Comença el dia amb un nou rosari de renúncia de proves de les defenses. Dos perits dels Montull, un testimoni dels homes de Ferrovial, tots els testimonis dels empresaris que treballaven per a Convergència i cobraven del Palau i, finalment, en Millet va i renuncia al testimoni de Miquel Roca i Junyent. L’últim que apagui el llum.
Llavors els Montull demanen que el perit que els queda (l’economista Gay de Liébana), i que intentarà justificar que és raonable la versió que molts dels diners en efectiu eren pagats a orquestres i col·laboradors, s’acari amb els perits d’hisenda. Home, pot ser divertit.
Al final només es farà en aquella part en què els perits d’hisenda tracten dels diners en efectiu, les carretades de bitllets de 500 €. Deixarem a banda, per fer-ho més seriosament, el peritatge sobre la part Ferrovial-CDC, que es va configurant com a l’objecte real de judici. Que en Millet era el pocavergonya amb més credibilitat de la nostra història moderna, que es va endur quantitats grotesques de diners, que es feia pagar obres i viatges tan cars com de mal gust, tot amb l’inestimable ajuda del capatàs al 20% Montull, és un fet, reconegut per ell, per la seva dona i per les seves filles. La defensa, sembla que el que intenta fer és haver de retornar la mínima quantitat de diners.
Ara, si bé cal reconèixer-li certes habilitats a l’home, anem veient que tothom li va posar molt fàcil i aquest afer també és objecte del judici que tenim: el relaxament selectiu dels mecanismes de control del sistema, quan és “un dels nostres” o quan son també usuaris de l’invent.
L’actual presidenta del Palau, càrrec que, com a l’època Millet i malgrat l’experiència i totes les crítiques i advertiments que la institució té problemes greus de governança, segueix englobant Orfeó, Fundació i comissió delegada del Consorci, declara que a les reunions els feien breus explicacions verbals dels comptes i se’ls creien. Argumenta que quan era vicepresident i vocal no tenia obligació de vigilar. Curiosa interpretació de les funcions del Patronat. Pel que ella sap, ni auditors ni interventors van posar mai cap pega malgrat els elevats moviments bancaris d’extracció d’efectiu. Tampoc estableix connexió entre les misèries dels cantaires de l’Orfeó i les retallades a l’escola coral, amb el superàvit i l’ostentació de luxe de la Fundació. Ja ho veurem.
Abans havien declarat els dos comandaments dels Mossos d’Esquadra que van intervenir en els escorcolls del juliol de 2009. El cap més cap, un home seriós i amb posat professional, contesta amb gran luxe de detall i no porta ni un sol paper. El segon, més casual dress code porta papers que no consulta. Ell és el que va enxampar la Gemma Montull intentant amagar un pen drive de memòria amb la curiosa barreja de música i factures convergents.
Tots dos relaten l’origen de les dades del cd MEMOREX. Reteniu aquest nom, en tornarem a parlar.
Àlex Solà Paños
Advocat de la Favb
