Acorralada per la modernitat, la masia de Can Riera, al barri de la Verneda, resisteix en un entorn al qual sembla totalment aliena. Envoltat per un aparcament, un camp de futbol i dues pistes de pàdel, l’edifici és el vestigi d’un passat agrícola en un territori totalment urbanitzat. Una inscripció al portal d’accés data la consagració del mas el 1574, tot i que hi ha documents que assenyalen un origen més antic de la residència. Ha resistit el pas dels segles d’una Barcelona canviant i en l’actualitat és l’última masia que queda a la Verneda.
Ubicada entre els actuals carrers Bonaventura Gispert i Cantàbria, Can Riera es troba al costat de l’antiga riera d’Horta, ara soterrada. És una de les cases de pagès de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals, annexionat a Barcelona el 1897. Els seus terrenys van servir durant segles com a camps de collita de vinya, taronges i cereals, entre d’altres, per a la nissaga Riera Parellada. Una de les singularitats de la casa és que conserva les estances originals i disposa de tres rellotges de sol, una característica poc comuna en altres masies del territori.
L’Agrupació per la Protecció del Patrimoni (Apropat) i el Centre d’Estudis de Sant Martí de Provençals (CESMP) reclamen la categorització del conjunt de la masia -la casa, el mur de la riera d’Horta i la regadora Parellada- com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Un estatus de què gaudeixen altres masies del districte de Sant Martí, com ara Ca l’Arnó o Can Cadena, i que garantiria la protecció tant de l’interior com l’exterior del mas. “És un nivell que no només protegeix les façanes, sinó també l’estructura i el contingut de l’edifici”, explica Eduard Milan, president d’Apropat.
Un estudi per determinar la protecció
Les entitats implicades han demanat un estudi a la Direcció de Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona, que determinarà si la masada requereix una protecció especial. En cas afirmatiu, s’enviarà la informació al Ple del Consistori perquè aprovi la classificació com a BCIL, per després ser ratificada per la Generalitat de Catalunya. “Clamava al cel que Can Riera es protegís: és un referent històric que hem de cuidar i valorar per aprendre més sobre ell”, declara Sandra Enrique, consellera de Memòria Democràtica i Patrimoni Industrial del Districte de Sant Martí.
Durant la seva història, el mas ha passat per diferents mans que han conservat l’immoble. En l’actualitat, tot i no viure-hi ningú, encara hi ha persones vinculades a la casa que l’empren com a magatzem o com a aparcament. “Hem d’agrair l’esforç d’aquelles persones que l’han mantingut”, expressa Milan.
Convenientment aïllada
La ubicació de Can Riera, encaixonada i amagada entre espais urbans, no és favorable a la seva visibilització o promoció dins de la Verneda. Els terrenys pertanyen a una empresa immobiliària. En estar en mans privades, per al veïnat és difícil accedir-hi. Tot i això, Apropat i el CESMP expliquen que l’aïllament n’ha afavorit la conservació. “Si la masia hagués estat a la vista, potser no la tindríem així”, comenta Arantxa Morán, presidenta del CESMP.
El 2019, el Consistori va aprovar el projecte urbanístic del Sector Prim. Un pla que preveu la construcció de 3.500 pisos, equipaments i una plaça pública al voltant de Can Riera. La masia romandrà protegida, sense perill de ser enderrocada, tot i que encara no s’ha definit quin ús públic tindrà. El CESMP proposa convertir-la en un centre d’interpretació local, un servei que enriquiria la conservació d’història del barri. Ara, Can Riera roman estàtica i ferma, com ho ha fet els últims cinc segles. Les passes fetes defineixen un futur diferent del de Can Nyau, una altra masia del barri enderrocada l’any 1992. “Si no protegim el que tenim, no ens quedarà res”, afirma Morán. Així, l’últim vestigi del passat agrícola de la Verneda s’ha convertit en l’epicentre de la conservació històrica al barri.
Una dècada de lluita pel patrimoni
Apropat es va fundar el 2011 per protegir les restes d’una vil·la romana trobades al Pont del Treball Digne, arran de la construcció de l’estació de l’AVE de la Sagrera. Però també una de les seves metes va ser la conservació de la masada de Can Riera, ja que la seva existència corria perill per l’execució del pla urbanístic del Sector Prim. La documentació de l’Ajuntament qualificava l’edifici de “construcció rústica”, sense tenir-ne en compte el valor històric, i estava subjecte a enderrocament. La plataforma reivindicava la conservació íntegra del mas, tot i la realització del projecte. El Consistori va considerar que la categoria d’empara més adequada per al conjunt seria la de tipus D (Bé d’Interès Documental), el nivell més baix de protecció patrimonial. Aquest permet l’enderroc, després d’elaborar-ne l’inventari i la documentació fotogràfica. Finalment, davant la pressió veïnal, el 2013 el Consistori es va comprometre a modificar el pla per garantir “el manteniment i recuperació” del mas.
