Abans de començar, la presidenta del Tribunal ens informa d’alguns ajustos en el calendari de sessions. Sembla evident a dia d’avui que la festa no tindrà 53 sessions: això sí, acabarem igual per Sant Joan. Satisfacció a les estrades. Després el fiscal ens diu que la declaració dels pèrits d’Hisenda (els que van rastrejar i documentar bona part del frau i els seus beneficiaris) per a la qual estava previst un dia, ell preveu que en necessitarà tres o quatre. Ja dèiem que el judici de veritat encara no havia començat.
Arribem a les declaracions dels darrers acusats. Dos empresaris més de les empreses de distribució de propaganda que feien grans donacions a CDC i els feien les campanyes. Facturaven grans quantitats de diners al Palau per feines sense cap rastre, ni al Palau ni a aquelles empreses. Tot ho sabia una persona que, per variar, és morta.
La seva versió és que, com CDC no tenia el govern de la Generalitat, tenia problemes econòmics i per això la van ajudar. Quasi passa desapercebuda la inquietant premissa: tenir la presidència de la Generalitat comporta ingressos al partit. Recordem de preguntar-li al legal representant de CDC quan vingui dilluns vinent.
Després van venir els assessors jurídics i fiscals del Palau. Com marquen els cànons de la defensa penal, perfil baix. Ningú no sabia res, ni decidia res, ni preguntava res. Plana a l’ambient que a la banqueta dels acusats no hi són tots els que haurien d’estar. Falta algun enginyer de la fàbrica del frau que era cal Millet. A alguns candidats a aquestes places els veurem desfilar com a testimonis els propers dies.
Final del capítol I. Ja estem situats a la trama i el rols dels personatges principals. Ara, Guerra i Pau.
Àlex Solà Paños
Advocat de la Favb
