Comencem amb les pericials i comencem pels diners de l’espoli del Palau de la Música per ús personal de Fèlix Millet i de Jordi i Gemma Montull.
Sobre aquest tema hi ha diversos informes pericials a la causa fets per tres equips de perits, els d’Hisenda, que van actuar per encàrrec del Jutjat, els de Deloitte, que van actuar per encàrrec de la nova direcció del Palau després de l’escorcoll, i un equip encapçalat per l’economista mediàtic Gay de Liébana. Per aquest motiu, la sala va preguntar a les parts si trobaven convenient que es practiqués de forma conjunta aquesta pericial en aquells punts en què s’han manifestat els tres perits.
Per tant, uns perits judicials, funcionaris inspectors d’hisenda, i dos perits de part, uns del departament forense d’una empresa multinacional i un equip d’economistes locals, però coneguts. Tres estils clarament diferenciats acarats en el mateix acte. Interessant respecte als matisos i formes de tots tres.
També hi ha diferències sobre els materials en base als quals han realitzat els seus informes. Als perits d’hisenda se’ls van lliurar immediatament els materials que van ser retirats pels Mossos d’Esquadra en els successius escorcolls, van obtenir dades per altres mitjans propis i van tenir en compte els informes de la Intervenció General de la Generalitat. Els de Deloitte van actuar sobre el terreny al Palau, sobre la comptabilitat i els documents que no es van endur els Mossos, amb la informació facilitada pels proveïdors i després van tenir accés a aquells materials. I els de la defensa de Millet i Montull treballen amb les manifestacions del seus clients i la comptabilitat del Palau per desacreditar els altres dos informes.
L’objectiu d’aquesta part de la prova pericial, la que hem practicat avui, és determinar la xifra que es van endur els Millet i els Montull en obres a cases particulars, en factures falses d’assessorament i gaudint d’uns estranys viatges pagats pel Palau.
Anem a pams. Què ha quedat en clar avui? Que dels 2,5 milions d’euros d’obres, la defensa discuteix 185.000 euros i admet la diferència; que dels 600.000 euros de viatges, discuteixen que 70.000 estan reclamats en un altre concepte i no discuteixen ni un cèntim de les factures falses d’assessoraments que van pujat més d’un milió d’euros.
Com que l’import dels viatges es reclama en la seva integritat a les dones i les filles beneficiàries, la defensa intenta que cadascun pagui només el seu tros, a la catalana.
En definitiva, la defensa es menja aquests conceptes i intenta un petit regateig a la baixa.
I sobre aquells viatges a destins de viatges de noces de luxe, ¿quin seria l’ambient si pel que sembla les dues famílies no eren ni exactament amigues ni pertanyien exactament al mateix esglaó de la piràmide social? Quina mandra, no?
Dimecres seguirem amb les disposicions en efectiu, les carretades de bitllets de 500 €.
Àlex Solà Paños
Advocat de la Favb
