Les empreses catalanes que treballen per al sector militar són, eminentment, subsidiàries d’empreses militars ubicades en territori espanyol. Les podem diferenciar en dos grups, les que fabriquen tecnologia aplicada a material de defensa i les que fan components per a armes o per a equipaments militars. Hi ha un tercer grup, no tan significatiu, que es dedica a prestar serveis al propi ministeri de Defensa o a empreses subsidiàries del sector militar. De les que tenen seu a Barcelona o en els polígons industrials de l’Àrea Metropolitana, algunes de les més rellevants són les que enumerem a continuació.
Indra, un gegant al 22@
Indra és la principal empresa del sector de defensa assentada a Barcelona ciutat (en el 22@ del Poblenou), forma part de l’IBEX 35 i alguns anys ha estat situada en el rànquing de les 100 primeres empreses militars mundials. Inicialment empresa pública, el 1999 el Partit Popular de José Maria Aznar la va privatitzar. El principal accionista era Bankia, amb el 20,14% de les accions, però la crisi financera de 2008 va enfonsar l’entitat i el govern de M. Rajoy decideix rescatar-la, injectant-hi 22.424 milions d’euros.
Però la suma és insuficient i el Govern, a través de la Sociedad Española de Participaciones Industriales (SEPI), adquireix l’agost de 2013 el total de les accions que tenia Bankia per valor de 337,1 milions d’euros, i cedeix el control de l’empresa al ministeri de Defensa. El 2015, essent ministre Pedro Morenés, es nomena director Fernando Abril-Martorell.
Indra és una de les empreses d’electrònica, comunicacions i noves tecnologies de més projecció de l’Estat espanyol, està present en 33 països i hi treballen 40.000 persones. L’empresa té participacions en altres empreses, com la Sociedad Española de Misiles (Inmize), de la qual controla el 80% de les accions, i en la que es produeixen la direcció de míssils com el Meteor per a l’avió de combat EF-200 o el Rafale.
Indra té tres divisions d’activitat: la de tecnologies de la informació; la de simulació i sistemes automàtics de manteniment i la de sistemes de defensa. El grup Indra està format per Indra Sofware, Indra Busines, Indra EMAC, Indra Comunicaciones, Indra Teknatrans Consultores i Indra Sistemas de Seguridad. Indra Sistemas representa el 20% de l’activitat i treballa en projectes militars rellevants.
En els últims anys Indra s’ha introduït en les noves àrees de ciberseguretat, ciberguerra, ciberdefensa o ciberinteligencia, i ha creat el centre d’operacions avançades CyberSecurity Operations Centre (i-CSOC). A títol de comentari, destacar que les administracions publiques, com la Generalitat de Catalunya, la Fira, el Port o diversos ajuntaments catalans, mantenen diverses contractacions amb aquesta empresa per a productes informàtics, recompte de votacions o control de peatges de les autopistes.
APPlux+. És una empresa que es dedica a la inspecció, assajos i certificacions. Va ser creada el 1996 a Barcelona pel Grup Agbar. És la concessionària més important de certificacions d’automòbil de les ITV catalanes. Les seves certificacions també arriben al camp militar: Applus ha certificat vaixells de guerra i el submarí S-80 per a l’empresa Navantia.
SENER Group. Una de les seves oficines està situada al parc d’Alba de Cerdanyola. En l’àrea de defensa desenvolupa i fabrica solucions per a superfícies aerodinàmiques i mecanismes de desplegament en míssils o sistemes guiats, també per a la indústria aeroespacial, i en sistemes de propulsió de submarins i modernització d’helicòpters de les forces militars.
En l’àrea de comunicacions intel·ligents treballa per desenvolupar equips de detecció, desmodulació i classificació de senyals de ràdio freqüència. Sener es sòcia de la nord-americana General Atòmic en la fabricació de drons REPER. En concret en el sistema Predator, serà l’empresa encarregada del manteniment dels Repers adquirits pel ministeri de Defensa espanyol. El 2016 va rebre una subvenció de la Generalitat de 20.000€.
GTD Enginyeria de Sistemes. Té una seu a Barcelona ciutat. Treballa en el disseny i desenvolupament de software per a aviació civil i militar, en sistemes de vigilància terrestres, navals o aeris i desenvolupa sensors que proporcionen informació en temps reals per detectar, identificar, fer seguiment i interceptar amenaces. Desenvolupa eines de simulació en aviònica, bancs de proves o, en l’àrea de l’espai, software per a diverses aplicacions, des del seguiment de terra a les llançadores. El 2012 va rebre una subvenció de la Generalitat de 110.520 €.
CT INGENIEROS. Ubicada a Barcelona, desenvolupa projectes per a bucs civils o de guerra i ha participat en la fabricació de les Fragates F-100, en els destructors AWD australians, en bucs d’assalt o en submarins com el S-80. En aeronàutica, cobreix el cicle de vida i és un proveïdor important d’Airbus Defence and Space.
GUTMAR, S.A. Ubicada a l’Hospitalet de Llobregat, al polígon de la Marina del Prat Vermell. La seva activitat principal és la fabricació de mecànica de precisió i muntatge de conjunts mecatrònics, destinats als sectors aeronàutic, espacial, robòtic i biomèdic. També es dedica, a través de la seva filial Aquiles Robotic Systems, al desenvolupament, producció i comercialització de Robots UGV per a activitats perilloses i de desactivació d’explosius. Entre 2012 i 2013 ha rebut subvencions de la Generalitat per valor de 202.364 €.
GMV Aerospace and Defence, S.A. Té seu a Barcelona ciutat i al polígon de l’Ametlla del Vallès. Treballa ens els sectors aeronàutic, de ciberseguretat, seguretat i defensa i navegació per a satèl·lits i telecomunicacions, entre d’altres. És un grup tecnològic que treballa tant per a administracions públiques com per a grans empreses.
ARITEX Cading, S.A. Ubicada a Badalona, desenvolupa sistemes de visió artificial en 3D aplicats a projectes d’aviació.
Álava Ingenieros SA. Manté una oficina a l’Hospitalet. Un dels sectors en què treballa és l’aeroespacial, l’aviònica i en assajos de vol.
CIMSA, Ingeniería de Sistemas, SA. Ubicada a les Franqueses, dissenya i fabrica paracaigudes i sistemes de desacceleració, estabilització i flotació de vehicles o grans estructures.