Dues dècades després de començar el desenvolupament del 22@ al Poblenou, a Barcelona no han deixat d’aparèixer projectes basats en la conversió de sòl industrial en terrenys residencials i productius. Una dinàmica que té la seva raó de ser en la manca de solars disponibles a la ciutat i que ha trobat una mina d’or al voltant del projecte ferroviari de la Sagrera-Sant Andreu. El darrer projecte singular? L’autodenominat ecodistricte de la Mercedes, fruit de la iniciativa de la promotora Conrem Tramway en els solars que l’automobilística alemanya ocupava al Bon Pastor.
L’espai, abandonat des del 2007 i de 90.641 m² -el que suposen unes sis illes de l’Eixample en l’imaginari barceloní-, serà reconvertit en un nucli urbà de zero emissions. Dit d’una altra manera: es crearà un barri de 1.300 habitatges en un no res, on no es permetrà la mobilitat de combustió pel seu interior i on els veïns, estudiants i treballadors comptaran amb grans zones verdes d’esbarjo. Més enllà dels edificis residencials, també s’instal·larà la facultat del Disseny i d’Enginyeria d’Elisava, i la Universitat de Vic -ambdues de titularitat privada-, així com un centre tecnològic de la Fundació Leitat, locals per a les indústries creatives i 4.0, i altres equipaments, com ara una escola bressol, un centre de formació professional (FP) i un espai de memòria.
La ‘música’ sona bé a Sant Jaume
Si bé el projecte necessita una Modificació del Pla General Metropolità (PGM) avalada per l’Ajuntament -actualment la qualificació del sòl és de caràcter industrial-, la música sempre ha sonat bé als despatxos de Sant Jaume. La raó: tot serà finançat pel sector privat i el projecte esdevindrà una utopia de superilla en termes de mobilitat i emissions. Ara bé, aquest nou barri es vertebrarà amb el seu entorn? O passarà com amb el 22@? “Encara que el 40% es destinarà a habitatge assequible, existeix una certa por al fet que els habitatges privats que es construeixin siguin per a gent de poder adquisitiu alt. Dependrà molt del fet que les dues associacions de veïns del Bon Pastor arribin a un acord sobre com vertebrar el barri més enllà de les rendes”, explica Camilo Ramos, referent d’Urbanisme de la Favb.
La presidenta de l’AV del Bon Pastor, Paquita Delgado, opina que “la barreja de rendes que es pot generar a la Mercedes pot beneficiar a tots, si es gestiona bé”. “Sí que és cert que vindrà una universitat privada -afegeix-, però també hem demanat un centre públic d’FP que pugui formar el nostre veïnat en noves tecnologies, i així potenciar el polígon”. A l’AV de La Maquinista-Mercedes, la vocal Sandra Pérez admet alguns temors envers una potencial gentrificació i les seves derivades: “Ens preocupa que vingui gent amb un poder adquisitiu més alt que la del Bon Pastor i es perdi l’oportunitat de continuar optant a ajudes com les del Pla de Barris per qüestions de renda per càpita”.
Més enllà de la conjuntura que pot suposar l’aterratge de famílies de poder adquisitiu alt o de nòmades digitals -amb les ombres generades al Poblenou ben presents-, la mobilitat genera també preocupació en un veïnat que ja pateix el centre comercial de La Maquinista. “Ens inquieten molt les 4.000 persones que vindran a viure al Bon Pastor. Si ja en alguns moments de l’any la Guàrdia Urbana ha de tallar el trànsit a Torras i Bages o a la ronda perquè tot això es col·lapsa pel centre comercial, no volem saber què pot passar si hi sumem els nous veïns”, afegeix Pérez. De fet, caldrà tenir en compte no només les famílies que s’instal·lin en els 1.300 pisos nous de la Mercedes, sinó també els que passaran a habitar els 810 pisos que aixecarà el centre comercial en torres de 17 plantes, el miler d’habitatges més que es construiran a l’altra banda de les vies -al sector Colorantes- i els treballadors que pugui atraure la nova Mercedes, els estudiants dels centres universitaris i d’FP i els camions i furgonetes d’Amazon que vagin a carregar i descarregar al nou centre logístic fronterer amb la Verneda. Una qüestió davant la qual Delgado assenyala la necessitat de comptar amb “un pla de mobilitat integral”.
En tot cas, l’arribada massiva de població nova pot tensar la xarxa actual de serveis públics del barri? A parer de Ramos, no: “Caldrà reformular alguns equipaments i incrementar la capacitat del CAP, però el Bon Pastor, en general, està ben dimensionat, l’escola pública té espai per acollir aquestes famílies i, si després cal aixecar altres equipaments, hi ha terrenys de sobres”. De fet, des de la mateixa AV del Bon Pastor expliquen que el primer que van fer quan van conèixer el projecte de la Mercedes va ser trucar els responsables dels equipaments del barri: “Volíem assegurar-nos que aquests equipaments poguessin ampliar-se tal com estava projectat anys enrere, i sembla que sí. Ara bé, esperem que les obres es facin de forma paral·lela a la construcció dels habitatges, perquè no es col·lapsin”, assevera.
Hauria d’estar enllestit el 2026
Hi ha un ventall de possibilitats però sense concrecions en el calendari ni en termes de capacitat. Mentre que Conren Tramway té previst finalitzar el projecte el 2026, l’AV de La Maquinista-Mercedes denuncia que, a les portes del 2023, encara no s’ha definit com serà l’ampliació del CAP, el nombre de professionals que passarà a haver-hi, quina demanda extra es generarà i si també es derivaran part dels nous veïns al CAP Casernes -que assumirà el nou veïnat del sector Colorantes esmentat-. “Com a associació de veïns, estarem molt atents a tot el procés per reivindicar els equipaments que considerem necessaris. De moment, ja hem presentat al·legacions”, sintetitza Pérez.
Tal i com recorda Ramos, “el projecte no és de caràcter públic, sinó que està en mans d’una empresa privada i, implícitament, sempre hi ha un interès especulatiu. Ara bé, el privat assumeix tota la urbanització de l’espai”. Tot plegat, gràcies a la tasca de les entitats en les sessions de participació: “Els veïns hem treballat i fet tot de propostes per evitar que el projecte es converteixi en una nova divisió al barri. D’entrada, sembla que sí que es podran unificar els dos nuclis del Bon Pastor”, aventura Delgado.