Des de la FAVB volem felicitar efusivament el veïnatge de Gamonal per la victòria que acaba d’obtenir, forçant l’ajuntament de Burgos a fer-se enrere en un projecte urbanístic especulatiu que la població rebutjava. Els últims dies, aquesta barriada obrera ha esdevingut exemple de moltes coses i el mirall en què la gent humil de tot arreu s’ha pogut reconèixer. Vet aquí un barri colpejat per la crisi, en què -com molt bé assenyalava la Federació d’entitats veïnals de Burgos i la pròpia Associació de Gamonal- la ciutadania pateix “la violència quotidiana de l’atur, els desnonaments, la pobresa i les retallades”; on no hi ha diners per mantenir oberta una escola bressol o disposar d’un transport públic adequat… i on es planeja tanmateix la construcció d’un bulevard, sufragada amb diners públics i executada per un ric promotor immobiliari, famós pel seu historial delictiu i els seus vincles corruptes amb els capitostos del PP.
Una combinació de factors que resulta familiar. Com tampoc ens és desconeguda la primera reacció dels poders públics davant les protestes veïnals: desplegaments policials i campanyes de criminalització. Però, per damunt de les infàmies de la caverna mediàtica, la solidaritat amb els veïns i veïnes de Gamonal s’ha fet palesa en nombroses ciutats, començant per Madrid. I, per damunt dels episodis de violència -pels quals la primera responsabilitat recau en unes autoritats incapaces d’escoltar la ciutadania-, ha prevalgut la mobilització massiva i determinada del veïnat, les seves assemblees, la seva voluntat democràtica. En prenem acta: així es lluita, així es pot vèncer.
Ahir al vespre, a Barcelona, després d’una manifestació de suport a Gamonal que va aplegar centenars de persones, es van produir aldarulls a les Rambles. Des de la FAVB només podem lamentar aquests incidents. L’experiència ha demostrat un cop més que les victòries democràtiques depenen de la implicació de la ciutadania en els moviments socials, de la seva autoorganització, i no pas dels gestos abrandats d’una minoria. Un cop dit això, però, hem de posar l’opinió pública en guàrdia contra qualsevol temptativa de magnificar uns fets puntuals per desdibuixar els problemes socials de fons i justificar paranoies policials o mesures restrictives de les llibertats civils. Ahir, per exemple, els Mossos van aprofitar l’avinentesa per estrenar un nou estri de dispersió: el canó d’ultrasons. Sembla, doncs, que les nostres autoritats també s’afanyen més a implementar dispositius repressius que no pas polítiques socials.
Nosaltres aprenem de l’exemple d’una mobilització veïnal reeixida. Tant de bo els governs sàpiguen llegir els esdeveniments de Burgos com un símptoma. A còpia d’infligir terribles patiments a la població, l’atmosfera s’està carregant d’electricitat. Si no hi ha un gir social decidit en les polítiques públiques, si el diàleg i la democràcia no substitueixen les imposicions d’una minoria privilegiada que s’ha demostrat capaç de segrestar les institucions… hi haurà dos, tres, molts Gamonal. Que cadascú assumeixi les seves responsabilitats.
Barcelona, 18 de gener de 2014
