-
Un nou cicle
Cada quatre anys canviem de responsables municipals. Fins i tot quan no canvia el color polític de l’alcaldia, experimentem canvis. L’any electoral sempre representa una aturada de l’activitat. I després, massa vegades, allò que s’havia treballat i acordat queda en paper mullat, en frustració. Al moviment veïnal sabem que sempre ens toca insistir en el…
-
Un atac solapat al món associatiu
Fa temps que al món associatiu, no tan sols a les associacions veïnals, estem sota pressió. No es tracta dels problemes derivats del canvi generacional i dels comportaments socials. És una pressió externa, de l’Administració i sobretot dels grans interessos econòmics. Ells només volen una societat d’empreses i clients. Un sistema social on els de…
-
El futur del moviment veïnal
Després de celebrar, cal pensar el futur. Estem en un moment crucial. S’acumulen les situacions crítiques: inflació, crisi energètica, canvi climàtic, pobresa, habitatge, serveis públics… I les elits que ens han dut fins aquí donen cada dia mostres d’insensibilitat i incapacitat per abordar els problemes, posant els seus interessos per damunt dels col·lectius. És ara…
-
50 anys de la Favb
Estem de celebració. De treball, de persistència, de lluita, de convivència, de pensar en la nostra ciutat i el benestar del veïnat. La creació de la Favb fa cinquanta anys culminava una feina que s’havia començat a molts barris. En lluita contra l’urbanisme franquista i la manca de serveis públics, de llibertats, de democràcia. La…
-
Un cop més, no a la guerra
Torna la guerra. Amb el seu horror, el seu drama. Amb destrucció, morts, refugiats. Amb la seva immoralitat i les seves mentides. Ara és Putin qui l’ha decidida. Com abans van ser Bush, Assad, Milosevic, Franco, Hitler… Qui declara la guerra sempre la justifica al·legant que ho fa per defensar-se, que cerca la pau. Mentida.…
-
Terrasses, un desgavell
La Modificació de l’Ordenança de terrasses pretén regularitzar unes mesures extraordinàries quan moltes ciutats de l’Estat i del món -París, Madrid, València…- reconeixen que la situació excepcional motivada per la pandèmia toca al seu final i arbitren la tornada a una situació prèvia quant a l’ocupació i els usos de l’espai públic. Per això fem…
-
Els nostres menors sols i desemparats
Planificació coherent i recursos suficients per atendre la problemàtica real amb celeritat. El Tercer Sector fa temps que els reclama perquè coneix bé la situació dels menors i joves migrants sols que malviuen als carrers de la nostra ciutat, la insostenible marginalitat en què es troben i l’amenaça que per a la cohesió social suposa…
-
Els nostres menors sols i desemparats
Planificació coherent i recursos suficients per atendre la problemàtica real amb celeritat. El Tercer Sector fa temps que els reclama perquè coneix bé la situació dels menors i joves migrants sols que malviuen als carrers de la nostra ciutat, la insostenible marginalitat en què es troben i l’amenaça que per a la cohesió social suposa…
-
La resposta de les pors
Hem entrat en un període perillós. A un país darrere un altre reapareix l’espectre polític de l’ultradreta. El seu èxit es basa a explotar les pors de molta gent al canvi. I de convertir aquestes pors en una resposta autoritària. És, també, una reacció a la incapacitat de les polítiques dominants per garantir una vida…
-
Barcelona, ciutat refugi?
Ens podem enorgullir de la consideració de ciutat-refugi mentre mantinguem el CIE de la Zona Franca obert? Sí, totes hem vist l’Open Arms entrant al port de Barcelona, com dies abans l’Aquarius al port de València, però poc sabem dels centenars de persones que dormen pel terra als poliesportius d’Andalusia, gràcies a ajuntaments voluntariosos, absolutament…
-
‘Cas Palau’, una lliçó sobre l’interès públic
Tard, molt tard. Però per fi ha arribat la sentència del cas Palau. I és contundent i dona la raó al que sempre vam defensar des de la Favb: que a més del saqueig executat per les famílies Millet i Montull, el Palau era una tapadora utilitzada per camuflar els pagaments corruptes de l’empresa Ferrovial…
-
Gràcies!
Carrer va néixer en plena eufòria olímpica a la vegada que els barris amb aluminosi lluitaven per dignificar els seus habitatges. La portada del primer número va qualificar la reacció de les administracions públiques amb la frase “solucions lentes i insuficients”. Començava un llarg camí ara fa 25 anys. Vam reivindicar que una vegada acabats…
Tel.: (+34) 93 412 76 00