Obre el dia la declaració de Pedro Buenaventura. Ho va ser tot a Ferrovial: de cap d’obra a delegat de licitacions de la zona de Catalunya, delegat de zona i de mitja Espanya, director de l’aventura polonesa i finalment director general. Però ni sabia res, ni manava a casa seva.
Les comunicacions que li adreçava Millet sobre obra pública ni les recorda, ni tenien cap sentit perquè ell no podia fer res al respecte. Potser és que, com va dir el fiscal, els papers que hem trobat al Palau se’ls inventaven les secretàries enfollides i amb voluntat marmanyera. Després, de cop i volta el cessen i, arribat al corresponent acord econòmic, l’acomiaden. I és que de desagraïts el món n’és ben ple.
Recordem-ho. Les acusacions del fiscal i popular sostenim que Ferrovial utilitzava l’aparença de patrocini al Palau per vehicular diners en relació a l’obra pública obtinguda cap a aquell antic partit que existia a Catalunya que es deia Convergència Democràtica. Els més vells encara el recorden.
Després és el torn del cap de “relaciones institucionales” de Ferrovial entre el 2000 i el 2010, l’home que signava els patrocinis, visava les factures abans del seu pagament i es reunia amb Montull i Garicano sovint, però tampoc decidia res ni pot donar cap explicació de la conformació de la xifra anual canviant de patrocinis. Ni ho ha contestat al fiscal, ni a la presidenta del tribunal. Sembla que es decidia sol, o que ho decidien al Palau. Ell pràcticament només es preocupava de tenir bones localitats per als seus convidats al concert inaugural.
Quan tot va sortir a la llum, Ferrovial va fer voluntàriament unes declaracions fiscals complementàries per retornar els beneficis fiscals obtinguts pel patrocini al Palau, com si no hagués estat tal patrocini, ni la despesa fos deduïble de la mateixa forma, però l’encarregat de patrocinis de Ferrovial no en sap res.
No hem pogut intentar aclarir-ho perquè tots dos han decidit que contestarien a totes les parts llevat de l’acusació popular. Estan en el seu dret.
Les acusacions sostenim que hi havia diversos camins per fer arribar diners de Ferrovial, a través del Palau, a CDC.
Dijous vàrem veure el sistema del conveni amb la Fundació Trias Fargas per evitar la música andalusa a les festes majors. Avui dos empresaris que treballaven per a les campanyes de CDC han admès que “algú” d’aquell partit els va dir que cobrarien si presentaven factures falses al Palau, i efectivament les hi van pagar.
De diverses maneres, totes elles bastant funambulistes, han intentat distanciar aquest “algú” de Daniel Osacar. Poc èxit.
En un cas era una empresa de publicitat que es deia (ja està dissolta i liquidada) Altraforma, S.A. i que va cobrar 190.778,40 € de feines fetes per CDC del Palau. Aquesta va cobrar bastant puntualment.
L’altra és una empresa de muntatge de sistemes audiovisuals de lloguer, Hispart, S.A., que feia campanyes electorals per a CDC i que va haver de cobrar els 824.299,87 € dels treballs de la campanya electoral del 2004 a través de 13 factures al Palau. No va tenir tanta sort; li van anar pagant a poc a poc fins al setembre del 2008. El seu administrador anava explicant com havia de suplicar a Jordi Montull que li pagués alguna part d’aquell deute. Mentrestant, Jordi Montull escoltava des de la banqueta i somreia. Semblava enyorar aquells temps.
Hem acabat el dia amb una declaració més dramàtica: la d’un dels tres administradors acusats de les societats del grup Letter que es van enfonsar després de fer donacions oficials a CDC per imports que sumaven 775.000 € i anotar sortides irregulars amb destí sospitat igual, per import d’1.369.729,90 €. No sap si efectivament es van fer els treballs que al Palau no li consten i pels quals el Palau va pagar factures per import de 982.583 €. Segons ell, qui ho sap és un altre imputat. Declararà dijous vinent.
Seguim.
Àlex Solà Paños
Advocat de la Favb
