Tel.: (+34) 93 412 76 00

La cita prèvia limita el suport a les famílies més vulnerables

A Catalunya, les famílies en situació de pobresa energètica han augmentat en els darrers quatre anys. Les últimes xifres publicades pel Ministeri de Transició Ecològica fan referència al 2021 i mostren que el 15,9% de la població catalana no va poder mantenir casa seva a una temperatura adequada a l’hivern, i que el 13% es va endarrerir en el pagament de les factures dels subministraments bàsics.

La pandèmia i la crisi de preus dels darrers anys han empitjorat les situacions de vulnerabilitat que pateixen les famílies. Algunes d’elles intenten buscar solucions en l’Administració més propera, l’Ajuntament, que és la que paradoxalment té menys eines per poder fer-hi front. Però això no vol dir que des del món municipal no es puguin prendre mesures per reduir la pobresa energètica i, sobretot, empoderar les famílies en els seus drets.

La certificació

L’Administració local a Catalunya té un paper clau en la pobresa energètica: és qui s’encarrega de certificar la vulnerabilitat de les persones que no paguen les factures dels subministraments bàsics. La certificació, que es materialitza amb un informe anomenat de risc d’exclusió residencial, és clau per evitar el tall de subministrament per impagament, i el tramiten els serveis socials municipals o, en el cas de Barcelona, els punts d’assessorament energètic.

Aquestes oficines, que es van posar en marxa el 2017, han esdevingut imprescindibles per a la ciutadania, no només per aturar el tall de subministraments, sinó també per acompanyar les famílies en els tràmits farragosos per accedir a ajuts com el bo social. En aquest sentit, cal que aquests punts es consolidin com una política de ciutat per empoderar les persones en el seu dret als subministraments bàsics i contrarestar la manca d’informació i la confusió que generen les empreses de subministraments.

La pandèmia, però, ha fet estralls i un servei que abans de la crisi sanitària era accessible per als veïns i les veïnes de cada districte, ara només s’hi pot accedir amb cita prèvia, que es demana per telèfon o via correu electrònic. El fet de no tenir atenció presencial d’urgència i que qualsevol ciutadana no pugui apropar-s’hi presencialment sense haver reservat la cita està generant moltes limitacions a famílies que tenen dificultats per accedir-hi pels canals habilitats. A més, en un context de creixement exponencial de la pobresa energètica, els temps d’espera d’aquestes oficines són cada vegada més llargs, i això genera angoixa i patiment a les famílies que sí que els hi va de dies de poder accedir, per exemple, als descomptes del bo social.

Estratègia a curt i llarg termini

Tot i això, per erradicar la pobresa energètica cal anar molt més enllà i construir una estratègia. A curt termini, cal que les empreses energètiques assumeixin els impagaments de les famílies vulnerabilitzades. Fins ara, s’ha aconseguit amb Endesa, a través d’un conveni signat amb la Generalitat el març del 2021, però cal que les altres grans companyies, com Naturgy i Iberdrola, pugin al carro. Aquesta és una responsabilitat de l’Administració autonòmica, però cal que ajuntaments com el de Barcelona es posin del costat de la ciutadania i facin pressió a la Generalitat i a les companyies per aconseguir-ho. I a llarg termini, és necessari canviar les regles del joc i recuperar la gestió d’aquests serveis bàsics per garantir-ne l’accés universal. I aquí el paper del món municipal serà clau.

Maria Campuzano és portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica.

Activistes de Nou Barris 'baixen' en bus a la plaça de Sant Jaume, per manifestar-se contra els talls de llum, l'any 2021.

Favb.cat