L’Eva Pérez té 25 anys, va estudiar comunicació audiovisual i treballa de project manager. Tot i ser veïna de Sant Antoni des de petita, la seva experiència en el moviment veïnal és recent; de fet, fa pocs mesos que va entrar a formar part de la junta de l’associació. “Vaig conèixer l’entitat perquè hi vaig començar a treballar, i en un primer moment simplement exercia de secretària, però quan vaig acabar els estudis m’hi vaig voler vincular”, explica. “Haver-hi treballat em va fer veure tota la feina invisible que fa una associació veïnal”.
Segons el seu criteri, aquesta és la principal feblesa de l’entitat, que no té prou capacitat per difondre les tasques que impulsa. “Té molta visibilitat per la Festa Major, però s’oblida que una associació veïnal és molt més que això”, puntualitza. “La defensa de la cultura popular, les reivindicacions a l’Administració i, en definitiva, la lluita per construir un barri millor és el que converteix les associacions de veïns i veïnes en agents essencials”.
Va ser amb aquesta voluntat que Pérez va decidir fer el pas i fer-se’n membre, aprofitant també la seva formació per fomentar la difusió de les activitats que s’hi desenvolupen. Creu que les xarxes socials ajuden a apropar l’entitat al barri, però considera que el vincle se solidifica quan s’hi participa activament. “Hem de treballar en el boca-orella i, sobretot, fer que la gent jove conegui què fan els diferents grups que formen l’associació i que s’hi puguin sentir interpel·lats”. I és que la dificultat perquè hi hagi un relleu generacional és una de les barreres amb les que topen les associacions, tot i que comença a esquerdar-se. “Hi ha diferències entre les persones que formen la junta, molt influïdes per l’edat i pel temps que porten vinculades a l’espai”, rebla, però explica que de mica en mica s’hi ha anat introduint gent més jove “que aporta noves idees i aire fresc”: “Això ens enriqueix”.
Seguir amb aquesta tònica implica que l’associació incorpori àmbits que siguin atractius per a persones de perfils diferents i que ajudin a rejovenir-la. Un exemple és la Vocalia de Feminisme de l’AV de Sant Antoni, un àmbit en el qual Pérez espera participar en un futur. “No hi estic tan vinculada com m’agradaria per manca de temps”, apunta, i detecta que la dificultat de compaginar feina i militància és un altre dels problemes de l’activisme.
Malgrat les dificultats, té molt clars els motius que l’impulsen a formar part del teixit associatiu del barri: “De la mateixa manera que una ciutadana té menys veu que una entitat o associació, les associacions veïnals també tenen més força si lluiten juntes”.
