Des de la Favb volem manifestar la nostra preocupació per l’anunci fet avui per la Conselleria d’Interior, indicant que el Mossos d’Esquadra disposaran ben aviat de canons d’aigua. Manel Prat, Director de la Policia, ho comunicava aquest matí en seu parlamentària, tot reconeixent el caràcter “no menys lesiu que les bales de goma” d’aquests canons d’aigua, “que també poden buidar un ull o causar greus ferides a les persones”.
A l’última reunió del Consell de Seguretat Urbana (5 de març de 2013), la Favb va sol·licitar directament al senyor Manel Prat que dimitís, atesa la seva responsabilitat política en l’afer de l’Ester Quintana i en l’encobriment dels presumptes autors materials dels fets. En aquesta mateixa reunió, la nostra Federació va tornar a plantejar la necessitat de retirar les bales de goma de la panòplia d’estris policials. Bé doncs, no només la Conselleria s’obstina a mantenir l’ús d’aquesta arma, sinó que n’afegeix d’altres capaces de provocar estralls físics similars.
No estem davant d’un debat tècnic, sinó polític. Les bales de goma -com els canons d’aigua o els gasos- es caracteritzen pel seu impacte indiscriminat: les persones a qui un projectil ha rebentat la melsa, ha arrencat un ull o ha segat la vida, han estat “víctimes col·laterals” de l’acció policial contra una multitud.
Defensar aquest model d’actuació de les forces de l’ordre equival a atorgar-los el dret de jugar a la ruleta russa amb la ciutadania. És un mètode d’intimidació general i de càstig col·lectiu. Significa erigir una violació flagrant de les llibertats civils i dels drets humans en una pràctica discrecional de la policia.
Cal capgirar l’argument de Manel Prat, quan diu que les pilotes de goma s’han emprat poques vegades, si tenim en compte les milers de manifestacions que es produeixen a Catalunya. Efectivament, la protesta ciutadana -en ascens davant la crisi i les polítiques d’austeritat- es caracteritza pel seu caràcter pacífic, per la responsabilitat i contenció de sindicats, entitats veïnals o moviments socials. Tanmateix, tenim la proporció de policies per nombre d’habitants més alta d’Europa. I cada cop que la policia ha emprat bales de goma, les conseqüències ha estat tràgiques.
Des de la Conselleria d’Interior pretenen convèncer-nos que aquest seria un peatge, dolorós però necessari, que hauríem d’acceptar. En realitat, estem davant d’una concepció del manteniment de l’ordre públic com una “guerra de baixa intensitat” contra una misteriosa amenaça interior. La terminologia i la lògica militarista impregna cada cop més el discurs dels responsables policials; es configuren unitats especialitzades en la repressió que són “cobertes” en els seus excessos -com és el cas de la BRIMO- i, pitjor encara, es fomenta entre les forces policials una mentalitat agressiva i aliena a la consciència de servei públic. Avui mateix també, les declaracions dels representants sindicals dels Mossos, unànimes a l’hora de reivindicar l’ús d’aquestes armes i de reclamar “protecció institucional” per als sospitosos de fer-ne un ús delictiu, actualment investigats per la justícia, demostren que la mentalitat corporativista, de defensa tancada del col·lectiu per damunt de la llei, està fent estralls.
És hora de replantejar un model policial democràtic, al servei de la ciutadania i no contra ella, en el qual no hi pot caber la violència cega de les bales de goma i els canons d’aigua.
Barcelona, 13 de juny de 2013
