Tel.: (+34) 93 412 76 00

Autor: Eugeni Madueño

  • Odei A.-Etxearte: “La paraula ‘perifèria’ ara connota dignitat i orgull”

    Odei A.-Etxearte: “La paraula ‘perifèria’ ara connota dignitat i orgull”

    Va escriure el llibre De suburbi a ciutat, sobre les lluites populars dels anys setanta i vuitanta a Santa Coloma de Gramenet, i la planificació popular del futur de la ciutat coneguda com a Pla Popular. Exhaurit, han hagut de fer-ne una segona edició. Per què el va fer, aquest llibre, i com n’interpreta l’èxit?…

  • Les cròniques del fang i els dolors i amors de Fabre

    Les cròniques del fang i els dolors i amors de Fabre

    Al periodista i historiador Jaume Fabre Fornaguera li fan mal/li agraden els barris. Ha escrit sobre ells als diferents diaris de la ciutat on ha treballat. I, com Josep Maria Huertas -el primer periodista barceloní a descobrir que hi havia vida més enllà de la Meridiana-, ha dedicat el millor de la seva trajectòria professional…

  • Els ‘huertamaros’ i el periodisme social i de barris

    Els ‘huertamaros’ i el periodisme social i de barris

    Andrés Naya em demana rememorar l’època en què els diaris s’ocupaven dels barris i els periodistes trepitjaven el carrer. Hem de retrocedir mig segle. Els orígens de tot els trobem al Poblenou, l’any 1963, amb la revista 4 Cantons. “Una mena de full dominical i revista de barri que es va inventar el mossèn Jaume-Patrici…

  • Una experiència insòlita de periodisme popular

    Una experiència insòlita de periodisme popular

    Grama va néixer el gener de 1969, aquest any ha fet 50. La idea de crear una revista que cohesionés una ciutat en formació, suburbial i de barris dispersos, va ser del capellà Jaume-P. Sayrach. Es va recolzar en alguns joves del barri del Centre i en nouvinguts del barri del Fondo, on havia posat…

  • “Sé el que no vull, que és el que tinc ara: un pis, una feina i un horari”

    “Sé el que no vull, que és el que tinc ara: un pis, una feina i un horari”

    Entrevista a Núria Esplugas, integradora social. Va néixer el mateix any que ‘Carrer’ Núria Esplugas entra a la sala com un remolí. Deixa el casc de la moto en una cadira, es desprèn de l’anorac, de la bufanda de llana que fa només uns segons li embolicava per dues vegades el coll, s’amaga el pèl…

Favb.cat