Davant els recents esfondraments als barris del Turó de la Peira i del Carmel volem manifestar la nostra profunda preocupació per la situació actual i futura en aquests barris i en altres que, com aquests, tenen pendents obres d’infraestructures de característiques similars. Parlem de barris que han patit esquerdes recents a Trinitat Nova i la Taxonera i en les futures obres de la línia 9 de metro i de l’AVE al Clot i la Sagrera.
Els barris del Turó i el Carmel tenen en comú haver sorgit amb deficiències estructurals fruit de la cobdícia especuladora i molts anys d’endarreriment en el sanejament dels habitatges i en les infraestructures necessàries. Un endarreriment que no ha estat innocent sinó que té les seves arrels en unes administracions més preocupades per assolir prestigi polític en altres camps que en la millora de les condicions de vida dels habitants dels barris anomenats perifèrics de la nostra ciutat. Pensem per exemple en el retard de 14 anys que porten les obres de rehabilitació o de remodelació dels habitatges afectats per l’aluminosi a Barcelona, on aquests dies recordàvem que encara queden 4.065 pisos per arreglar. Mentre a Barcelona s’enfrontaven obres faraòniques com les dels Jocs Olímpics del 92, el Fòrum o la reconstrucció del Liceu, els terminis per arreglar el problema de l’aluminosi s’anaven endarrerint. De tal manera que avui ens trobem davant d’uns barris que mostren amb les esllavissades la seva fragilitat estructural i la seva fragilitat social en la mida que tenen una població cada cop més envellida que no pot fer front a les despeses que requereix la rehabilitació dels seus habitatges. Les persones joves han anat abandonant aquests barris precisament degut a la precarietat i a les condicions dolentes dels habitatges.
Apreciem l’esforç fet per l’Ajuntament i la Generalitat per atendre les persones afectades. Però ens inquieta pensar que un cop passada l’emergència es pugui afluixar la tensió. Una tensió que ha d’anar en la línia de garantir la seguretat dels habitatges afectats per aquestes i per altres obres pendents a la ciutat de forma atenta a les característiques del terreny i de les edificacions. Una tensió que ha d’assegurar en el més breu termini possible la tornada a la normalitat de les persones afectades. Tenim molt present l’experiència dels veïns i veïnes del Turó, que han hagut de conviure durant anys amb els puntals dins les seves cases. Després de solucionar el tema urgent de les reubicacions, és important facilitar una informació clara en relació a les actuacions administratives. En democràcia és important ser transparent, però també assumir les responsabilitats polítiques que corresponguin. Per tot això, plantegem alguns interrogants: ¿Per què es van autoritzar les obres al Turó de la Peira si era coneguda l’existència, de fa anys, d’edificis malalts amb aluminosi? ¿Per què el conseller Joaquim Nadal ha reconegut que potser s’haurien d’haver doblat les cates a les obres del metro al Carmel? ¿No es coneixien els antecedents del túnel de la Rovira?
Exigim a les administracions que assumeixin compromisos clars amb terminis concrets per procedir a la reubicació de les persones afectades en els mateixos barris.
Demanem que es facin estudis tècnics independents tant al Carmel com en el barri del Turó, ja que el diagnòstic dels habitatges que en el seu dia no es van considerar afectats pot haver canviat després de 14 anys sense actuar-hi. Per això pensem que l’organització veïnal és l’única garantia possible per fer complir els compromisos polítics de les administracions, tant a curt termini (reubicacions, indemnitzacions) com a nivell polític.
Animem les persones dels barris afectats a que s’organitzin entorn les seves Associacions de Veïns i Veïnes i els oferim la nostra col·laboració tal com s’ha vingut produint fins ara. Ara és el torn de les administracions.
Barcelona, 1 de febrer de 2005