“És una guerra entre classes socials i els seus interessos”. La filòsofa Marina Garcés va ser la primera persona a prendre la paraula a la manifestació contra l’ampliació de l’Aeroport del Prat, celebrada el passat 19 de setembre a Barcelona. Les assistents van aplaudir amb fervor el seu parlament, on va remarcar que el projecte d’Aena no era sostenible, i que només estava pensat per satisfer les oligarquies de poder. “Els seus negocis de futur no són els nostres camins de present”, va rematar.
Els darrers mesos el debat sobre l’ampliació de l’aeroport ha aixecat polseguera i ha acaparat pàgines i pàgines de periòdics. Amb la congelació del projecte, sembla que la discussió s’ha apaivagat, però tothom sap que la paralització només és un episodi més d’un serial inacabat que, per ara, no deixa satisfet a cap dels actors protagonistes, ni polítics ni empresaris ni ecologistes.
Falta de consens
La falta de consens entre l’executiu de Pedro Sánchez i la Generalitat de Catalunya -i entre les coalicions de cada govern- va ensorrar la inversió de 1.700 milions d’euros que Aena volia destinar a l’ampliació, que havia de servir per convertir l’aeroport en un hub intercontinental. Per aquest motiu, l’empresariat lamenta l’oportunitat perduda, mentre que les associacions ecologistes adverteixen que l’ampliació es vol portar a terme igualment i advoquen per un canvi estructural del model socioeconòmic.
El projecte d’Aena contemplava allargar la pista sud de l’aeroport 500 metres cap a l’est. Això suposava eliminar 50 hectàrees de la llacuna de la Ricarda, un espai natural d’aiguamolls i pinedes amb una biodiversitat única. La qüestió sobre la preservació d’aquesta llacuna, protegida per la xarxa Natura 2000, va ser el que va mobilitzar la ciutadania i va provocar el desacord entre el govern central i l’autonòmic.
La gestió política
El PSOE i Junts es mostraven a favor del projecte i deien que Aena es comprometia a compensar les pèrdues d’espai protegit -l’empresa estatal no va complir els compromisos que havia acordat per realitzar l’anterior ampliació de l’aeroport, el 2004-. El 2 d’agost, la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, va arribar a un acord verbal amb el vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró (Junts), per incloure el projecte d’ampliació al DORA II, el document de regulació aeroportuària d’Aena per al període 2022-2026. Encara no es coneixien els detalls, motiu pel qual Esquerra Republicana va dir que només el recolzaria si complia estrictament les normes ambientals europees. Per la seva part, Unidas Podemos es va mostrar contrària a l’ampliació.
Quan el 3 de setembre es va publicar el DORA II i es va confirmar que el projecte pretenia envair la Ricarda, el debat polític es va intensificar. Les relacions es van tensar fins al punt que, el 8 de setembre, l’executiu central va informar que la inversió de 1.700 milions d’euros d’Aena quedava congelada. “El pacte s’ha trencat per una pèrdua manifesta de confiança”, apuntava la ministra Sánchez, mentre que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, parlava d’“una operació de xantatge”; Esquerra Republicana no acceptava que el projecte afectés la Ricarda. Puigneró, per la seva part, llançava dards a l’Estat, a qui acusava d’unilateralitat, i als seus socis de govern, dels quals deia que havien generat confusió en anunciar que assistirien a la manifestació en contra de l’ampliació.
Laments de la Patronal
En un comunicat emès després de la paralització del projecte, la patronal Foment del Treball, presidida per Josep Sánchez Llibre, demanava aconseguir els consensos necessaris per reactivar la inversió: “No podem renunciar al progrés que aporten les infraestructures, i menys quan ens falten”. Sánchez Llibre va intentar fer de mediador entre l’Estat i la Generalitat perquè arribessin a un nou acord, però el termini va expirar i no ho va aconseguir.
“És un perjudici enorme tenir un aeroport que està limitat per la seva grandària”, afirma la vicepresidenta de l’Associació Empresarial de l’Hospitalet i Baix Llobregat, Rosa Fiol, que explica que no hi havia motius per deixar escapar la inversió. La seva organització defensava que l’ampliació era compatible amb la preservació dels espais naturals perquè és “un tema tècnic que es pot resoldre”. A més, Fiol qüestiona que la Generalitat porti anys desatenent els espais de Natura 2000 i ara es preocupi tant per la Ricarda.
No tot l’empresariat, però, donava suport a l’ampliació plantejada per Aena. El president d’El Prat Empresarial, Jordi Morera, apunta: “No ens oposem frontalment a l’ampliació, però creiem que s’han d’estudiar alternatives que no pressionin encara més el territori del Prat i tinguin en compte el conjunt de Catalunya”. Morera explica que les empreses del municipi no obtenen un benefici directe de l’aeroport i preferirien que s’invertís en projectes com el Corredor Mediterrani.
L’ecologisme, un contrapoder
Des del primer moment, l’oposició ciutadana a l’ampliació de l’aeroport va determinar la gestió política. Les organitzacions ecologistes van canalitzar el seu sentiment de rebuig i van pressionar perquè el projecte no es portés a terme. Per aquest motiu, moltes persones consideren que són les grans triomfadores de la paralització. Les seves integrants, però, mostren cautela. Pere Bonet, portaveu de Ni un pam de terra -organització veïnal pratenca que defensa els espais naturals i agrícoles del municipi- afirma: “No donem tota la credibilitat a la suspensió de l’ampliació”. Per això explica que la seva organització estarà alerta per si es fa un nou projecte que atempti contra els espais naturals del delta del Llobregat.
Més enllà de l’ampliació
Jaume Grau, portaveu d’Ecologistes en Acció i SOS Baix Llobregat, remarca que el debat va més enllà de l’ampliació i que es tracta de repensar el model socioeconòmic. “La qualitat de vida de la gent no passa per construir més, sinó per viure millor, i per això és imprescindible conservar els espais naturals”. Grau indica que cal “reduir l’activitat aèria” per rebaixar les emissions de CO², que provoquen l’escalfament del planeta. Segons l’Agència de Desenvolupament Urbà Barcelona Regional, l’ampliació hauria augmentat les emissions d’aquest gas hivernacle de l’aeroport un 33% com a mínim. El 2019 l’activitat aèria del Prat va generar 8,4 milions de tones de CO².
En declaracions al diari El País, el professor de la Universitat Pompeu Fabra Jordi Mir, expert en moviments socials, assegura que “l’eix ecològic no desapareixerà de l’escenari polític”. L’ampliació del Prat així ho ha demostrat. Ara, les oligarquies de poder a les quals es dirigia Garcés saben que qualsevol projecte no sostenible amb el medi ambient toparà amb l’oposició frontal d’una ciutadania organitzada que vetlla per la conservació del planeta. Eduard de Ribot, representant de SOS Costa Brava, que també va prendre la paraula el dia de la manifestació, ho va recordar en tancar el seu parlament: “Si lluites pots perdre, però si no lluites estàs perdut. Nosaltres lluitarem”.
