La Favb i les AV de Sagrada Família, Amics del Passeig Sant Joan, Fort Pienc i del Gòtic han formalitzat una denúncia a l’Ajuntament per vulneració de l’ordenança de terrasses per part de bars i restauradors en les ordenacions singulars de l’avinguda de Gaudí, passeig de Sant Joan i les terrasses de la rambla de Caputxins i Santa Mònica (aproximadament unes 40 terrasses).
El motiu de la denúncia és que els restauradors no retiren el mobiliari de les terrasses, ni a la nit ni el dia que tenen tancat per descans. L’ordenança vigent recull explícitament que quan l’establiment estigui tancat el mobiliari s’ha de retirar a partir de l’hora de tancament de l’activitat de la terrassa en el termini màxim establert a la llicència.
La mateixa ordenança preveu com a excepció aquelles ordenacions singulars que ho contemplin, però tant l’ordenació singular de l’avinguda de Gaudí com la del passeig de Sant Joan, aprovades el 22 de juny i el 18 de novembre del 2015 no ho contemplen, i la Rambla es regeix per l’ordenança. Segons el règim sancionador, es tracta d’una infracció greu.
La denúncia se centra en aquests tres espais emblemàtics, però l’objectiu de fons és alertar sobre un incompliment que s’estén a tots els indrets de la ciutat (i que segons dades del mateix Ajuntament afecta el 56% del sector). Cosa que evidencia que les terrasses són una activitat amb tendència a engolir el màxim d’espai públic, un fet que només és possible per la passivitat de l’Ajuntament, que afavoreix la sobreocupació en detriment de la mobilitat i el dret al descans.
Si a això afegim que la taxa que l’Ajuntament fa pagar als establiments per ocupació de l’espai públic és de 0,50 € per m2, ens trobem davant d’una subvenció encoberta que genera una alta rendibilitat als empresaris (segons el Gremi de Restauració, les terrasses suposen fins a un 40% d’ingressos per a alguns establiments) a la vegada que comporta el deteriorament de l’espai públic.
La suma de tots aquests factors (passivitat, subvenció indirecta i alta rendibilitat) fa que l’Ajuntament afavoreixi l’especulació del mercat immobiliari de lloguer dels locals de restauració, tal i com es constata a l’estudi Caracterització i avaluació de les terrasses en l’espai públic, editat pel mateix l’Ajuntament. Segons aquest estudi, es poden establir uns llindars de fixament de preus de l’ocupació de l’espai públic proporcional als preus de lloguer dels locals comercials destinats a restauració ubicats en les zones d’especial atractiu per a aquesta activitat. Aquests valors se situen en la franja més alta entre 160 i 190 € per m2 al mes, en les zones mitjanes al voltant de 60 i 70 € i en les baixes en 10 €. Els valors equivalents de les taxes a l’espai exterior de la zona de taules es fa equivalent a les franges anteriors, la franja més alta entre 5 i 6 € per m2 al dia, en les zones mitjanes entre 1,96 i 2,4 € i la franja més baixa 0,33 €.
Els signats d’aquest comunicat interpel·lem públicament a l’Ajuntament a vetllar pel compliment de l’ordenança, a que s’intensifiqui el control sobre l’ús de l’espai públic per part dels restauradors i a aplicar amb el màxim rigor la potestat sancionadora.
Interpel·lem també tots els grups municipals perquè en el moment de l’aprovació definitiva de modificació de l’ordenança tinguin en compte l’informe El dret a la convivència publicat el 2017 pel Síndic de Greuges, que recull la necessitat de recuperar el “dret a la ciutat” entès com el dret ciutadà a disposar de l’espai públic i a viure amb les mínimes molèsties possibles.
L’increment de l’ús privatiu de l’espai públic amb la col·locació de les terrasses i vetlladors provoca el deteriorament de la via pública, i l’eix conductor de les polítiques públiques ha de ser la persona i la protecció del seu dret al descans. Els ajuntaments han de vetllar per l’ús racional de l’espai públic mitjançant ordenances municipals clares i taxatives, que han de respectar el dret dels vianants a fer un ús prioritari de l’espai públic, així com que els horaris de tancament de les terrasses s’adeqüin als horaris ordinaris, garantint el dret al descans d’una manera clara i taxativa a partir de les 23 hores.
