La corrupta història de l’hotel del Palau de la Música encara no s’ha acabat. Només s’han produït finals parcials i, fins ara, tots en contra de la ciutat. I el que és més greu: el pla que preveia la construcció d’un hotel al carrer Sant Pere Més Alt, davant del Palau, encara no ha estat anul·lat, malgrat que s’ha tractat en dues ocasions en el plenari del consell municipal de l’Ajuntament de Barcelona. Mai no s’ha arribat a executar l’anul·lació, que va ser aprovada per majoria.
L’actual consistori, tot i les seves promeses verbals i la seva presumpta implicació a favor dels veïns i en contra dels corruptes, tampoc no ha sigut capaç de tirar enrere la modificació del Pla General Metropolità (PGM) que hi fa possible la construcció d’un hotel. Les tres finques catalogades que havien d’anar a terra per fer l’hotel continuen embolicades en xarxes per evitar que caiguin pedres. Per dins encara deuen estar pitjor, perquè des del 2010 que estan sense ús i abandonades.
Potser l’Ajuntament tem que el dia que es reverteixi el planejament, haurà d’indemnitzar el promotor de l’hotel. Oliva Hotels va arribar a estimar en cinc milions d’euros les pèrdues per no haver-hi pogut construir, unes pèrdues calculades sobre uns hipotètics guanys que el promotor tenia coll avall i que de moment no ha pogut abastar.
I l’altre serrell indesitjable d’aquesta trista història és que el moviment veïnal haurà de pagar les costes judicials d’un procés que no hauria d’haver existit mai si els responsables polítics d’Urbanisme (de l’Ajuntament i de la Generalitat) haguessin actuat realment a favor del bé comú, com van al·legar en la seva defensa durant el judici. Les costes s’estimen en uns 15.000 euros, i com que l’associació que va interposar el recurs de cassació està en via morta, aquests diners els haurà de pagar la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes. La líder veïnal Maria Mas, que ha estat en aquesta lluita des dels primers anònims que alertaven d’una fosca operació per construir un hotel, proposa fer un Verkami per recollir els diners.
El penúltim episodi d’aquest culebrot és la sentència que va dictar l’any passat el Tribunal Suprem confirmant la de l’Audiència de Barcelona del maig del 2014 i rebutjant el recurs de cassació que van interposar el ministeri fiscal, la fundació privada Orfeó Català Palau de la Música i l’Associació de Veïns per a la Revitalització del Casc Antic. Però, curiosament, admet el recurs que van interposar Millet i Montull en contra de la sentència que els condemnava a penes menors de presó i multes. I és per aquesta darrera resolució del Tribunal Suprem que el moviment veïnal s’haurà de fer càrrec de les costes en perdre el recurs.
Joan Llinares, l’home encarregat de fer la neteja del Palau de la Música quan es va descobrir el lladronici de Millet i Montull, també s’ha pronunciat sobre aquestes costes que han de pagar els veïns. Carrer el va entrevistar a finals de l’any passat com a gerent de l’Ajuntament (càrrec que ara deixa per anar a l‘Agència Antifrau de València), poc abans que comencés el judici del cas Palau (no confondre amb el cas de l’hotel del Palau, perquè són dues causes diferents i dos judicis diferents).
En començar l’entrevista, Llinares ens va dir que el Tribunal Suprem havia legalitzat un suborn amb la sentència de l’hotel del Palau, i quan l’Andrés Naya li va recordar que el jutge de Barcelona que portava el cas va exigir a la Favb una elevada fiança per poder exercir l’acció popular, Llinares va qualificat aquesta penyora de vergonyosa: “Et castiguen per exercir l’acció pública”. Ara ell podria intercedir abans de marxar per tal que les costes que ha imposat el Tribunal Suprem les assumís l’Ajuntament de Barcelona, que és en definitiva el primer culpable de tot l’embolic de l’hotel del Palau. I potser caldria recordar que d’ençà la primera aprovació per construir l’hotel, molt poques coses han canviat a la cúpula d’Urbanisme municipal. I això malgrat que s’han succeït tres consistoris diferents i de tres colors polítics. L’escàndol va esclatar sota el mandat de l’alcalde Joan Clos (PSC) i durant mesos l’Ajuntament va continuar defensant la bondat del projecte i dient que es feia pel bé comú, fins que finalment el plenari va aprovar tirar enrere la modificació del PGM. En el següent consistori, presidit per Xavier Trias (CiU), el tema va tornar al plenari i es va ratificar l’anul·lació de la modificació.
L’actual Ajuntament, que és el que hauria d’haver actuat amb diligència, ha deixat les coses tal com estaven. És a dir, no ha fet res.