Nota de premsa de l’AV de l’Esquerra de l’Eixample
El passat febrer es va presentar l’estudi de l’Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample sobre l’ofensiva immobiliària al barri, davant de l’emblemàtic edifici de La Papallona, símbol de resistència contra l’expulsió del veïnat. La recerca ha detectat 68 blocs en mans de fons d’inversió, 28 més que fa un any.
Aquesta xifra contrasta amb el missatge oficial segons el qual aquestes empreses estarien abandonant Barcelona i Catalunya. Les dades també revelen que hi ha 867 edificis de propietat vertical en risc, perquè són la peça més cobdiciada per fer-ne colivings i lloguers de temporada. L’associació també va denunciar que les empreses d’inversió estan multiplicant les seves operacions i ho fan saltant-se les normatives davant de la inacció de les administracions públiques.
L’acceleració de la dinàmica especulativa té conseqüències personals i familiars dramàtiques, com el cas de la veïna de La Papallona Marga Aguilar, que va explicar l’extenuant i desigual procés de negociació i lluita amb el fons New Amsterdam Developers (NAD), que l’ha portat a judici. La Marga va estar acompanyada per les seves companyes de la Taula per a la Defensa del Lloguer a l’Eixample.
En un gest d’unió de forces, la presentació de l’estudi va comptar també amb la intervenció dels sindicats de defensa de l’habitatge. El Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya va incidir en el fet que només la lluita col·lectiva podrà parar els peus als especuladors i va fer una crida al veïnat a organitzar-se i formar part de les entitats que lluiten pel dret a l’habitatge.
La metodologia
Per fer l’estudi s’han consultat les dades del cadastre, les llicències d’obres majors i les ofertes dels portals immobiliaris. A més de creuar aquestes dades, també es va dividir el barri en 4 subzones que els autors de la investigació han recorregut pam a pam, per confirmar el procés de canvi de veïnat.
La imatge que resulta d’aquesta investigació és que l’ofensiva immobiliària s’estén com una taca d’oli. Aquesta realitat xoca amb la idea que l’emergència de l’habitatge només afecta els llogaters i, en canvi, qui paga una hipoteca o ja té un pis en propietat n’estaria al marge.
El canvi continu de veïns temporals, la fugida de joves que no poden accedir a un pis, el tancament dels comerços de proximitat i el seu reemplaçament per establiments clònics, etc., apunten a un canvi de model de barri i de ciutat, a un futur escenari buit, dedicat als visitants però sense vida de barri.
Ara o mai
L’Esquerra de l’Eixample es troba en una cruïlla. L’associació veïnal llança una crida: ‘volem poder continuar vivint al barri’, perquè la gentrificació no arriba encara als nivells de barris com la Dreta o la Barceloneta però, si no s’atura, serà irreversible.
Ara som més de 100.000 veïns i veïnes que encara ens podem defensar, però no tenim gaire temps. Fa un any, coincidint amb el tram final de la lluita per la Casa Orsola, vam explicar que coneixíem 40 possibles cases Orsola i només un any després ja en tenim localitzades 68.
El drama és que al cadastre consten 867 edificis de propietat vertical, és a dir d’un sol propietari. Els propietaris tradicionals acostumaven a tenir una relació més propera amb els llogaters, però ara hi ha tota una generació que està morint i els fons d’inversió han descobert una mina.
Aquestes empreses compren edificis amb llogaters, els rehabiliten fent la feina bruta de no renovar els contractes i expulsar el veïnat per fer colivings i oferir lloguers de temporada o d’habitacions, saltant-se les limitacions de preus que marca la LAU i les normatives municipals. L’especulació dona uns guanys altíssims que gairebé cap altra inversió pot oferir i, per tant, no s’aturarà voluntàriament. Cal frenar-los!
Què fan les administracions públiques? Fa nou anys no teníem cap habitatge públic al barri, zero! La lluita pel dret a l’habitatge ha aconseguit construir en poc temps un mini parc públic, però si no té continuïtat al llarg dels anys, no servirà de gaire. Per això és molt preocupant que el nou govern municipal hagi aturat el procés i no aprofiti encara l’acord i la MPGM aprovada per construir 120 habitatges a La Model. La pressió ciutadana ha aconseguit l’aprovació de noves regulacions: la mesura del 30% a preu assequible de tota nova construcció o gran rehabilitació (Ajuntament de Barcelona), el topall dels lloguers aprovats a la LAU (Congrés dels Diputats) i, recentment, la llei que posa fre al descontrol dels lloguers de temporada i d’habitacions (Parlament de Catalunya).
Tanmateix, els fons d’inversió se salten impunement la normativa davant del desconeixement o la inacció de les administracions públiques. Exigim un reforç de la inspecció per defensar el veïnat i frenar l’especulació!
Una mica d’història
Tradicionalment, el districte de l’Eixample, i l’Esquerra de l’Eixample en particular, era una zona d’edificis construïts per un propietari que, hi visqués o no, mantenia la propietat vertical, i llogava els pisos. Fa 50 anys, quan es crea l’Associació veïnal, un 70% dels habitants encara vivíen de lloguer. A partir dels anys 90 es va promocionar que la gent comprés un pis i el percentatge de llogaters es va reduir. Però a partir de la crisi de les hipoteques del 2008, el lloguer va tornar a augmentar.
Actualment, una tercera part dels habitatges de l’Esquerra de l’Eixample són en règim de lloguer, que acull el 40% de la població. Per tant, en els pisos de lloguer viuen més persones que en els de propietat.
Ara mateix és gairebé impossible trobar oferta de lloguer amb contractes de cinc o set anys. A banda dels preus exorbitants, el 80% de l’oferta és de temporada o habitacions, i hi ha 1.200 llicències de pisos turístics legals i molts més d’il·legals.
