Tel.: (+34) 93 412 76 00

Pas lent en la retirada d’amiant a les escoles

L’amiant és un material que pot alliberar partícules cancerígenes si s’ha acabat la seua vida útil o es trenca. Està considerat un cancerigen de primer nivell per l’OMS des del 1976. “Molt poca exposició pot provocar fibrosi pulmonar o diferents tipus de càncer, des de pulmó, laringe o gònades a mesotelioma pleural o peritoneal”, assenyala Josep Tarrés, metge de capçalera i pneumòleg. A més, té un llarg període de latència, ja que de mitjana passen uns 40 anys fins que no es desenvolupa una malaltia associada.

“Al nostre territori hi ha més de quatre milions de tones de fibrociment que han arribat o estan arribant a la fi de la seva vida útil i que poden alliberar partícules cancerígenes entre la població”, afirma Tarrés, qui destaca que hi ha poques dades oficials al respecte i denuncia l’infradiagnòstic i l’infraregistre, que podria comptabilitzar “només el 5% dels casos reals”. Cal tenir en compte que l’ús de l’amiant va ser generalitzat a Catalunya en la construcció d’habitatges i equipaments -com ara les escoles i instituts- en les dècades dels anys setanta als noranta del segle passat.

Inicialment es va tractar com una malaltia laboral, però ara ja és un problema de salut pública i de contaminació ambiental. “Per això cal protegir els entorns, si no l’Administració es pot trobar amb una plaga d’afectats per l’amiant ambiental d’aquí a vint o trenta anys”, afirma Lena Martí, activista de la plataforma veïnal de l’Illa Cinema Urgell, que també reclama una regulació de com fer la retirada de l’amiant de forma segura: “Cal evitar abocaments indeguts que contaminen el medi ambient”. Si bé l’ús de l’amiant es va prohibir el 2002 i el 2006 es va protegir els treballadors, fins ara no s’ha regulat com cal retirar aquest material encara present en habitatges i equipaments.

Les escoles, punt clau

“Els infants són més sensibles i vulnerables a aquesta contaminació. El seu metabolisme està accelerat i el seu aparell respiratori s’està formant”, afirma Tarrés. A més, la projecció vital és més llarga que la d’un adult, així que tenen més possibilitats de desenvolupar alguna de les malalties de l’amiant quan hagen passat 40 anys del contacte. “Es tracta d’un risc real i evitable i cal començar per on la seva capacitat nociva és major”, afirma el metge.

Tarrés assenyala que hi ha indicadors preocupants: “Els estudis epidemiològics detecten un increment del càncer de l’amiant; una malaltia poc freqüent, però que va en augment”, explica. Els morts per mesotelioma pleural s’han multiplicat per tres entre 1975 i 2010, i el número de casos, per més de vint, amb un pes creixent de casos per exposició ambiental, segons dades facilitades pel Grup per una llei integral de l’amiant. Hi ha diferents escoles en lluita perquè es retire l’amiant –com les de Glòries, Leonor Serrano, La Gaia, Els Encants o les de Llacuna o Fluvià-, però les afectades són moltes més. Encara no hi ha un cens, tot i que la conselleria d’Educació s’ha compromès a fer-lo.

L’encapsulament ha estat una alternativa oferta a les escoles. Es tracta d’una impregnació amb materials resinosos que generen una pel·lícula damunt del fibrociment amb l’objectiu que no allibere partícules. “És una pràctica que ha usat darrerament l’Ajuntament per resoldre la problemàtica, però que veiem com un pegat que, a més, no està servint per a res segons les supervisions fetes, ja que se segueixen alliberant partícules”, afirma Martí, que indica que l’única solució és la retirada definitiva.

L’activista veïnal sí que veu amb bons ulls la retirada de l’amiant que ha fet aquest estiu el Consistori en una nau industrial a prop de l’Escola La Llacuna, coordinada per l’higienista industrial Lluís Mallart amb l’ús d’una bombolla hermètica. “Hauria de ser obligatori que s’implementessin aquestes bombolles per evitar l’exposició dels habitatges i l’entorn”, afirma Martí, que reclama un canvi de xip per prioritzar la retirada de l’amiant de les escoles.

Convenció ciutadana, al novembre

Si bé sobre el paper “el compromís del Govern català és tenir l’esborrany d’un Pla Nacional de Retirada de l’Amiant el primer trimestre del 2023 i la llei, que porten tres anys negociant, al llarg del 2023”, i que tothom està d’acord en prioritzar les escoles, el problema per a Miguel Moreno, de l’Associació de Jubilats de Macosa-Alstom d’afectats per l’amiant, “és fins on estan disposades a arribar les administracions a l’hora de prioritzar i actuar”. Critica que el fet que no hi hagi llei que regule com fer la retirada estigui sent “un argument recurrent per no fer res”. “Han actuat de forma molt lenta i el que han fet ho han fet per la pressió de l’associació, que ha burxat l’Ajuntament i la Generalitat perquè es promogui una llei, amb un cens i un sistema regulador i sancionador”, agrega l’activista Lena Martí. Moreno, però, adverteix que la llei, “si no té un pressupost suficient, serà paper mullat”. Les obligacions que marca la Unió Europea al respecte també han estat determinants: el 2028, tot l’amiant de l’espai públic ha d’estar retirat, i el 2032, d’arreu. El pneumòleg Josep Tarrés conclou que “els polítics només es mouen quan la societat pren consciència i es mobilitza”. I amb l’objectiu de conscienciar i mobilitzar s’ha organitzat a Barcelona una convenció per un país lliure d’amiant per al pròxim 26 de novembre.


Cartell contra l'amiant a l'escola Fluvià del Poblenou.

Favb.cat