Tel.: (+34) 93 412 76 00

La Gardunya, una reforma fallida?

La plaça de la Gardunya, darrere del mercat de la Boqueria, ha viscut una intensa transformació els darrers 15 anys. Un sòrdid aparcament a l’aire lliure ocupava tot l’espai des dels anys 50 i l’ajuntament va impulsar una remodelació total que ha durat deu anys. Aquest octubre han acabat les obres de l’últim edifici d’habitatges de la plaça.

Els diferents elements de la plaça, incloent-hi l’espai públic i la nova façana del mercat, s’han anat estrenant de mica en mica durant els darrers tres anys. Els racons i els porxos es van degradar de seguida, però comerciants i veïns s’aferraven a l’esperança que un cop completada la reforma s’aconseguiria el revulsiu promès. Però ara les obres ja s’han acabat i l’ambient enrarit no se’n va.

Baralles, restes de menjar per emportar, alcoholisme, pudor d’orina i drogoaddicció esporàdica castiguen un espai que ja va néixer condicionat pel turisme de la Rambla i la fragilitat social del Raval. El disseny urbanístic, que firma la prestigiosa arquitecta Carme Pinós, sorprenentment ignora aquests factors. Una quinzena de sensesostre dormen cada dia a la plaça i de dia se’ls afegeixen -no sempre amistosament- un nombre indeterminat de passavolants, entre ferrallers, usuaris de la sala Baluard i menors que estan de pas a la ciutat.

Aquests veïns invisibles s’arreceren sota la façana volada de la nova escola Massana -la joia arquitectònica de la plaça-, a les entrades de l’aparcament subterrani i al cul-de-sac en què s’ha convertit el Passatge 1800. La reforma ha carregat de nous edificis aquest solar del Raval, malgrat anys de discursos polítics sobre esponjar el barri més dens de Barcelona. Fonts coneixedores expliquen que la primera idea era concentrar l’edificabilitat en un sol edifici, però l’alçada resultant no agradava a l’Ajuntament.

Expectatives frustrades
Tots els testimonis consultats coincideixen en remarcar que cada matí a primera hora un vehicle de BarcelonaNeta i una patrulla de la Guàrdia Urbana desfan el campament i reguen la plaça, però poc després es tornen a omplir els mateixos racons. Diàriament també visiten la Gardunya diversos educadors socials, però la situació no es resol.

Els veïns que es van traslladar fa un any al primer bloc d’habitatges finalitzat -una promoció de la Favb- han vist frustrades les seves expectatives. “Ha sigut una sorpresa: havíem fet visites d’obres i moltes reunions sobre el nostre futur edifici, però quan ens hi hem traslladat ens hem adonat que la realitat és molt complicada”, reflexiona Juanjo Moreno, vocal de la comunitat de veïns.

Entre els comerciants i restauradors els ànims encara estan més caldejats. I l’últim bloc de pisos finalitzat, privat i de 14 plantes, augura queixes veïnals intenses. Els nous veïns, que hauran pagat preus de mercat elevats, trobaran un panorama ben diferent al que auguraven els anuncis virtuals. “Viu al cor de Barcelona”, anunciaven els cartells municipals fa deu anys, com recorda una exposició fotogràfica de Jorge Ribalta que es podia visitar a la Virreina aquest estiu.

El districte de Ciutat Vella “coneix la problemàtica perquè està en contacte directe amb els veïns i veïnes, que els han traslladat els diferents problemes a l’espai públic”, responen fonts municipals. Aquest estiu, asseguren, s’ha reforçat la presència d’agents cívics a través del Servei del Pla de Veïnatge. Aquests tècnics, sosté el consistori, “vetllen pels diferents usos de l’espai públic i informen i actuen” quan hi ha un conflicte.

La Fundació Arrels visita a diari diversos dels sensesostre que habiten la plaça. “És un polvorí” perquè alguns usuaris “fan consums elevats d’alcohol tot el dia”, avisa Gemma Gassó, educadora de l’equip de carrer. La solució, defensa, no és dissoldre l’assentament amb policia o “arquitectura hostil” sinó afrontar ja la urgència de tenir més pisos d’emergència social.

Molts continguts i pocs usos
La nova Escola Massana havia de ser el gran revulsiu de la Gardunya, segons el mateix dogma polític-urbanístic que va confiar el futur de Robadors a la construcció de la Filmoteca de Catalunya. L’edifici ideat per Pinós és gairebé una escultura: les seves cinc plantes dibuixen una silueta serpentejant, revestida d’una pell de lames ceràmiques de color taronja que li dona carisma i vistositat.

Però no mira cap a la Gardunya. Té l’entrada principal al carreró Canonge Colom. L’alumnat, doncs, gairebé no fa vida a la plaça ni contraresta els usos col·laterals que l’han colonitzat. Als bancs i jardineres -blocs rectangulars de formigó- pràcticament només hi seuen turistes que picotegen menjar comprat al mercat i grups de sensesostre. Tampoc no hi ha encara vida comercial als baixos dels blocs de pisos. El tipus de negoci que s’hi instal·li serà decisiu.

L’antiga escola Massana és l’última oportunitat per redreçar la situació. L’espai és propietat municipal i forma part del gran recinte de l’antic hospital de la Santa Creu. L’Ajuntament vol annexar les antigues aules a l’exitós teatre de la Biblioteca de Catalunya, dins del recinte medieval. El gestiona la companyia La Perla 29, dirigida per Oriol Broggi. Es dona el cas, però, que l’antic centre docent acull des d’abril de 2018 una tancada d’immigrants sense papers, que temen un desnonament imminent. També s’ha estudiat d’obrir la Gardunya cap als jardins Rubió i Lluch i s’està pendent de construir una àrea de joc infantil a la plaça.

Origen urbanístic i memòria oblidada
La Gardunya és un spin-off del pla Del Liceu al Seminari (1980), d’Òscar Tusquets i Lluís Clotet, que va obrir la plaça dels Àngels i va idear el complex cultural del MACBA i el CCCB. Aquell projecte ja preveia refer la plaça i va inspirar les grans intervencions posteriors al Raval amb què els governs socialistes de Barcelona van intentar atraure rendes mitges -avui diríem gentrificar– al depauperat Barri Xino.

Per a més inri, la remodelació ignora completament el passat i la identitat de la plaça. Ni l’ús que va tenir, ni les restes arqueològiques que amagava ni l’origen del seu nom s’expliquen avui als visitants i veïns de la plaça. Si no fóssim una ciutat tan garrepa amb la memòria popular, una placa explicaria que l’historial lumpen de la plaça ve d’antic: “Gardunya” és una paraula catalana en desús que designava organitzacions criminals, baixos fons i patis de presó.


Favb.cat