“Rebutjaries algú de la teva família pel color dels seus ulls?”. Aquesta és una pregunta aparentment irracional, però amaga una realitat: la violència cap a familiars LGBTI per la seva orientació sexual o identitat de gènere. L’eslògan és també el lema d’una campanya de sensibilització en contra de la LGBTI-fòbia en entorns familiars, impulsada per Ahora Dónde-Le Refuge, una associació sense ànim de lucre, creada el 2019 a Barcelona, que treballa per l’acceptació dels membres del col·lectiu en totes les famílies i que dona assistència a les víctimes d’aquest tipus de violència.
L’entitat ajuda joves com ara la Nora o en Genís, noms ficticis per protegir el seu anonimat. La Nora és una noia trans que va marxar de casa perquè els pares no acceptaven la seva identitat. Es troba en una situació complexa: està intentant trobar un habitatge i, a la vegada, continuar els seus estudis. Ara mateix, viu amb una amistat, però Ahora Dónde li està buscant una família d’acollida. En Genís és un noi gai que té problemes de convivència amb la seva mare i pateix d’ansietat. L’entitat li està donant suport emocional mentre fa la mediació amb la seva família.
Aquests dos joves són exemples de la trentena d’usuaris que l’associació ha atès des de la seva constitució. I també són una mostra d’una realitat difícil de quantificar. Segons dades recents de la Fundació Arrels, a Barcelona hi ha 5.142 persones sense llar. D’aquestes, 1.231 dormen al carrer. Però no existeix cap estadística que calculi la relació entre sensellarisme i identitat LGBTI a Barcelona o a Catalunya. Sí que hi ha investigacions que aborden la problemàtica fora d’aquest territori. Als Estats Units, per exemple, el 40% dels joves sense llar s’identifiquen com a LGTBQ, segons dades de True Colors United. La joventut del col·lectiu té un 120% més de probabilitats d’experimentar el sensellarisme que la resta dels joves, d’acord amb un informe de Chapin Hall.
“Per sensibilitzar, calen dades”
Les dades més pròximes provenen de la Comunitat de Madrid, on la Federación de Asociaciones y Centros de Ayuda a Marginados (Faciam) i la Universidad Rey Juan Carlos van publicar un estudi sociològic sobre persones LGBTI sense sostre. El 23% dels entrevistats consideraven que la primera causa de la pèrdua d’habitatge va ser l’expulsió del domicili per discriminació vinculada a la seva identitat de gènere o orientació sexual. Una de les demandes principals d’Ahora Dónde és l’elaboració d’un estudi que estimi, en el nostre àmbit, el nombre de persones de la comunitat LGBTI sense habitatge i el motiu de la seva situació. “Si tens dades, és més fàcil sensibilitzar”, declara Gemma Brulles, presidenta de l’associació, que treballa en àmbits com l’assistència laboral o l’acompanyament emocional. Els usuaris solen tenir entre 18 i 25 anys i la majoria són persones trans.
Sandra Toledano, terapeuta gestalt i coach especialitzada en el col·lectiu LGBTI, és voluntària de l’entitat i s’encarrega de dirigir el suport emocional a les víctimes. “El primer que fem és crear un espai segur. Treballem des de la urgència, ja que les persones que venen ho fan en situacions límit”, explica. Un altre mecanisme essencial és la mediació entre l’usuari i la seva família, que està dirigida per professionals de l’Associació de Mediacions de Catalunya. “Dona molt bons resultats. Facilita el contacte, i els pares i mares comencen a veure la situació amb uns altres ulls”, comenta Toledano. Tot i això, no és un procés fàcil, ja que a vegades els mateixos usuaris no volen parlar amb les seves famílies o aquestes rebutgen un apropament.
Els voluntaris fan una crida a l’adhesió de famílies d’acollida al projecte, per atorgar una llar i suport als usuaris amb risc de quedar-se al carrer. Brulles destaca els beneficis que suposa el procés per ambdues parts: “Hem elaborat un protocol per assegurar que les famílies estiguin preparades i evitar que, en entrar a casa d’algú, la persona rebi un segon rebuig”. Ahora Dónde denuncia la invisibilització de la situació i reclama a l’administració pública un compromís més gran. El passat mes de maig, representants de l’entitat van sol·licitar al Parlament de Catalunya habitatges per a joves LGBTI que pateixen rebuig per part de les seves famílies.
