per una gestió cívica”, explica Joan Itxaso, responsable de temes urbanístics de l’Associació de Veïnes i Veïns Sagrada Família, i un dels protagonistes d’aquesta història. Han estat tan aplicats que, fins i tot, han començat a planificar la programació futura dels usos de l’espai comunitari.
El futur ateneu tindrà una sala d’actes polivalent amb capacitat per a unes 300 persones i es podrà dividir en dos espais més petits. També disposarà de tres bucs insonoritzats perquè els grups de música no molestin el veïnat mentre assagen, dues sales de reunions tancades, un espai -que al projecte apareix esmentat com a “espai d’estada”- obert i, finalment, la cirereta del pastís: el bar. Tanmateix, no serà un bar normal. “No volem que sigui un negoci, sinó un centre d’intercanvi i de socialització del barri. Serà l’ànima de tot el projecte i no estarà obert al carrer perquè no serà un negoci ni farà competència a ningú”, explica la Consol Montenegro, de l’entitat veïnal.
Final feliç però no tant: el cine Niza no té salvació
Si en aquesta història plena de caramboles hi ha un protagonista destacat -i malaguanyat-, aquest és el cinema Niza. La mobilització veïnal aplegada el 2015 a la Plataforma Salvem el Niza per evitar que la piqueta arrasés l’única sala del barri, no va aconseguir aturar el projecte dat i beneit per l’alcalde Xavier Trias d’enderrocar-lo per construir-hi un supermercat i un edifici amb accés a un interior d’illa públic. Tanmateix, sí que va generar prou pressió perquè el nou equip de govern municipal -i sobretot del districte de l’Eixample, on alguns dels nous consellers havien format part de la plataforma- es prengués la demanda seriosament.
“El projecte de fer un ateneu popular neix de les reivindicacions del Niza”, recorda Joan Itxaso. “Jurídicament no es podia aturar la iniciativa immobiliària sobre el cine perquè es va heretar del govern Trias, però en canvi es va comprar la idea de l’ateneu popular”, afegeix. De fet, va ser gràcies a la immobiliària Cel Urbà -que s’encarrega de l’operació del Niza- que el districte va saber que hi havia un local en venda a la vora. No era tan gran com el solar del cine -uns 2.000 metres quadrats-, però podia servir si es compensava amb un altre espai al barri i s’aconseguia que els promotors del Niza fessin una aportació solidària a l’ateneu.
Fos obra d’un miracle o de la voluntat política, el cas és que les dues coses es van aconseguir: al futur petit equipament del carrer Sicília -vinculat al nou hotel Henkel- s’hi farà un casal de gent gran i els promotors del Niza han aportat un milió d’euros a l’ateneu. Tot i això, Itxaso recorda que aquest equipament comunitari “no dona resposta a totes les necessitats del barri”. La llista és llarga i inclou projectes que s’arrosseguen des de fa anys, com el del solar que Aigües de Barcelona té al carrer Mallorca. “És una reivindicació prioritària, però fins ara l’Ajuntament no ens ha fet cap proposta”, lamenta tot i matisar que l’espai forma part dels 10 solars susceptibles de ser equipaments sobre els quals pesa una suspensió de llicències municipal temporal.
