S’estima que a Barcelona diàriament aparquen malament a la vorera al voltant de 90.000 motos i s’imposen al voltant de 13 multes al dia per aquest motiu
Entre finals de març i la primera setmana de maig es va fer un estudi de camp on es va realitzar un recompte de ciclomotors i motocicletes (tant scooters com de carretera) a diversos districtes de Barcelona. També es van tenir en compte els ciclomotors sharing, cada cop més freqüents a la nostra ciutat.
L’objectiu d’aquesta campanya és fer una radiografia de com estacionen els vehicles de dues rodes (motos i ciclomotors, a partir d’ara motos) a Barcelona. Per evitar moviments fora d’allò normal, les observacions es van fer en horari d’oficina (tant de matí com de tarda) de dilluns a dijous. En total s’han recorregut més de 30 quilòmetres de carrers. O el que és el mateix, al voltant del 2,2% de la longitud total dels carrers de Barcelona.
L’ordenança de vehicles i vianants de Barcelona, a l’article 40, permet, en algunes situacions, aparcar sobre la vorera, és a dir, sobre l’espai de vianants existent. En termes generals, permet estacionar en semi-bateria la moto si el carrer disposa de més de 6 metres d’amplada lliure (és a dir, sense terrasses o altres obstacles) i en paral·lel a la via, si en disposa de menys de 6 metres i més de 3 metres.
Es compleix aquesta normativa?
Per respondre a aquesta pregunta, s’ha realitzat un recompte de més de 6.500 motos (3% del parc total que circula a diari a Barcelona) en diferents zones de la ciutat. Del total de motos, 3.600 estaven aparcades en vorera i 2.900 estacionades en calçada.
Els resultats d’aquest estudi mostren que:
• A Barcelona, a les àrees estudiades, aparquen més motos a la vorera que a la calçada.
• A les zones estudiades, més del 85% de les motos i ciclomotors a la vorera estan mal aparcades.
• A tots els districtes es detecten incompliments, si bé és a l’Eixample on el problema arriba a cotes més grans.
• Amb aquestes dades, s’estima que a Barcelona diàriament aparquen malament a la vorera al voltant de 90.000 motos i s’imposen al voltant de 13 multes al dia per aquest motiu. El 0,01% de les motos mal aparcades són multades, molt menys d’una per barri.
S’aparca malament perquè l’administració ho tolera.
• La creació de més de 8.500 noves places d’estacionament a calçada no ha servit per millorar el civisme significativament. Se segueix ignorant la normativa existent per part de les administracions.
Les entitats promotores d’aquest estudi proposen:
1. Crear places d’estacionament en calçada per a les motos i baixar a calçada o a aparcament subterrani les existents a la vorera. L’espai d’un cotxe permet aparcar, de manera fàcil, fins a 3 motos. Això ajudarà a alliberar les voreres de les motos. També en aparcaments subterranis ja existents (substituint les de cotxe, per exemple), amb una tarifa similar o inferior a la proposta d’aparcament en calçada, ja que aquest hauria de ser el lloc preferent aparcament i així alliberar l’espai en superfície.
2. Que es faci complir la normativa vigent immediatament. Cal recuperar l’espai públic dels vianants (les voreres), no només per complir la normativa d’accessibilitat vigent (amplitud mínima practicable 1,8m), sinó per fomentar la mobilitat activa. Les voreres no poden ser ocupades il·legalment per un vehicle.
3. Que es modifiqui la normativa per prohibir terminantment aparcar a la vorera, i alliberar així 26 hectàrees d’espai. Els representants polítics ja es van comprometre al maig del 2019 amb aquesta mesura, que ja s’ha realitzat a Girona o a Terrassa.
4. Establir el cobrament per estacionament a les motos. Ja existeix un estudi sobre això amb mesures i propostes concretes per al cobrament per aparcar.
5. Millorar la infraestructura i oferta actual de mobilitat activa (tant de vianants com amb bici) i col·lectiva:
• Fomentar una mobilitat activa és clau per reduir l’ús de la moto. Ocupa menys espai, redueix la contaminació (tant atmosfèrica com acústica) generada per aquests vehicles i fomenta una
interacció més propera amb el comerç local. A l’espai recuperat es podran instal·lar elements d’estada i descans (per exemple bancs) per afavorir aquesta mobilitat de vianants (amb visió 4-80) i
crear relacions interpersonals.
• Invertir en carrils busos segregats i protegits és clau per evitar les invasions contínues de motos i cotxes. Això millorarà la freqüència i velocitat comercial dels autobusos i fer-los més atractius.
• Crear infraestructura d’aparcament segur per a bicicletes.
6. Aplicar aquestes millores més enllà de Barcelona capital. Tenint en compte la mobilitat amb motocicleta a l’entorn metropolità, tots aquests punts haurien de ser aplicables a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, és a dir, municipis AMB de manera coordinada.
Sobre l’estudi:
L’estudi ha estat impulsat per Catalunya Camina, entitat defensora dels drets dels vianants, i Eixample Respira, plataforma veïnal que reivindica la millora de la qualitat ambiental.
Activistes d’aquestes organitzacions, juntament amb persones expertes en mobilitat i altres voluntàries, s’han auto-organitzat per a la recollida i processat de les dades, així com per a l’elaboració de l’informe i les propostes, que han rebut el suport de diferents entitats.
Entitats que recolzen l’estudi i les propostes realitzades:
• Andando – Coordinadora estatal de asociaciones de peatones
• PTP – Associació per a la Promoció del Transport Públic
• FAVB – Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona
• PQA – Plataforma per la Qualitat de l’Aire
• P(A)T – Associació de Prevenció d’Accidents de Trànsit
